El Parlament torna a reivindicar l'autodeterminació malgrat els avisos del TC

BarcelonaLa reivindicació del dret a l’autodeterminació s'ha tornat a colar aquest dimecres al ple del Parlament, però, aquest cop, ho ha fet sense soroll de l’oposició ni el Tribunal Constitucional. L’endemà que la cambra aprovés la resolució de resposta a la sentència del Suprem –escapçada pel TC en les parts sobre el dret a decidir i la monarquia–, el Parlament ha reivindicat “l’exercici i la salvaguarda de l’autodeterminació” en el marc d’una moció de rebuig de l’extrema dreta. El més curiós del cas, però, és que aquest fragment no s'ha ni mencionat durant el debat parlamentari, que s'ha centrat en l’auge de Vox a Espanya, la seva eventual connivència amb la Fiscalia i la situació dels europarlamentaris independentistes després que el Parlament Europeu no els hagi reconegut com a membres.

L’oposició de Ciutadans, PSC i el PP ha rebutjat bona part de la moció, però no ha posat objeccions a que es votés sobre l’autodeterminació, tot i els avisos del Tribunal Constitucional. De fet, fins i tot algunes veus parlamentàries han apuntat que l’esmena de JxCat a la moció d’ERC ha passat per alt als constitucionalistes –estava diluïda en un text més ampli–, una hipotesi poc factible tenint en compte que el text s'ha acabat llegint a dins el ple, a petició del diputat i vicepresident del Parlament, Josep Costa. Ha estat el secretari primer de la mesa, Eusebi Campdepadrós, l’encarregat de posar-hi veu: “El ple Parlament reivindica l’exercici i la salvaguarda de tots els drets humans davant les institucions espanyoles i entitats d’extrema dreta que pretenen vulnerar-los. En especial, els drets de llibertat d’expressió, reunió, manifestació i autodeterminació”.

El punt, com la major part de la moció vinculada a la construcció europea, ha tingut l’aval de JxCat, Esquerra, els comuns i la CUP. Els cupaires, però, han estat crítics amb el Govern per donar, a parer seu, una falsa imatge d’una Unió Europea compromesa amb els drets humans. Un error, ha afirmat el diputat cupaire Carles Riera, que ja es va produir el 2017 amb el Procés.

La moció demana al Parlament Europeu que garanteixi els drets de l’expresident Carles Puigdemont i exconsellers Oriol Junqueras i Toni Comín , que l’estat espanyol “ha violentat de forma arbitrària”, a més de defensar que les institucions europees es mantinguin “neutrals” en el conflicte polític. També fa una crida “urgent” a la política del diàleg i a trobar “solucions democràtiques” per a Catalunya, abandonant la via judicial en què la Fiscalia “comparteix acusacions" amb Vox.

Cs vota a favor de "no col·laborar" amb l'extrema dreta, malgrat que governa Madrid amb els vots de Vox

Després del resultat de les eleccions del 10 de novembre –que van donar 52 diputats a Vox–, el Parlament també ha mostrat la preocupació per l’auge de l’extrema dreta a Espanya i al conjunt dels estats europees. En aquest sentit, la cambra catalana ha exigit “no col·laborar-hi, ni activament ni passiva, ni comptant amb els seus vots ni compartint mobilitzacions al carrer”. Hi han votat a favor els independentistes, els comuns, el PSC i, paradoxalment, també Ciutadans, malgrat que governa a Madrid, Múrcia i Andalusia amb el PP gràcies als vots de Vox. De fet, els populars s'han abstingut en aquest punt.

El partit taronja, però, sí que s'ha sentit eludit a un altre punt de la moció –juntament amb els populars– que denuncia els acords de determinades forces polítiques espanyoles amb l’extrema dreta, amb la conseqüent normalització del “seu discurs repressiu”. En aquest fragment, Ciutadans s’hi ha oposat, ja que fa referència concreta a la petició aprovada per l’Assemblea de Madrid d’il·legalitzar els partits independentistes. Un text promogut per l’extrema dreta al que van donar suport Cs i el PP.