La participació baixa gairebé tres punts a Euskadi i es manté a Galícia respecte al 2012

Barcelona / MadridDiferències de participació entre Euskadi i Galícia en les eleccions autonòmiques d'aquest 25 de setembre. Fins a les cinc de la tarda, havien votat un 44,4% dels bascos, gairebé tres punts (2,8%) menys que fa quatre anys, mentre que a Galícia la participació era pràcticament idèntica a la del 2012: un 42,48% (llavors va ser d'un 42,5%). Canvia dràsticament, doncs, respecte a la del primer avançament de les dotze del migdia, en què totes dues comunitats havien notat un increment de la participació del voltant de dos punts.

A Biscaia és on es nota més la caiguda de la participació a Euskadi, amb tres punts per sota que fa quatre anys (44,5%), mentre que a Àlaba (42,5%) i Guipúscoa (44,5%) ha caigut dos punts i mig. A Galícia ha augmentat a la Corunya (42%), mentre que ha baixat a Lugo (42,71%), Ourense (44,47%) i Pontevedra (42,30%). Fa molt bon temps a Galícia i la previsió és que s'animi la participació en la recta final de la tarda.

El País Basc vota amb la mirada fixada en quin soci s'haurà de buscar Iñigo Urkullu per ser lehendakari. A Galícia, el debat està en si Alberto Núñez Feijóo pot revalidar la majoria absoluta. La dinàmica interna condiciona també la política espanyola: en ple bloqueig, una desfeta dels socialistes pot agreujar encara més la crisi interna que viu el partit pel seu posicionament a la investidura.

Crides a la participació a les dues comunitats

Els candidats bascos han tornat a ser més matiners que els gallecs. Cap a un quart de deu, el lehendakari i candidat a la reelecció pel PNB, Iñigo Urkullu, ha exercit el seu dret a vot a Durango (Biscaia), on viu, i ha desitjat que les eleccions "suposin que Euskadi segueixi sent pròpia, singular i diferent". A Vitòria, la cap de llista d'EH Bildu, Miren Larrion, amb molt més protagonisme després de la inhabilitació del dirigent de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi, ha demanat als bascos que portin a les urnes "la il·lusió" i deixin enrere la "desesperança i la tristesa". Idoia Mendia (PSE) ha animat els bascos que votin i donin suport a l'agenda social i "l'Euskadi de les oportunitats". Per la seva banda, Alfonso Alonso, candidat del PP, ha instat a votar pensant en el futur d'Euskadi i també del conjunt de l'Estat, perquè hi ha "molt en joc". La cap de llista d'Elkarrekin Podemos, Pilar Zabala, també ha cridat a participar "per construir el futur de l'Euskadi que tots volem". Gairebé 1,8 milions de bascos estan cridats a votar, una xifra una mica superior que fa quatre anys.

A Galícia el cens és de 2,2 milions de persones. El candidat del PP a la reelecció, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat que les urnes enviïn un "missatge de futur i de prosperitat per a Galícia" i marquin "un camí clar de què passarà" a la comunitat en els pròxims quatre anys. Xoaquín Fernández Leiceaga, del PSdG, s'ha mostrat optimista, mentre que la candidata del BNG, Ana Pontón, ha demanat que es voti amb "il·lusió". El candidat d'En Marea, Luis Villares, ha mostrat la seva esperança que els comicis permetin "marcar un rècord de participació històric".