De Gispert: “El TC ha donat un cop de porta al dret a decidir”

BarcelonaLa presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha respost aquest dimarts a la decisió del Tribunal Constitucional de declarar nul·la una part de la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. La presidenta de la cambra ha considerat que l’alt tribunal ha donat un “cop de porta” al dret a decidir i ha lamentat “profundament” la seva decisió. Ara bé, sí que ha deixat clar que malgrat que no la comparteix, l’”acata”.

De Gispert ha assegurat que el Tribunal Constitucional ha atacat el títol “nuclear” de la llei de consultes no referendàries, ja que “rebutja” qualsevol consulta de “caràcter general” per considerar-la un “referèndum encobert”. “Ha escapçat el procediment per dur a terme les consultes referendàries de caràcter general”, ha dit.

Així, ha asseverat que es tracta d’una “interpretació restrictiva” de la participació ciutadana i que retalla, un cop més, les competències que l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat de Catalunya. Segons la presidenta de la cambra forma part de la tendència "recentralitzadora" de l'estat espanyol. En aquest punt, ha recordat la mateixa sentència de l’any 2010 contra el text estatutari, que va ser “similar” perquè va “tocar l’ànima” de l’Estatut.

La presidenta del Parlament ha dit que la sentència del TC impedeix fer consultes sobre decisions ja preses per la Constitució, i que si hi ha voluntat de canviar aquests preceptes la mateixa carta magna ja preveu mecanismes de reforma. És a dir, que els governs autonòmics procedeixin a la reforma, ha afegit. “No ens deixen gaires camins oberts”, ha dit, i ha assegurat que des del Parlament se seguirà “defensant” el dret a decidit.

El 27-S, una data "definitiva"

De Gispert ha volgut recordar els 2,3 milions de persones que es van implicar en el procés participatiu del 9-N, ja que aquesta data va “existir” i va ser una “demostració cívica”. Per la presidenta, aquestes persones no es poden “menystenir” i per això ha apel·lat a seguir “treballant” pel dret a decidir. Com? En aquest punt, De Gispert ha fet referència al que el president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha dit en nombroses ocasions: el 27-S ha de ser una data “definitiva” o “quasi definitiva”. En aquest sentit, ha considerat “plebiscitaris” els propers comicis, perquè, a parer seu, es cridarà el cos electoral a escollir un projecte polític “en el marc d’un model d’estat diferent”.

I si l’Estat impulsa algun procediment per impedir aquestes eleccions? De Gispert no s’ha volgut avançar als esdeveniments. “No hi ha d’haver cap recurs en contra”, ha dit.