El Parlament es torna a fer enrere per no haver de justificar els privilegis

Potser algú va pensar que canviant-li el nom i rebaixant els imports la reforma de les llicències per edat al Parlament es tancaria sense generar més soroll. Però el fet és que en la negociació entre la mesa i els treballadors de la cambra es pretenia blindar el model que permet cobrar sense treballar a partir dels 60 anys. I si quan es va fer públic l’escàndol va esclatar també una onada d’indignació ciutadana, aquest cop era previsible que tornés a passar una cosa similar.

Al desembre els grups de la mesa van validar sense problemes la reforma de les llicències per edat, que rebaixava de cinc a tres els anys que els funcionaris podrien cobrar sense treballar abans de jubilar-se. Però quan a finals de gener va transcendir a l’opinió pública i es van haver de mirar al mirall, tots els grups van convenir que no podien justificar un sistema de privilegis com aquest. Per això, van volar les crítiques i els retrets entre ells. Molts van preferir adoptar el rol de despistats reconeixent que ni tan sols miraven el que aprovaven a la mesa abans que ser vistos com uns malbaratadors de diners públics. La presidenta del Parlament es va acabar comprometent a acabar amb un model vigent des del 2008 que s’havia acabat convertint en una prejubilació habitual per a molts treballadors amb més de quinze anys d’experiència parlamentària.

Però, malgrat les contundents paraules contra les llicències, s’havia d’afrontar una negociació amb el Consell de Personal, disposat fins i tot a arribar als tribunals per denunciar el que els treballadors entenen que significa la pèrdua d’un dret laboral adquirit. Fa cinc mesos que es negocia i els funcionaris no han volgut cedir en aquest punt: se’ls pot rebaixar una part del sou quan arribin als 60 –en el nou acord s’equipara amb el que cobraran quan estiguin jubilats, és a dir, un màxim de prop de 3.000 euros mensuals–, però se’ls ha de garantir que puguin continuar passant-se els últims cinc anys a casa.

El PSC, ERC i JxCat van votar dimarts passat a favor de la nova proposta. El contingut es va fer públic –a través de l’ARA– i dos dies després es va retirar de l’ordre del dia de la comissió que l’havia de validar definitivament. Borràs va arribar, si fa no fa, a la mateixa conclusió que al gener: ella havia donat la seva paraula que acabaria amb el model i, per segona vegada en pocs mesos, la mesa intentava blindar-lo –entre d’altres, amb el seu propi vot–. Per cert, que ningú ni al PSC, ni a ERC ni a JxCat ha sortit a defensar l’acord amb els treballadors. Aquest és el punt on es troba ara mateix el debat. Ningú es vol enemistar amb els funcionaris de la cambra, però tampoc vol ser assenyalat com a responsable de permetre que persisteixi al Parlament un privilegi que no es troba en la resta de l’administració pública ni, evidentment, en l’àmbit privat. Només hi ha una cosa segura: que si els polítics en continuen parlant, els periodistes en continuaran informant.

El detall

Setmana gran a Berga amb la primera Patum completa des que va esclatar la pandèmia. I fins allà s’han desplaçat els polítics a saltar a la plaça, com van fer Jordi Sànchez i Josep Rull, o a viure l’ambient des de l’Ajuntament, com Laura Borràs. La presidenta del Parlament, com ja va fer Quim Torra el 2018, es va deixar fotografiar bevent de la bota que la Guita Grossa li va portar fins al balcó.

El llenguatge pot jugar de vegades males passades, especialment quan es fa servir una crossa genèrica que habitualment serveix per a tot. Li va passar aquesta setmana al president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan va voler enviar suport a les persones que estaven patint directament els efectes dels incendis: “No volia deixar l’oportunitat de fer arribar un missatge d’escalf a les poblacions afectades”.