El Parlament no preveu que els presos polítics puguin delegar el vot
BarcelonaLa llei electoral espanyola no invalida que els candidats a les eleccions estiguin en presó preventiva o pendents de judici. Ara bé, més enllà del simbolisme que representaria incloure a les llistes -tant si n’hi ha una com diverses- Oriol Junqueras i els altres set membres del Govern empresonats, i els presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, aquesta decisió tindrà altres conseqüències que els partits i les entitats estan valorant. La primera i potser la més important a efectes pràctics és que el reglament del Parlament no preveu que els diputats en presó provisional puguin delegar el seu vot. És a dir, si prenguessin possessió dels escons, els partits independentistes els tindrien bloquejats.
El reglament de la cambra catalana ha anat canviant amb el pas dels anys. Inicialment no preveia la delegació del vot, fins que s’hi van incloure les baixes de maternitat. Avui també estan regulades les de paternitat, les malalties greus i les hospitalitzacions. Només amb una interpretació expansiva de la mesa es podria interpretar que el supòsit d’“incapacitat perllongada” que també recull el reglament, es podria referir també a la presó provisional.
Sense la possibilitat de delegar el vot, el sobiranisme hauria d’afrontar una situació inèdita a Catalunya: els escons buits d’una part dels seus representants. De fet, els únics referents a l’Estat es troben al País Basc, als anys 80 i 90, quan no era estrany que l’esquerra abertzale inclogués presos preventius a les llistes. Si finalment ERC, el PDECat i la CUP opten per situar els presos polítics a les candidatures hauran de decidir si renuncien a l’escó abans de prendre’n possessió o si accepten la nova situació. Renunciar als seus vots podria implicar perdre el control de la mesa del Parlament. Sobre la taula també hi ha qui pensa que només se n’han d’incloure alguns (pocs), però formar un govern amb els mateixos consellers que el que continua sent “legítim” per al sobiranisme. Els consellers tornarien a estar aforats, una condició que van perdre un cop van ser cessats pel govern espanyol. La situació processal, però, canviaria ben poc, perquè s’espera que tot el cas contra l’1-O i la DUI acabi al Tribunal Suprem, on la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres sobiranistes de la mesa -encara aforats- hauran de declarar dijous que ve.
Pocs dies per decidir
Pel que fa a la presa de possessió de l’acta de diputat, no hi hauria problema. No cal que físicament es desplacin al Parlament i, per tant, podrien signar des de la presó els documents en què es comprometen -habitualment per imperatiu legal- a acatar la Constitució. En tot cas, la principal prioritat del sobiranisme és pressionar per aconseguir la llibertat dels consellers i els líders de les entitats com més aviat millor.
En cas que finalment siguin escollits diputats, Junqueras i la resta de presos polítics tampoc quedarien afectats per l’última reforma del reglament, que obliga la mesa a suspendre immediatament els drets i deures d’un diputat quan estigui acusat d’un delicte de corrupció.
La decisió no trigarà a arribar. Abans del 17 de novembre els partits han de registrar els seus candidats.
