Part del sobiranisme recela de la capacitat de suma del nou president
ERC i la CUP s’han desmarcat de la seva visió nacionalista i eviten fer diferències entre catalans
BarcelonaEs va disculpar dissabte i ho va tornar a fer dilluns, quan el Parlament el va investir com el 131è president de la Generalitat. El mandat de Quim Torra neix viciat per uns tuits del 2012 -que va esborrar el 2015- i per una sèrie d’articles que l’oposició s’ha afanyat a recuperar per acusar-lo de “supremacista i xenòfob”. Part de l’independentisme recela de la seva elecció en un moment en què el principal objectiu és arribar a la població que es manté allunyada de la idea de República. “No ajuda a sumar”, opina un diputat sobiranista del Parlament. “Els ho hem posat massa fàcil”, afegeix un altre, que recorda les crítiques que poc abans havia llançat Inés Arrimadas des de la tribuna del Parlament.
“El feixisme dels espanyols que viuen a Catalunya és infinitament patètic i repulsiu; Vergonya és una paraula que els espanyols fa anys que han eliminat del seu vocabulari; Els catalans voten i els espanyols venen a vigilar-nos. Fora d’aquí d’una vegada. Deixeu-nos viure en pau; Evidentment, vivim ocupats pels espanyols des del 1714; No, no és natural parlar en espanyol a Catalunya”, deien algunes de les seves piulades. “Me’n penedeixo”, deia Torra després que li recordessin el que havia escrit. La seva designació va ser una decisió personal de Carles Puigdemont, sense consultar-la prèviament ni a ERC ni a la CUP. I aquests dos partits es van voler desmarcar de les opinions del nou president des del minut zero.
“Hem de construir país a partir de la diversitat: ens engrandeix com a poble i ens fa més forts a l’hora d’emprendre el camí cap a la llibertat”, expressava dilluns el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, convençut que “no serviria de res un diàleg entre els dos milions de ciutadans que ja estan convençuts”. Amb una estratègia totalment enfocada a aconseguir que l’independentisme superi el 50%, la designació de Torra ha creat molts recels dins d’Esquerra. Però el partit s’havia compromès a votar a favor del candidat, fos qui fos l’escollit per JxCat. “Ens hauríem d’haver mogut més”, reconeixen fonts consultades per l’ARA. Sabrià va agrair les disculpes de Torra i ara ERC confia que les accions del Govern demostrin que van en la línia contrària al que es podia deduir d’aquells tuits de fa sis anys. “Recordeu sempre les paraules de Carod-Rovira: el pitjor enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura”, piulava aquesta setmana el portaveu dels republicans al Congrés, Joan Tardà.
El debat identitari
La CUP ja havia dit que no decidiria en funció del candidat sinó del compromís amb la República. Però dilluns, Carles Riera no es va estar de recordar que ells defensen un país “inclusiu” i “no identitari”. “Si alguna vegada apel·len a les identitats, saben que el suport social a la República minvarà, i nosaltres estarem construint un país per a totes, per a tothom, efectivament contra ningú”, va assenyalar. En un article a Crític, el portaveu de la CUP, Lluc Salellas, qualificava les paraules de Torra “d’injustificables, criticables i necessàriament esmenables perquè parteixen de la premissa que, pel fet d’haver nascut en un indret, ja s’és d’una determinada manera”.
Entre els articles més polèmics, publicats a El Món i El Matí Digital, Torra reflexiona sobre l’antinaturalitat de parlar en espanyol a Catalunya, carrega contra les “bèsties amb forma humana” que tenen fòbia pel català, qüestiona que els espanyols que viuen a Catalunya hagin aportat alguna cosa rellevant a la història i lamenta que l’ADN dels socialistes catalans s’hagi barrejat amb el dels socialistes espanyols.
Tot i els recels, tant la CUP com ERC critiquen la instrumentalització que l’unionisme està fent dels seus escrits. També ho va fer SOS Racisme en un comunicat aquesta mateixa setmana. L’ONG alertava, amb tot, que els comentaris de Torra eren “perillosos, irresponsables, inacceptables i basats en prejudicis”. I mentre dura el debat identitari, un 33% dels ciutadans se senten tan catalans com espanyols, segons l’últim baròmetre del CEO. Un percentatge que supera els que només se senten catalans (28%), els que se senten més catalans que espanyols (23%) i els que només se senten espanyols (6%).
Algunes de les frases que recullen els articles de Quim Torra
“No, no és gens natural parlar en espanyol a Catalunya. No voler parlar la llengua pròpia del país és el desarrelament, la provincialització, la voluntat persistent de no voler assumir els senyals d’identitat d’on es viu”.
“Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi [...]. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus!”
“Només han creat obres universals, rabiosament modernes, aquells catalans que han copsat l’ànima de la terra. Qui s’atreviria a dir-ne un, d’aquests espanyols que viuen amb nosaltres, que hagi significat alguna cosa a la història?”
“Els creuaments amb la raça del socialista espanyol van anar augmentant i augmentant fins a arribar a mutar el mateix ADN dels autòctons. Avui res no és més igual a un socialista català que un socialista espanyol”.
