L'efecte covid fa desplomar la participació en les elecciones basques i gallegues

BarcelonaEuskadi i Galícia han votat aquest diumenge en les eleccions més atípiques de la història marcades per una pandèmia com la del coronavirus. Han estat els primers comicis convocats a Espanya després que esclatés la crisi sanitària i tota la jornada electoral ha estat marcada per les mesures de seguretat que els electors han hagut de prendre per anar a votar com la mascareta, el gel hidroalcohòlic i la distància de seguretat. La por al contagi feia preveure un increment de l'abstenció i així ha estat: al País Basc (52,85%) s'ha registrat la participació més baixa de la història -nou punts per sota de la del 2016- i a Galícia (58,88%) ha baixat cinc punts respecte als comicis d'ara fa quatre anys.

La baixa participació era més que esperable. Alguns analistes han anat apuntant en les darreres setmanes l'efecte de l'estiu -les eleccions al juliol no són habituals- i també la manca d'una confrontació clara entre els partits en campanya. Però a ningú se li escapa que el coronavirus ha estat el gran protagonista dels comicis: ha monopolitzat la campanya i també la jornada electoral. La baixa participació no ha afectat les expectatives dels dos presidents: tant Iñigo Urkullu com Alberto Núñez Feijóo no tindran cap problema per repetir en els càrrecs.

A Euskadi no s'ha arribat ni al 53% de participació en la dada més baixa de la història en unes eleccions al parlament. I a Galícia, al tancament de les urnes les dades són enganyoses per l'efecte del vot exterior. Als col·legis electorals ha votat gairebé el 59% del cens, quan fa quatre anys la dada es va enfilar per sobre del 63%. Però, quan es comptabilitzi el vot exterior aquesta dada baixarà sense cap mena de dubte. Fa quatre anys va acabar sent del 53% -hi ha més de 400.000 gallecs residents a l'estranger amb dret de vot, dels quals vota només una petita part- i, si les dades són similars, enguany la participació podria caure per sota del 50%.

Evolució de la participació durant la jornada

A les 12 del migdia s'havien conegut les primeres dades de participació tant a Galícia com a Euskadi. A Galícia havia crescut quatre punts respecte fa quatre anys (havien votat el 19,41% dels electors respecte el 15,01% del 2016), mentre a Euskadi la tendència ja anava a la baixa i fins llavors, havia caigut un punt (havia votat un 14,14% de les persones amb dret a vot respecte el 15,4% del 2016). El fantasma de l'abstenció ha planat amb força en els últims dies, sobretot per la por als contagis. El govern gallec i també el basc van prohibir aquesta setmana als infectats per covid-19 anar a votar i van avisar que els que ho fessin podrien incórrer en un delicte contra la salut pública.

Amb les dades actualitzades a les 5 de la tarda, a Euskadi la participació continuava baixant i fins a aquesta hora havia caigut 8 punts respecte fa quatre anys. Segons les dades facilitades pel govern basc, havie votat un 36% dels electors, mentre que el 2016 ho havien fet el 44,4%. A Galícia la participació continuava sent lleugerament superior a la de fa quatre anys, però ja s'havia estancat a aquesta hora de la tarda: havie votat el 43,24% dels electors, un punt per sobre del 42,49% del 2016, segons les dades facilitades per la Xunta.

Els candidats

La majoria de candidats gallecs i bascos han anat a votar al llarg de tot el matí. A Galícia, l'actual president de la Xunta i candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha votat a Vigo, on ha aprofitat per donar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania assegurant que el rebrot d'A Mariña continua a la baixa i que hi hagut "més altes que nous casos" en les últimes hores. "Pensem que el brot cada cop està més controlat", ha indicat, després d'assegurar que ja està "en fase de control". El candidat popular, a més, ha fet una crida a votar i ha confiat obtenir un resultat "clar". La principal incògnita era si Feijóo obtindria la seva quarta majoria absoluta.

