El Parlament aprova la llei de transparència, "un canvi de paradigma" entre l'administració i el ciutadà

BarcelonaCatalunya ja té llei de transparència. Després de 50 reunions i més de 200 hores de ponències, el Parlament ha aprovat aquest dijous amb 107 vots a favor (CiU, ERC, PSC i PP), 22 abstencions (Ciutadans i ICV-EUiA) i 3 vots en contra (CUP), el projecte de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Una llei que obligarà l'administració a respondre sempre (el que es coneix com a 'silenci positiu'), una iniciativa pionera a Europa, i imposarà sancions si no ho fa. La llei també permetrà conèixer els contractes públics i els sous d'alts càrrecs i dels funcionaris, regularà per primera vegada els lobis i preveu la creació d'un portal de transparència i una comissió per vetllar pel compliment de la nova legislació.

El relator de la llei, el vicepresident del Parlament Lluís Corominas (CiU), ha admès que la negociació ha estat "molt dura, políticament i jurídicament". De fet, tots els partits han lamentat que la llei arriba "tard", i vinculen la seva aprovació a la desafecció política provocada pels casos de corrupció. Tot i això, també han valorat que suposa un punt d'inflexió per a la relació entre l'administració i els ciutadans.

"Suposa un canvi de paradigma, una altra cultura de treball polític. Arribem tard però anem lluny", ha dit la diputada d'ERC Gemma Calvet, que ha afirmat que "si no estiguéssim en aquest context de corrupció i desafecció, no hauríem pogut arribar a acordar posicions en temes espinosos". Pel PSC, la llei també "arriba tard", però el diputat socialista Juli Fernàndez ha assegurat que "va en la bona línia de recuperar la confiança de la població".

El PP, en canvi, ha volgut matisar que el govern estatal "ha estat el primer govern a aprovar una llei de transparència que té àmbit d'aplicació a tot Espanya" i ha retret, en al·lusió al PSOE, que "altres governs ho podrien haver fet i no ho van fer". Calbó ha celebrat que la llei catalana és "molt exigent" però a la vegada es pot complir. "No serviria de res fer una gran llei que després no serveixi per a res", ha explicat. Tot i que al seu parer "no ho resoldrà tot", pels populars suposa «un gran canvi de cultura de l'administració».

Per ICV-EUiA, la llei de transparència és una de les "més importants" que s'aprovaran aquesta legislatura. El diputat Joan Mena ha carregat contra el PP i CiU per haver impedit que entitats bancàries i financeres estiguin obligades a respondre. Amb tot, Mena ha afirmat que el seu partit "no es creu" una llei que pugui aprovar un govern "tan opac, fosc i que no dóna la cara com el de CiU". Segons Mena, CiU "no té la legitimació social pels casos de corrupció que afecten el seu govern" i per això s'han abstingut.

Ciutadans, que també s'ha abstingut, ha sigut molt crític amb alguns aspectes de la llei. La diputada de C's Carina Mejías ha carregat contra la comissió d'accés a la informació. Una comissió que la llei diu que tindrà "plena independència orgànica i funcional", però que dependrà d'una conselleria perquè per motius d'austeritat s'ha refusat crear un organisme al marge. "Quina garantia de neutralitat és aquesta?", s'ha preguntat Mejías, que ha dubtat, també, de l'objectivitat d'altres organismes independents com el Consell Audiovisual de Catalunya, la Sindicatura de Comptes o el Consell de Garanties Estatutàries. Mejías ho ha resumit en una frase: "No ens agrada com entén aquest Govern la transparència".

La CUP ha votat en contra del text. Consideren que la llei és una "llei resposta", que sorgeix com a conseqüència d'un "control i càstig" més que "d'aprofundiment i radicalitat democràtica". "La transparència s'ha convertit en un element terapèutic", ha dit el diputat de la CUP, David Fernàndez. Al seu parer, es tracta d'un "avenç necessari" però "parcial i limitat". La CUP aposta per crear una llei exclusivament d'accés a la informació.