El Parlament acorda presentar una denúncia pel cas d'espionatge a Torrent i Maragall

BarcelonaEl Parlament ha decidit intervenir amb una denúncia penal contra l'espionatge de qual el mateix president de la cambra, Roger Torrent, i el diputat Ernest Maragall van ser víctimes, tal com va destapar una investigació d'El País i The Guardian. Els dos afectats ja havien anunciat una querella contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Féliz Sanz, per aquests fets, però la cambra considera que també ha d'impulsar una denúncia perquè creu que és el mateix poder legislatiu el que s'ha pogut veure "violentat" per aquestes accions.

Així, la mesa del Parlament ha acordat aquest matí amb els vots de tots els grups menys Ciutadans, que s'ha abstingut, presentar la denúncia al jutjat, un text en què destaca la "gravetat" que els mòbils de dos "diputats" hagin pogut ser intervinguts. "El secret de les comunicacions té una rellevància especial en l'àmbit polític, i més en el cas dels diputats", insisteix en l'escrit, que cita la necessitat de preservar la "voluntat parlamentària davant de qualsevol tipus de pressió o coacció", que es podria haver vist "clarament danyada amb els fets denunciats". Per a l'òrgan rector de la cambra, aquest suposat ciberespionatge "perjudica la inviolabilitat del Parlament i la seva autonomia".

A més, apunta, tant Torrent com Maragall disposaven d'un telèfon mòbil del Parlament en el període en què es va produir (el 2019), un terminal amb "accés als sistemes d'informació del Parlament", i que aquest dispositiu es correspon amb l'identificat per WhatsApp i el Citizen Lab de la Universitat de Toronto, que van detectar un intent d'intromissió externa al telèfon. El fet que fos el seu mòbil corporatiu el que va ser espiat ha "violentat" també, tal com ho entén la mesa, la mateixa cambra legislativa.

En la denúncia, signada pel mateix Torrent i que no va adreçada contra ningú en concret, la mesa trasllada les informacions periodístiques que s'han publicat en les últimes setmanes, segons les quals va existir una "acció premeditada d'espionatge". La investigació va revelar el 14 de juliol que es va fer servir el programa espia Pegasus per entrar als mòbils dels diputats Torrent i Maragall, i també de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i l'activista Jordi Domingo entre abril i maig del 2019.

Recalca, a més, que només les "agències governamentals" disposen del programari d'espionatge Pegasus que s'hauria fet servir per entrar al mòbil del president de la cambra i Maragall. "Una investigació d'aquest tipus només podria fer-se de manera legal, sota l'empara d'una investigació judicial", insisteix en l'escrit, en què recalca que tots dos diputats són "aforats" i que "no consta cap tipus d'investigació de naturalesa penal" contra ells.

El cap de setmana passat, WhatsApp va comunicar a Torrent que hi havia hagut un intent d'intrusió al seu telèfon, tal com han informat El País i The Guardian, tot i que la companyia no pot acreditar si l'atac es va produir amb èxit o no: caldria fer un examen forense exhaustiu del mòbil.

La denúncia de la mesa del Parlament seguirà el seu curs al marge de la querella de Torrent i Maragall contra Sanz Roldán. Tots dos republicans consideren que hi ha indicis que el CNI va prendre part en els fets en l'etapa en què ell liderava l'organisme d'intel·ligència. Al seu torn, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va negar que ni el govern espanyol ni el CNI tinguessin res a veure amb l'atac, tot i que la investigació periodística apunta que el CNI disposa del programa Pegasus.