El brot d'A Mariña ha sigut el focus de la polèmica en les últimes hores. Mentre que Feijóo ha intentat donar un missatge de tranquil·litat en tot moment assegurant que els contagis estaven sota control, els partits de l'oposició li havien demanat que suspengués les votacions en aquesta comarca. El Tribunal Suprem, però, ahir va desestimar la petició que havia fet Galícia en Comú i va considerar que s'hi podien mantenir les votacions. A primera hora del matí, en el municipi de Burela, la localitat més afectada pel brot d'A Mariña (amb 186 casos), s'hi han pogut veure les primeres cues per anar a votar en els dos col·legis electorals habilitats. De fet, segons la Xunta, en aquesta comarca la participació també ha crescut respecte al 2016.

La resta de candidats també ja han votat. La candidata del BNG, Ana Pontón, ho ha fet des d'un dels col·legis electorals de Santiago de Compostel·la. Pontón ha fet una crida a la participació i a "fer història". Segons les últimes enquestes, el BNG es disputava amb el PSdG la segona posició en els comicis gallecs, que ha acabat assolint folgadament. La candidata dels nacionalistes gallecs, però, ha lamentat que "centenars de gallecs" contagiats de coronavirus no puguin anar a votar per la prohibició decretada per la Xunta. Per la seva banda, el candidat del PSdG, Gonzalo Caballero, ha demanat una participació alta perquè és la que "legitima" els resultats. Antón Gómez-Reino, candidat de Galícia en Comú, ha confiat en una participació alta que serveixi per "trencar amb el passat". Les enquestes ja auguraven una caiguda important de la coalició que configuren Podem, Anova i Esquerda Unida, després del trencament d'En Marea. El partit s'ha dividit en dos i Pancho Casal lidera Marea Galeguista. I cap d'ells ha obtingut representació.

Urkullu crida a votar malgrat el coronavirus perquè hi ha "seguretat"

A Euskadi, el lehendakari i candidat del PNB, Iñigo Urkullu, ha anat a votar en un dels col·legis electorals de Durango (Biscaia). Des d'allà, ha animat a votar perquè "es demostra que hi ha seguretat" malgrat la pandèmia de coronavirus. En declaracions als mitjans després de dipositar el vot acompanyat de la seva dona, el lehendakari ha traslladat un missatge de "respecte" pels resultats de les eleccions, perquè amb el que decideixin els electors "Euskadi es podrà posar dreta". El lehendakari ha remarcat, també, que les eleccions representen "un tren que passa cada quatre anys i que cal agafar".

Durant tota aquesta setmana, totes les mirades han estat posades al municipi d'Ordizia, on es va detectar un rebrot. Les entrades dels centres de votació d'aquesta localitat estan marcades amb diferents colors per indicar les zones d'espera de les diferents meses electorals. Cada una té la seva pròpia zona d'espera diferenciada i n'hi ha una d'extraordinària, que és per a persones majors de 65 anys, dones embarassades o persones amb algun tipus de discapacitat. Aquests col·lectius entren directament sense haver de fer cua.

Tots els candidats a lehendakari han fet una crida a anar a votar. La candidata d'EH Bildu, Maddalen Iriarte, però, no s'ha estalviat els retrets a Urkullu. Iriarte ha animat a participar en les eleccions d'aquest diumenge "per responsabilitat i per un govern que anteposi la salut de la gent per sobre de qualsevol altre interès". En la mateixa línia s'ha expressat la candidata d'Elkarrekin Podem-IU, Miren Gorrotxategi, que ha demanat anar a votar "per començar el canvi que necessita Euskadi". La candidata del PSE, Idoia Mendia, en canvi, ha assegurat que hi ha "total garantia en tots els llocs de votació i es pot votar amb tota tranquil·litat". Un missatge en la línia d'Urkullu, amb qui els socialistes esperen revalidar el pacte de govern que tenen a hores d'ara. Finalment, el candidat de la coalició PP+Cs, Carlos Iturgaiz, ha animat a anar "massivament a les urnes" perquè són "molt importants" i ha assegurat que hi ha "garanties" sanitàries per fer-ho. Iturgaiz ha votat acompanyat de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida.