El Parlament tramita la llei de memòria històrica del PSC a l'espera de la del Govern

BarcelonaQue el ple del Parlament decideixi tramitar una norma representa tot just un començament, i això s'exemplifica amb la llei de memòria històrica del PSC. Aquest dimecres la cambra n'ha facilitat la tramitació, ja que l'esmena a la totalitat de Vox no ha prosperat: els ultradretans i el PP hi han votat a favor i Cs s'ha abstingut, mentre que la resta de grups ha optat per rebutjar l'esmena. La norma del PSC ja fa mesos que espera la llei de memòria històrica que la Generalitat també ha de presentar per conjugar un escrit comú. La proposta dels socialistes, però, ja ha estat tramitada. En canvi, la llei del Govern tardarà més a arribar. Si bé en l'anterior legislatura ja estava gairebé a punt, fonts de Justícia diuen que no es tramitarà fins al 2022. Expliquen que han treballat per reforçar la llei i, tot i que està en la fase final, encara falten tràmits administratius. El debat de totes dues normes, però, acabarà per coincidir al Parlament.

El PSC, però, no renuncia a col·laborar amb el Govern. "Tenim ganes de coincidir amb la tramitació de la Generalitat", ha dit Ferran Pedret. "Segur que trobarem la complicitat per poder-ho modificar", ha afegit la republicana Maria Jesús Viña. També hi ha discrepàncies. La diputada de Junts Aurora Madaula creu que en la norma hi falta fer referència al "genocidi cultural" viscut durant el franquisme. Fonts de Justícia també observen articles que caldria revisar. Enumeren que diversos aspectes relacionats amb la protecció de dades no s’adeqüen a la normativa vigent o que la consideració de les fosses com a jaciments arqueològics generaria molts problemes.

Alhora, les mateixes veus mostren predisposició a negociar en un futur amb el PSC, ja que volen una llei de "màxim consens". De fet, no tot ho veuen amb mals ulls, ja que el departament valora positivament diversos punts com incloure com a víctimes persones a les quals el règim franquista va privar de béns o persones represaliades per diversitat funcional.

Concretament, la llei del PSC vol "omplir els buits" de la legislació vigent, ja que la norma catalana es remunta al 2007 i 2009. Ara, els socialistes volen introduir-hi un cens de víctimes, regular el banc de dades d'ADN, incloure-hi un nou règim sancionador o atorgar competències al Govern per evitar actes públics que comportin "descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes, exaltació de la rebel·lió militar o del franquisme".

Debat paral·lel al Congrés

Al Congrés també es juga la partida de la llei de memòria històrica, però les posicions estan més allunyades. ERC continua mantenint l'esmena a la totalitat a la llei de la Moncloa. De fet, la setmana passada el Congrés va tombar l'esmena d'ERC i es va constatar la dificultat d'aprovar la norma, ja que Vox i PP s'hi oposen. La llei proposa, entre altres coses, una auditoria de l'espoli franquista, una nova fiscalia per investigar els crims del franquisme o resignificar el Valle de los Caídos. ERC va més enllà i reclama, per exemple, restituir els béns requisats, que es reti homenatge als que van lluitar a favor d'un Estat descentralitzat o als maquis i que se'ls indemnitzi.