El Parlament valida el decret per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes

BarcelonaLlum verda del Parlament al decret més polèmic del Govern en els dos mesos que porta de mandat. La cambra catalana ha validat aquest dijous la creació del fons complementari de riscos de la Generalitat de Catalunya. O el que és el mateix: el fons impulsat des del Govern per ajudar a fer front a la fiança de 5,4 milions d'euros a la qual s'enfronten els 34 excàrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes en la investigació sobre l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. És un fons que busca evitar que els investigats hagin de fer front a les fiances personalment amb el risc que suposa de ser embargats.

El decret ha aixecat polseguera pels dubtes que genera la seva legalitat, però també des d'aquest dijous compta amb un reforç especial. Una estona abans que comencés el ple, el Consell de Garanties Estatutàries, l'òrgan consultiu de la Generalitat, ha dictaminat per unanimitat que no hi veu problemes de constitucionalitat, malgrat que hi fa algunes recomanacions per millorar-lo. Tot i el doble aval que des d'avui té el decret –el del Parlament i el del Consell de Garanties–, el camí a partir d'ara perquè els encausats facin front a les fiances no serà planer. El Tribunal de Comptes encara ha de decidir si accepta que les fiances s'abonin per la via d'aquest fons, i la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també tenen un ull posat en tot plegat. La Fiscalia investiga si és legal el paper que la Generalitat dona com avalador a l'Institut Català de Finances (ICF), mentre que l'alt tribunal català estudia dues denúncies que s'han posat contra el president Pere Aragonès i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà com a impulsors de la iniciativa. Des de l'òptica del Govern i dels encausats pel Tribunal de Comptes, aquest dijous han guanyat una batalla important, però encara queda molta guerra.

Giró treu pit

El debat al Parlament ha sigut com es preveia: intens des del primer minut. Tenia tots els ingredients per ser-ho. Per començar, s'ha celebrat poc més d'una hora més tard que es donés a conèixer el dictamen del Consell de Garanties –amb escàs marge per preparar les intervencions– i amb les posicions polaritzades entre els partits de la dreta i l'independentisme. El conseller Giró ha tret pit del contingut "impecable" del decret i ha avisat que a partir d'ara servirà per a tots els funcionaris que es vegin en risc d'embargament per causes judicials derivades de la seva feina i "sense haver estat jutjats". I també ha carregat contra Cs i Vox –els dos grans detractors del decret–, als quals ha acusat d'haver renunciat fa temps a la política i de portar-ho tot sistemàticament als tribunals. El debat ha servit fins i tot per escenificar una certa reconciliació entre socis de Govern, que van tornar a entrar en crisi la setmana passada per aquest tema. Aragonès ha aplaudit el conseller i han encaixat les mans al finalitzar la intervenció. Els diputats independentistes també s'hi han atansat per felicitar-lo quan ha acabat la sessió. Ara el Parlament tramitarà el decret com a projecte de llei per introduir les recomanacions que ha fet el Consell de Garanties.

Que l'òrgan consultiu de la Generalitat hagi dit que el decret és legal no ha estovat ni Vox ni Cs ni el PP, que han tornat a acusar la Generalitat d'"irregularitats", d'"atracament", d'"estafa" i de "robar als catalans". Tant el partit ultra com el taronja han anunciat noves accions judicials amb querelles al Govern, denúncies al TSJC i recursos al Tribunal Constitucional. Sí que ha modulat el seu discurs el PSC, que ha reconegut que el dictamen ha servit per esvair els "dubtes" que tenia amb el tema, però que no hi ha votat a favor al·legant els "errors" del Govern en la gestió de la crisi que el decret va generar en la junta de govern de l'Institut Català de Finances (ICF). Els comuns també s'han abstingut pel mateix motiu. La CUP ha entonat el seu clàssic sí crític: estan a favor del fons, sí, però la cupaire Eulàlia Reguant ha retret al Govern que "va tard" i "li manca estratègia antirepressiva". JxCat i ERC s'han mostrat per un dia satisfets i units.

El següent pas

Amb la qüestió resolta al Parlament i al Consell de Garanties, ara tota l'atenció es trasllada al Tribunal de Comptes, amb seu a Madrid. Aquest òrgan administratiu mal anomenat tribunal –no forma part de l'estructura judicial de l'Estat– està esperant un informe que va sol·licitar a l'Advocacia de l'Estat per decidir si accepta el fons que ha creat el Govern com a via per pagar les fiances. Si la resposta és que no, tot tornarà a la casella de sortida i caldrà buscar de nou d'on treure les fiances. La incertesa, doncs, continua.