El Parlament tomba la llei Aragonès amb el vot en contra de tota l'oposició

BarcelonaEstocada definitiva a la llei Aragonès. El Parlament ha tombat aquest dilluns el dictamen del projecte de llei de contractes de serveis a les persones durant la comissió d'Economia i Hisenda perquè tota l'oposició hi ha votat en contra deixant en minoria JxCat i ERC. El Govern confiava en sumar algun dels grups per tirar endavant el projecte, però, veient que arribava el moment de la votació sense els vots garantits, ha optat per retirar la votació de l'ordre del dia. Un moviment que no ha agafat desprevinguda l'oposició, perquè ja era la tercera vegada en les últimes setmanes que l'executiu pretenia ajornar la votació. A proposta de la CUP, els grups de l'oposició han plantejat tornar a situar el debat del dictamen a l'ordre del dia –comptaven amb majoria per fer-ho– i finalment Cs, PSC, Catalunya en Comú - Podem, la CUP i el PP s'han unit per posar fi a un dels projectes més polèmics de la legislatura.

Tot i que el PSC ja havia advertit que era complicat que acabessin validant aquesta llei, ERC esperava comptar amb el suport dels socialistes per aprovar-la en el marc de la nova etapa que han obert totes dues formacions a partir de la investidura de Pedro Sánchez. Per això, aquest dilluns l'enuig dels republicans era més que notori. Fonts de l'oposició consultades per l'ARA subratllen, però, que un cop anunciada la convocatòria d'eleccions pel president de la Generalitat, la llei Aragonès havia quedat definitivament tocada de mort.

El projecte de llei havia arribat a la cambra catalana sense que cap grup presentés esmena a la totalitat i va superar el primer tràmit sense gaire debat. Però diversos sindicats, com la CGT, i entitats com la FAPAC van impulsar la plataforma Aturem la Llei Aragonès quan ja estava tramitant-se en comissió perquè consideraven que es tractava d'una privatització de serveis públics. La CUP i els comuns ràpidament es van sumar a les crítiques. Els dos partits van exigir que es retirés el projecte de llei el 15 de gener. ERC defensava que aquesta iniciativa serviria per impedir que grans empreses aconseguissin les contractacions dels serveis dels ajuntaments, que ara no s'haurien de regir per una llei estatal.

Crítiques creuades

Durant la comissió, el relator de la ponència, Jordi Albert (ERC), ha retret als diputats de l'oposició que no presentessin cap esmena a la totalitat si estaven en contra del model de la norma i els ha recriminat "tirar per terra" tota la feina feta en ponència. En aquest sentit, ha assegurat que "cap administració pública pot gestionar directament el cent per cent dels seus serveis" i ha reivindicat, per tant, "una bona llei" que "posi les persones al centre", com creu que feia aquesta.

Així, ha lamentat que sense l'aprovació de la llei "hi continuarà havent contractes" i ha insistit que el que pretenien era que l'administració "tingués el màxim control" sobre la seva execució. "Ara mateix algunes empreses els incompleixen o no estan a l'altura de la qualitat exigible i l'administració no té cap mecanisme a l'abast per extingir el contracte", ha remarcat.

En la mateixa línia, el diputat de JxCat Josep Maria Forné ha dit que el fet que es rebutgi el dictamen és "un error". Ha acusat les formacions de l'oposició de votar amb "contradiccions" i "tactisme" pensant en els pròxims comicis. També ha avisat la CUP que la contractació externa en els serveis públics "continuarà existint" i que quedarà reeixida per una llei estatal.

La diputada de la CUP-CC, Maria Sirvent, no ha amagat la seva alegria. Ha sentenciat que aquest dilluns és "un dia de celebració per a qui defensa els serveis públics" i ha retret al Govern que fes una llei "per vendre's el país al millor postor". Per a la CUP, la norma consolidava el model publicoprivat i regulava la privatització dels serveis públics "més essencials per a la vida". A més, ha remarcat que els serveis més afectats eren precisament els que més havien patit les retallades, així com els treballs de cura i dependència, de manera que "feminitzaven" la pobresa, segons ha considerat.

Per la seva banda, la diputada de Catalunya en Comú - Podem Marta Ribas ha defensat que la llei Aragonès és una oportunitat "perduda" en la gestió de les persones i els serveis públics i ha criticat que el Govern no hagi "blindat" la gestió directa dels serveis públics. També ha criticat que el Govern "hagi començat la casa per la teulada" i ha subratllat que "avui es plasma en la votació de la llei el seu fracàs i el de l'opció del Govern".

Millores, però no suficients, per al PSC

El PSC, per la seva banda, ha reconegut que durant la ponència "s'ha millorat la llei, però no de manera suficient". La diputada Alícia Romero s'ha queixat que "era una llei que ja va començar malament", tot i que ha reconegut la bona feina de Jordi Albert (ERC) i Josep Maria Forné (JxCat) per la "cintura" durant les negociacions. "El que passi aquí no és culpa seva", ha dit en referència a la no-aprovació. A més, Romero ha remarcat que moltes de les coses que plantejava la norma es poden recollir en una nova llei de contractes estatal i ha apostat, per tant, per "no duplicar lleis" ni "complicar la vida al ciutadà".

El diputat del PPC Santi Rodríguez ha defensat el vot contrari dels populars perquè no s'ha acceptat "cap de les seves esmenes" i perquè la llei no tractaria amb "igualtat" els diferents operadors econòmics que concorren a les licitacions i se'n "expulsaria alguns".