El Parlament es querellarà contra Pablo Llarena

Barcelona / Madrid“La limitació o suspensió de drets fonamentals en una democràcia només es pot justificar quan determinades accions limiten o impedeixen els drets fonamentals de la majoria dels ciutadans i posen en perill l’estat democràtic”. Traduït al cas de Jordi Sànchez, la seva investidura atemptaria contra “els principis i drets constitucionals i polítics de tots els ciutadans espanyols”. I, seguint aquesta lògica, tot i reconèixer que es vulneren els seus drets polítics, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va tornar a vetar ahir la investidura del número 2 de Junts per Catalunya. La reacció de l’independentisme no es farà esperar i avui mateix la mesa del Parlament encarregarà als lletrats de la cambra que preparin una querella contra Llarena per prevaricació. De fet, fins i tot abans de tenir l’encàrrec, els serveis jurídics de la cambra en van estar parlant ahir a la tarda i algunes fonts apunten que l’encàrrec es podria acabar externalitzant a un expert penalista.

És el tercer cop que Llarena nega la llibertat o el permís penitenciari perquè Sànchez pugui ser investit. Era l’escenari previsible, i la possibilitat de querellar-se contra ell ja s’havia plantejat al mes de març, quan el Suprem el va vetar per primer cop. En aquesta ocasió, però, hi havia un nou argument sobre la taula: les mesures cautelars del Consell de Drets Humans de l’ONU, que instaven l’Estat a prendre les decisions “necessàries” per respectar els drets polítics de Sànchez. En la seva interlocutòria, Llarena recorda que l’ONU en cap cas li reclamava una acció concreta. I, a més, els informes de les Nacions Unides no són vinculants.

Avui, doncs, la mesa acceptarà querellar-se contra Llarena i, a diferència del que va passar amb la segona volta del debat d’investidura de Jordi Turull, no hi haurà ple. El president de la cambra, Roger Torrent, va anunciar ahir que l’ajornava. Formalment Sànchez continua sent el candidat, però el sobiranisme ja debat com afrontar una situació que pràcticament donava per feta des que va decidir tornar a proposar l’expresident de l’ANC.

Cs acusa Torrent de malversació

El Codi Penal defineix el delicte de prevaricació com el que comet una autoritat o un funcionari públic quan, “sabent de la seva injustícia, dicta una resolució arbitrària en un afer administratiu”. Les penes varien entre els nou i els quinze anys d’inhabilitació. JxCat i ERC –amb majoria a la mesa– s’aferren al fet que el mateix Llarena reconeix que limita els drets polítics de Sànchez per querellar-s’hi.

Ciutadans va reaccionar amb contundència contra la decisió del sobiranisme i ahir mateix el seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, va garantir que “no consentiran” de cap manera que “s’inverteixin diners de tots els catalans” per atendre “l’interès d’una persona”. “Això seria una utilització il·lícita dels diners públics que es pot perseguir judicialment”, va explicar, apuntant a un hipotètic delicte de malversació de fons públics.

La querella, que es presentarà davant del mateix Tribunal Suprem, forma part d’una estratègia conjunta que els partits independentistes han començat a definir. Però encara no s’albira un consens: la CUP continua exigint que es desobeeixi i s’investeixi Carles Puigdemont, ERC reclama un candidat efectiu per fer govern de seguida i JxCat ha congelat el pla D a l’espera de reunir el seu grup parlamentari la setmana que ve a Berlín. Puigdemont continua sent el candidat a llarg termini, però de manera majoritària s’accepta que no es pot posar en risc la majoria sobiranista amb unes noves eleccions que es convocarien de manera automàtica el 23 de maig. Ahir, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, renegava de la justícia espanyola, que –va dir– pretén que cap candidat de JxCat pugui ser president. “Jordi Sànchez no pot ser president perquè és diputat de JxCat. Per tant, entenem que Llarena està dient que cap altre candidat de JxCat podrà ser candidat a la presidència perquè qualsevol que proposem anirà a la presó”, va denunciar. El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, va afegir tot seguit una comparació entre Llarena i Antonio Tejero: “El 23-F un guàrdia civil va intentar impedir la investidura de Calvo Sotelo. El 2008 Llarena ha entrat repetidament al Parlament per impedir la investidura del candidat que té la confiança del Parlament”.

Risc de reiteració delictiva

En la seva interlocutòria, Llarena s’espolsa ràpidament de sobre la resolució del Consell de Drets Humans. En les 54 pàgines de la resolució, el magistrat subratlla que la recomanació de l’ONU “no és vinculant” per al Suprem i no dona “cap indicació concreta”. A més, retreu a l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, que adjuntés l’escrit en anglès i no traduït al castellà. Per sobre dels drets individuals de l’expresident de l’ANC hi ha, al seu parer, els col·lectius, és a dir, la defensa de la Constitució i de l’estat de dret. Segons Llarena, permetre-li ser president hauria lesionat els drets de la resta d’espanyols. Ara bé, considera que ha sigut magnànim amb el candidat de Junts per Catalunya perquè se li va permetre “concórrer a un procés electoral, prendre l’acte de diputat i té autoritzada la delegació del vot”.

L’argument principal de Llarena és que no pot deixar assistir Sànchez a la sessió d’investidura precisament per evitar que pugui ser nomenat president, amb el risc de reiteració delictiva ampliat que hi hauria en aquest supòsit. Tal com ja defensava en la interlocutòria de processament per rebel·lió, considera que “l’atac a l’ordre constitucional” encara no s’ha acabat i que, per més que Sànchez li prometi que se cenyirà a la Constitució, si arriba a la Generalitat pot acabar declarant la independència. Ni amb la investigació al Suprem, ni amb el 155, ni amb les eleccions del 21-D creu que l’independentisme hagi desistit dels seus plans i, per això, arriba a la conclusió que Sànchez no pot ser investit. És més, Llarena pretén demostrar que l’estratègia d’internacionalització del conflicte que està impulsant Carles Puigdemont demostra la seva tesi: el xoc institucional no ha acabat.

La justícia espanyola continua vetant el candidat que se li proposa des del Parlament. Amb Puigdemont va ser el TC el que va advertir que necessitaria el permís de Llarena –que, vistos els fets, l’empresonaria i no li permetria assistir al ple d’investidura–. I amb Jordi Turull Llarena va accelerar els processaments per rebel·lió i el va empresonar sense permetre-li ni tan sols participar en la segona votació. Ara Llarena ja no diu que Junts per Catalunya té molts altres candidats “nets” a la llista per escollir, com sí que va fer el març passat, però recorda que si Sànchez fos president derivaria en un perill per a l’ordre constitucional i per a la resta d’espanyols, inclosos els catalans.

Dilluns que ve l’encara diputat –serà suspès quan la interlocutòria de processament sigui ferma– està citat per tornar a comparèixer al Tribunal Suprem. En total, 25 dels processats –entre els quals la resta dels presos polítics– estan citats entre el 16 i el 18 d’abril. Llarena ha deixat clar que la seva instrucció no canvia per més que li esmenin la plana els tribunals alemanys, belgues i escocesos. De fet, segons va avançar ahir Efe, no pensa acceptar cap extradició si no és pel delicte de rebel·lió, la clau de volta sobre la qual ha construït tota la causa.