El Parlament obre la porta a no querellar-se contra Llarena

BarcelonaMalgrat que la mesa del Parlament va acordar presentar una querella contra el Tribunal Suprem per haver impedit a Jordi Sànchez i Jordi Turull assistir a la investidura, ara ha rebaixat aquesta possibilitat donant marge als serveis jurídics perquè estudiïn altres accions penals menys directes. És el que es desprèn dels acords que ha pres aquest òrgan sobre la qüestió, als quals ha tingut accés l’ARA. En lloc d’una querella -a la qual els lletrats es van oposar-, els serveis jurídics també poden optar per interposar una denúncia o fer una recopilació dels fets per transmetre’ls a la fiscalia.

Fonts jurídiques aclareixen que la diferència entre aquestes accions penals és la implicació que hi tindria el Parlament. En una querella actuaria com a part acusadora, formaria part del procediment i necessitaria un advocat i un procurador. En canvi, en el cas de la denúncia només es tractaria de recopilar tots els fets i posar-los en coneixement dels tribunals (no és necessari tampoc que sigui el Tribunal Suprem) per si poden constituir un delicte. Si s’optés per aquesta via, estaria en mans del tribunal iniciar alguna investigació. També es podria decidir portar-ho només a la fiscalia i que fos aquesta qui decidís si pot obrir acció penal. Una via, però, que és poc probable que prosperi.

La mesa, doncs, ha pres dos acords sobre aquest tema que poden canviar el fons de la qüestió. En el primer, del 13 d’abril, s’especificava que el Parlament ha d’“interposar una querella contra els magistrats del Tribunal Suprem” que hagin participat en l’“obstrucció del normal funcionament d’una cambra autonòmica” i en la “vulneració conscient i deliberada dels drets polítics fonamentals” dels candidats a la presidència Jordi Sànchez i Jordi Turull, tots dos empresonats a Madrid. Seguidament, s’encarregava als serveis jurídics de la cambra la defensa i representació del Parlament en aquesta qüestió. La petició, però, va generar recels entre els lletrats, amb l’argument que no eren experts en dret penal per elaborar una querella i que era preferible que la interposessin els diputats afectats. A diferència d’altres ocasions -com quan la cambra es va personar en el cas del setge al Parlament-, la majoria independentista va evitar encarregar-ho a un advocat extern per l’amenaça de l’oposició d’incórrer en un delicte de malversació de fons públics.

Per resoldre el conflicte amb els serveis jurídics, la majoria independentista va aprofitar el rebuig d’una petició de reconsideració de Ciutadans sobre la querella per matisar l’encàrrec als serveis jurídics. Paradoxalment, l’acord del 24 d’abril, que confirma la voluntat d’exercir una acció penal contra Llarena, rebaixa la possibilitat que acabi sent una querella. Diu: “Que els serveis jurídics del Parlament estudiïn i exercitin les accions penals escaients perquè [...] es depurin les responsabilitats en què hagin pogut incórrer els magistrats del Tribunal Suprem que hagin impedit el normal funcionament de la cambra pel que fa al procés d’investidura”.

Això obre la porta als lletrats perquè considerin altres vies menys contundents: no parla explícitament de querella i deixa a les seves mans decidir com actuar. Seran el secretari general del Parlament, Xavier Muro, juntament amb el president de la cambra, el republicà Roger Torrent, els que prendran la decisió final.

Altres intents frustrats

No és el primer cop que el Parlament rebaixa les seves intencions. De fet, des que va començar la legislatura ja s’han anunciat dues accions al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg relacionades amb els drets polítics que no s’han portat a terme. Primer, el veto a la candidatura de Carles Puigdemont. I, després, la decisió del Suprem de denegar el permís a Sànchez per assistir a la investidura.