El Parlament valida la llei per fer front a les fiances d'Exteriors al Tribunal de Comptes
El text impulsat pel Govern tira endavant amb el suport del PSC, els comuns i la CUP
BarcelonaLlum verda a la llei que ha de permetre fer front a les fiances d'Exteriors al Tribunal de Comptes. Aquest dimecres el ple del Parlament ha aprovat per àmplia majoria (110 vots de 135) la norma que regula el fons complementari de riscos i que permet a la Generalitat actuar com una mena d'asseguradora per a funcionaris i alts càrrecs encausats, a qui se'ls demanen diners com a fiança, mentre no hi hagi una sentència judicial ferma i s'hagin esgotat totes les vies europees. El text, impulsat pel conseller d'Economia, Jaume Giró, ha comptat amb el suport dels grups independentistes (ERC, JxCat i la CUP), però també amb el del PSC i els comuns. El Govern va aprovar la norma via decret llei l'estiu de l'any passat -quan s'acabava el termini per presentar els avals davant el Tribunal de Comptes dels implicats en la causa que investiga l'activitat Exterior de la Generalitat del 2011 al 2017-, però a petició del PSC va acceptar tramitar-lo a través d'un projecte de llei al Parlament, on poden participar els grups a través d'esmenes.
En la seva intervenció al ple, el conseller Giró ha defensat la llei com un mecanisme per combatre la "por" de l'administració de la Generalitat davant de possibles accions de l'Estat. "La llei que aprovem avui serà una bastida exterior que permeti que la política sigui possible en aquest Parlament", ha defensat el titular d'Economia. "Té a veure amb la democràcia i amb l'estat de dret". Malgrat que la norma es va fer per fer front de forma exprés a les fiances de la causa d'Exteriors -el Tribunal de Comptes resoldrà dilluns si finalment els accepta després que els rebutgés d'entrada-, Giró ha assegurat que el mecanisme serà "acceptat a la llarga". "La llei perdurarà i ens permetrà treballar i servir el país amb confiança", ha acabat.
La fórmula que va trobar Economia per driblar les causes al Tribunal de Comptes, que ja ha reclamat 15 milions d'euros pel 9-N, l'1-O i ara ho fa per l'acció exterior, passa perquè la Generalitat pugui avançar els diners que es reclamen a funcionaris o alts càrrecs del Govern en concepte de fiances de responsabilitat civil o comptable abans que hi hagi una sentència ferma. Uns diners que l'afectat té l'"obligació" de retornar si es demostra la seva culpabilitat. ¿Quan es considera això provat? Aquest ha estat un dels debats centrals a l'hora de tramitar el projecte de llei. El Govern ha defensat -i així ha quedat establert finalment- que els beneficiaris del fons complementari de riscos hauran de retornar els recursos públics a la Generalitat si hi ha una sentència judicial ferma que els declara culpables i perden, a més, els recursos que puguin interposar davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans. És a dir, la llei no estableix que el final del recorregut judicial sigui el Tribunal Suprem (quan un pronunciament esdevé ferm) sinó quan s'esgoten els recursos a escala europea.
El PSC havia presentat una esmena perquè els diners s'haguessin de retornar quan resolgués el Tribunal Suprem, però ha sigut rebutjada per la majoria independentista. En tot cas, els socialistes han mostrat el seu suport a la norma com un "mecanisme per donar cobertura als servidors públics", després que s'hagi tramitat com a projecte de llei com va indicar el Consell de Garanties Estatutàries. Aquest organisme -que s'encarrega de vetllar per la constitucionalitat i l'estatutarietat de les lleis- va avalar per unanimitat el decret llei.
La resta de l'oposició, en canvi, ha carregat contra la iniciativa del Govern. Vox, Ciutadans i el PP han considerat que és una manera de "cobrir les irregularitats" dels polítics i de donar-los "impunitat".
Retrets a Aragonès per la plantada a la Conferència de Presidents
La llei per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes s'ha aprovat aquest matí al Parlament després d'una sessió de control marcada per la decisió del president, Pere Aragonès, de no assistir a la Conferència de Presidents Autonòmics d'aquest dijous a les Canàries. El PSC, Ciutadans i el PP li han retret que "deixi la cadira buida" i no defensi, a parer seu, els interessos dels catalans en aquest fòrum. "Em decep", ha dit el cap de l'oposició i líder dels socialistes, Salvador Illa. "Vostè demana diàleg i li reclamo que el practiqui", ha conclòs.
Aragonès, però, ha mantingut que la seva presència no és necessària. Ha posat de manifest que en l'ordre del dia només hi ha previst que es facin "valoracions" sobre la situació de la pandèmia i els fons europeus i que, en cap cas, es tracta d'una negociació amb el govern espanyol o un fòrum on es decideixi res. "No és útil per defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya com es mereixen", ha conclòs.