El Parlament i les sindicatures han frenat cinc investigacions d'Antifrau

BarcelonaEl 9 de maig la mesa del Parlament, encara presidida per Alba Vergés, va donar llum verda que l'Oficina Antifrau investigui la concessió de les llicències per edat i diversos processos de personal sota sospita de la cambra catalana. És el primer cop que això passa, ja que fins ara el Parlament, però també el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes, havia vetat qualsevol investigació externa feta per Antifrau. Segons ha pogut saber l'ARA a través d'una petició de transparència a Antifrau, l'oficina que presideix l'exmagistrat Miguel Ángel Gimeno havia demanat fins a tres vegades realitzar una investigació a la cambra catalana arran de diverses denúncies (per qüestions diferents del cas en curs), però mai havia rebut l'autorització. El mateix li ha passat en dues ocasions quan s'ha dirigit a les altres institucions estatutàries: el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

Què volia investigar Antifrau? Primer, cal recordar que a diferència del que passa en l'àmbit del sector públic de la Generalitat –on la llei l'autoritza que "pot investigar o inspeccionar possibles casos d’ús o destinació irregulars de fons públics"– l'Oficina Antifrau ha de demanar permís per investigar la cambra catalana i les anomenades institucions estatutàries. Està regulat en l'article 4.2 del seu Estatut: "[L'Oficina] Pot estendre les seves funcions sobre l’activitat administrativa i de gestió patrimonial del Parlament i de les institucions [estatutàries] si la mesa del Parlament o el president o presidenta del Parlament o els òrgans corresponents de les dites institucions li ho demanen". Per tant, sempre que li han arribat denúncies, l'Oficina ho ha traslladat al responsable corresponent, que fins ara s'havia negat a autoritzar cap inspecció.

D'acord amb la informació facilitada per Antifrau, el 2019 i el 2020 l'oficina presidida per Gimeno va fer tres sol·licituds al Parlament arran de diverses denúncies, tot i que una d'elles no l'afectava directament: d'una banda, per la presumpta acceptació de regals per part del síndic del moment, Rafel Ribó; i, de l'altra, una denúncia sobre l'ús de subvencions als grups parlamentaris i una altra en matèria de contractació. El Parlament, que llavors estava presidit per Roger Torrent, s'hi va negar al·legant diferents raons.

En el primer cas, la cambra va respondre que el síndic ja havia comparegut a la cambra catalana per donar explicacions, mentre que en la qüestió de les subvencions parlamentàries va defensar –citant el reglament– que ha de "posar a disposició dels grups parlamentaris els locals i els mitjans materials suficients". "[La cambra] No va habilitar l'Oficina a investigar els fets", constata Antifrau en la resposta a l'ARA.

Alhora, també es va rebutjar una altra sol·licitud per investigar un presumpte "conflicte d'interès" en què podia haver incorregut una persona "al servei" del Parlament i que tenia a veure amb matèria de contractació. No es va autoritzar cap investigació per part d'Antifrau i va ser la mesa que després de "revisar determinats expedients" va respondre que no hi havia "cap irregularitat". En concret, segons altres fonts, va ser el secretari general, Xavier Muro, el que va assegurar davant els representants polítics que les actuacions que estaven sota la lupa s'havien realitzat correctament, malgrat que el vicepresident del Parlament, Josep Costa, va demanar un "control extern" de la cambra catalana més enllà dels informes de la mateixa administració parlamentària.

El cas de les llicències per edat

La denegació d'aquestes sol·licituds contrasta amb la darrera petició d'Antifrau, en què per primer cop s'ha autoritzat l'Oficina a fer una investigació. Ha estat així després que transcendís als mitjans de comunicació que l'ens presidit per Gimeno havia fet la petició arran d'una denúncia "anònima" sobre la concessió de les llicències per edat i els premis de jubilació al personal de la cambra, així com diferents processos de contractació de la cambra catalana. Segons fonts coneixedores del procediment, ara mateix l'Oficina està en una fase preliminar de la inspecció en què ha d'analitzar la "versemblança" dels fets que recull la denúncia, tot i que se'n coneixen pocs detalls: les investigacions d'Antifrau estan regides per una clàusula de confidencialitat, però el Parlament ja ha dit que facilitarà la documentació que li requereixi, així com entrevistes als afectats que puguin completar la instrucció.

En tot cas, la cambra catalana no ha estat l'única institució que s'ha negat a ser investigada per Antifrau. També ho han rebutjat el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes. En una ocasió cadascuna. Segons la informació extreta per la petició de transparència, el Síndic de Greuges va rebutjar autoritzar l'Oficina a investigar una "presumpta mala praxi" en la justificació d'una despesa de la institució. Segons fonts coneixedores dels fets denunciats, es tractava d'una despesa de 23.920 euros per un encàrrec de gestió al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI). La resposta del Síndic va ser que aquesta actuació ja estava sotmesa al "control intern" de la institució, a més de l'Oïdoria de Comptes de la cambra catalana, i que Antifrau no era "competent" per fer cap indagació.

Pel que fa a la Sindicatura de Comptes –l'ens que s'encarrega de fiscalitzar els comptes del sector públic de Catalunya–, també se li va demanar una autorització per investigar "presumptes irregularitats en una convocatòria per seleccionar personal funcionari interí". Ara bé, la petició va ser rebutjada assegurant que Antifrau no era competent. La Sindicatura va respondre que ja hi havia altres canals per queixar-se d'aquest procés de selecció: els recursos contenciosos administratius i, en cas d'il·lícit, la via penal.

Un règim especial

Aquest règim especial que tenen el Parlament i les institucions estatutàries envers l'Oficina Antifrau també es repeteix en l'àmbit de la transparència. Tenen un sistema diferent del general i no estan sotmesos al control de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) -haurien de fer-hi un conveni que no està formalitzat-, l'ens independent a qui s'adrecen els recursos quan una administració es nega a facilitar dades. Qui controla el controlador? La majoria d'institucions estatutàries tenen un caràcter fiscalitzador, però escassament algú pot controlar-les a elles.