El Parlament rebutja el referèndum unilateral de la CUP i avala la taula de diàleg
ERC fa front comú amb el PSC i els comuns per negociar amb l'Estat, i JxCat s'absté
BarcelonaEl Parlament ha fixat aquest dijous un nou rumb per al Procés amb una majoria que fa molt poc hauria semblat inimaginable. D'una banda, la cambra ha rebutjat la proposta de la CUP de posar data a un nou referèndum unilateral en aquesta legislatura, i ho ha fet perquè ERC i JxCat no hi han volgut donar suport. De l'altra, l'hemicicle ha avalat la negociació política amb l'Estat a través de la taula de diàleg entre governs, i ho ha fet amb els vots conjunts d'ERC, els comuns i el PSC. En resum, les noves coordenades de la política catalana s'han fixat amb l'independentisme dividit sobre quin full de ruta cal seguir i amb el PSC i els comuns donant joc a la negociació. Ha tornat la geometria variable al Parlament.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es troba amb la paradoxa que surt reforçat del debat de política general per un flanc, el de la seva estratègia sobre com encarar el Procés, i en surt debilitat per un altre: ha fet enfadar la CUP, qui volia que fos el soci que donés estabilitat al seu executiu en les qüestions del dia a dia. Així, ara té l'aval polític de la cambra per tirar endavant la via dialogada per intentar aconseguir el referèndum pactat i l'amnistia a través de la negociació amb el govern espanyol; a la vegada, però, allunya la CUP com a company de viatge per mirar d'aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2022, la llei més important que necessita un Govern per sobreviure a l'onatge.
A les portes del quart aniversari de l'1-O, la principal conclusió que deixa del debat és la d'un independentisme sense cap proposta en comú. No és que sigui una sorpresa, però el Parlament ha actuat d'amplificador. Aquest dijous al matí, ERC, JxCat i la CUP encara s'han concedit una reunió unes hores abans del ple per intentar pactar una proposta conjunta sobre el rumb del Procés que aglutinés les tres sensibilitats. És a dir, que matisés la contundència de la proposta dels cupaires -flexibilitzant els terminis per fer el referèndum, per exemple- i apugés els decibels de la d'ERC i JxCat. No hi ha hagut manera. Aquesta vegada no hi ha hagut ni el gir de guió final d'altres ocasions.
A l'hora dels discursos, els avisos creuats des del faristol de la cambra que ja són habituals. La cupaire Dolors Sabater ha preguntat si "algú es creu" que l'Estat acceptarà mai un referèndum acordat, mentre que Marta Vilalta (ERC) li ha replicat que "la confrontació més útil és la que es fa negociant amb el teu rival". També JxCat ha carregat contra la idea cupaire a través de Mònica Sales, que ha advertit que superar l'1-O "només té sentit si és substituït per un referèndum acordat". El resum més acurat de tot plegat s'ha reflectit en dues ocasions a la pantalla de votació del Parlament. A la proposta del referèndum unilateral, la CUP hi ha votat a favor, ERC s'ha abstingut i JxCat ha votat en contra. A l'hora de votar sobre la taula de diàleg, el mateix esquema però amb els paper canviats: ERC a favor, Junts abstenint-se i la CUP votant-hi en contra. Els pocs punts de connexió en clau de Procés els han trobat en la defensa de l'expresident Carles Puigdemont després de la seva última detenció a Sardenya, i també amb el compromís que el Parlament porti una llei d'amnistia al Congrés. Han sigut dels únics moments en què hi ha hagut els 74 vots independentistes mirant en la mateixa direcció.
Que Aragonès surti del debat amb un aval per al diàleg no vol dir que es trobi les coses fàcils a Madrid. Amb l'independentisme dividit, el PSC i els comuns han explicitat sense reserves el seu suport a la taula, però amb les seves respectives advertències. "No hi ha cap altre camí que no sigui el del diàleg", ha dit la diputada Alícia Romero (PSC), tot i que el socialistes es mantenen ferms en la negativa al referèndum acordat i a l'amnistia. David Cid (Comuns) també ha posat el seu partit a disposició del diàleg, però ha reclamat a Aragonès que admeti que en aquest conflicte tothom té raó només "a mitges" i que comenci per assumir objectius realistes com una reforma del sistema de finançament.
La cohesió del Govern
El ple va començar dimarts amb el president Aragonès i el vicepresident Puigneró entrant junts al saló de plens per intentar escenificar la cohesió del Govern, i ha acabat aquest dijous amb una imatge ben diferent: l'enuig d'ERC pel fet que JxCat hagi pactat amb el PSC una resolució a favor de l'ampliació de l'aeroport. La cohesió del Govern no surt més debilitada del que va entrar, però els esforços per reforçar-la han sigut en va. El projecte de l'aeroport el divideix, i ara no és només una intuïció o un conflicte soterrat, sinó que queda plasmat en una votació en seu parlamentària.
Si JxCat ha votat amb els socialistes sobre l'aeroport, ERC ho ha fet en defensa de la taula de diàleg. Així, del debat de política general en surt el trencament en temes clau de la dinàmica de blocs -independentista i no independentista- que hi havia instal·lada al Parlament des de feia molt temps. I amb aquests ingredients, el pròxim objectiu del Govern serà negociar els pressupostos. Avui les alternatives han quedat més definides que mai: o la CUP o el PSC.