El Parlament valida el decret per a la consulta dels Jocs d'Hivern sense aclarir qui votarà
Es manté el desacord sobre si el Ripollès, el Solsonès i el Berguedà han de participar en la votació
BarcelonaLlum verda del Parlament al decret del Govern amb el qual convocarà la consulta perquè els ciutadans decideixin si validen o no que Catalunya –amb l'Aragó– presenti candidatura per acollir els Jocs d'Olímpics d'Hivern del 2030. No hi ha hagut sorpreses i la norma ha quedat aprovada aquest dimecres amb els vots dels dos partits de l'executiu, ERC i Junts, amb el suport decisiu dels vots de la CUP. Malgrat que s'aplana el camí per fer la votació, es mantenen les principals incògnites: qui podrà votar i també quina serà la pregunta. No és que el decret hagués de desgranar-ho (es tracta d'un canvi legislatiu per fer la votació), però ha quedat clar que no hi ha acord entre els partits sobre quines comarques han de votar.
D'una banda, hi ha ERC, que considera que s'ha de mantenir la idea inicial anunciada el 22 de gener, que és que votin les sis comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran: el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran. De l'altra, Junts, la CUP i els comuns, que volen que també votin el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. Per ara no hi ha acord, malgrat que el ple del Parlament del 24 de febrer va aprovar una moció impulsada pels comuns per "consensuar" la incorporació d'aquestes tres comarques a la consulta. "Compleixin el mandat parlamentari", ha reclamat el diputat d'En Comú Podem, Marc Parés, ja que el text va tirar endavant amb la CUP i els mateixos grups que formen part del Govern: Esquerra i Junts.
El conflicte, doncs, està servit. Aquest dimecres el mateix president Aragonès ha insistit que han de votar les comarques que es van pactar inicialment –les de l'Alt Pirineu i Aran– i, pel que fa a les altres tres, mirar una altra fórmula perquè també tinguin veu "en el procés participatiu relatiu als Jocs". Quina fórmula? No ho ha dit. "Prendré una decisió com a president", ha acabat dient en la sessió de control al Govern. Tot i això, fonts republicanes del Govern asseguren que mantenen la voluntat de trobar una sortida consensuada amb la resta de partits involucrats en la votació, sobretot amb Junts, l'altre soci del Govern. Fonts coneixedores de les negociacions expliquen que una de les opcions que Presidència ha posat sobre la taula, a canvi que no votin el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, és incloure en el procés participatiu només alguns municipis d'aquestes comarques "afectats" pels Jocs.
Durant el debat al Parlament, la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha evitat la qüestió: s'ha limitat a defensar els Jocs d'Hivern perquè són "un escenari tremendament positiu per ubicar els Pirineus al món" i a dir que s'han de pronunciar les "àrees implicades". Ara bé, més clar ha sigut el diputat de JxCat Jordi Fàbrega: "Creiem en la democràcia i que totes les comarques afectades han de tenir veu", mostrant-se obertament partidari d'ampliar l'àmbit de votació. També ho ha reclamat la CUP. La portaveu de l'esquerra anticapitalista, Dolors Sabater, ha avisat l'executiu que dona suport a la reforma de la llei de consultes perquè es tracta d'un "instrument" més de participació ciutadana, però ha exigit que el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès votin "tant sí com no". "És urgent un canvi radical", ha reclamat, fent una crida a la transparència perquè la ciutadania sàpiga sobre quin projecte s'ha de presentar. Per a Esquerra, però, hi ha encara temps per "consensuar" amb el territori com fer la consulta i la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha demanat als grups polítics que no utilitzin la consulta dels Jocs Olímpics com una "arma de desgast polític".
La reforma
El decret aprovat és una modificació de la llei de consultes aprovada pel Parlament el 2014 i pensada originalment per organitzar la consulta del 9-N. L'objectiu del canvi legislatiu és que el president de la Generalitat pugui convocar votacions d'àmbit supramunicipal i no només d'àmbit nacional. Sense aquesta reforma, la Generalitat temia –hi havia un informe d'Exteriors que alertava dels dubtes jurídics– que la consulta acabés als tribunals. Un cop el Parlament ha donat llum verda a la reforma, Presidència activarà el procés i serà el departament d'Exteriors, que té les competències de participació, qui s'encarregarà d'organitzar la consulta logísticament. La votació està prevista per al mes de juliol, però a hores d'ara, com s'ha constatat durant la jornada d'aquest dimecres, encara hi ha moltes incògnites per resoldre.
