Parlon anuncia que vol liderar el PSC per "refundar-lo" i tornar-lo a "fer útil"

Santa Coloma de GramenetNúria Parlon està disposada a portar la batuta del PSC i posar fi al regnat de la vella guàrdia que ha mogut els fils del partit des que es va fer amb el control del partit al congrés de Sitges de 1994. Aquest dijous, flanquejada per alcaldes i càrrecs locals del PSC en una clara exhibició de força, ha fet pública la seva intenció de presentar-se a les primàries previstes per al 15 d'octubre per "refundar" el partit i "reconnectar-lo" amb la ciutadania. L'actual líder del PSC, Miquel Iceta, també ha expressat en els darrers dies la seva voluntat de revalidar el seu càrrec presentant-se a les primàries. Parlon no ha descartat una candidatura conjunta ni tampoc una bicefàlia, però ha defensat que això pot ser tan abans com després de les primàries i que ella vol ser primera secretària. De fet, ha insistit que les primàries són un mecanisme per confrontar projectes i enfortir el partit.

"Em presento com a candidata amb la voluntat de renovar el partit des del rigor, la il·lusió i les ganes de contribuir a un projecte polític sòlid", ha afirmat des dels Jardins d'Ernest Lluch de Santa Coloma. Parlon ha assegurat que el congrés del pròxim mes de novembre ha de ser "de suma i unitat" perquè el PSC torni a ser "protagonista" dels canvis que Catalunya necessita. "Molts ciutadans no veuen en el PSC un partit útil per canviar la realitat. Hem de muscular el partit teixint noves aliances i això requereix il·lusionar-nos", ha defensat. Al seu judici, per a aquest objectiu cal una "reorganització interna" del partit per fer-lo "més plural, obert i horitzontal" i llançar un "missatge renovat" des de l'esquerra, a més "d'aportar solucions" a l'encaix territorial de Catalunya a Espanya. La reforma de la Constitució, ha dit, és la via consensuada amb el PSOE per fer-ho. Això sí, reconeixent que "Catalunya és una nació" i que s'ha d'assumir la "plurinacionalitat" de l'Estat.

"Molta gent ha marxat, molta gent ha de tornar i molta gent ha de venir", ha afirmat reconeixent que el projecte dels socialistes ha perdut musculatura. El partit, ha dit, ha de recuperar "l'esperit del 78" per "rellançar-se" i tornar a ser un partit "competitiu" en la política catalana. Parlon ha assegurat que En Comú Podem és un partit "important" però que el PSC "també ha d'estar al capdavant de la transformació de l'esquerra". En aquest sentit, ha reivindicat que la "solvència en clau municipal ha estat demostrada".

Exhibició de força

Entre el centenar de dirigents del partit que donen suport a la candidatura de Parlon hi ha l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; l'alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda; l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret; l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez; l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández; l'alcalde de Pineda, Xavier Amor; l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez; l'alcalde de Parets, Sergi Mingote; l'eurodiputat Javi López; la diputada al Parlament Alícia Romero; i els exdiputats al Congrés Francesc Vallès, Mònica Lafuente, Àlex Sàez i Germán Rodríguez, entre d'altres.

El segon intent

Fa dos anys, quan Pere Navarro va renunciar a liderar el partit superat per una escissió dels sobiranistes que no podia evitar i uns barons que li havien retirat el suport, l’alcaldessa ja va estar sumant suports per postular-se. Volia un lideratge sense peatges que empenyés el partit cap a l’esquerra, rellevar la vella guàrdia amb dirigents nous i joves a la direcció, desfer acords com el de BCNWorld i fer net amb la corrupció. Però en detectar que un sector del partit treballaria per impedir-ho, va tallar la cursa en sec. La primera secretaria va quedar buida i Miquel Iceta es va oferir de salvavides, en un principi temporalment, en un moment en què el partit afrontava una operació a cor obert.

En un moment en què el partit està més cohesionat i quan ella és una de les dirigents amb més pes dins del partit –és una de les poques que conserva la majoria absoluta–, està disposada a encarar el repte. "Sóc jove, treballadora, mare de família, socialista per tradició i vocació i colomenca de soca-rel. No tinc cap més interès que servir la meva ciutat", deia aquell 17 de novembre del 2009 quan va rebre la vara d'alcaldessa. Ho feia en un moment convuls per a una ciutat que havia vist com el seu alcalde, Bartomeu Muñoz, era detingut i emmanillat en el marc de l'operació Pretòria. Conscient que s'havia de girar l'ajuntament com un mitjó per recuperar la confiança de la ciutadania, va renunciar a la "benevolència dels 100 dies de gràcia" per fer net des del primer minut sabent també que era qüestionada per la seva inexperiència i joventut.

En set anys, ha marcat perfil propi i ha anat creixent dins del partit erigint-se com una de les veus més crítiques de l'actual direcció. L'any 2011 va guanyar les primeres eleccions municipals i el 2015 ho va fer amb majoria absoluta.