BarcelonaEl Parlament ha aprovat en el ple d'aquest divendres presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei estatal d'habitatge per invasió de competències catalanes, amb el suport d'ERC, Junts i la CUP. Després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va assenyalar diversos articles que infringien l'Estatut, els tres grups s'han unit per defensar la "sobirania" catalana, tot i que les seves diferències han fet retornar la picabaralla al ple. De fet, s'ha repetit la dinàmica de quan es va aprovar la llei al Congrés a finals d'abril gràcies a ERC però amb el no de Junts i la CUP. Llavors ja va comportar retrets mutus: mentre els juntaires denunciaven un atac a l'autogovern, ERC la donava per bona i lamentava que la posició dels de Carles Puigdemont tenia motivacions ideològiques. La CUP, per la seva banda, lamentava falta d'ambició i una deriva "recentralitzadora". Amb aquest recurs, el Parlament se suma als recursos presentats per comunitats governades pel PP com Madrid i Andalusia, així com l'executiu basc.
Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La portaveu de Junts, Mònica Sales, ha recordat que el Govern no va sol·licitar el recurs i ha celebrat la "rectificació" d'ERC després de caure en la contradicció d'aprovar la llei i ara donar suport al recurs. Alhora, ha enviat un avís, coincidint amb les negociacions per la investidura espanyola: "Mai aprovarem res que no respecti el nostre autogovern; els que vulguin els nostres vots ara tan sol·licitats això ja ho haurien de saber". Així, ha topat amb el diputat d'ERC Pau Morales, que malgrat votar sí per defensar "Catalunya i les seves lleis", ha llançat un dard a Junts: "Si els preocupessin les institucions catalanes no haurien intentat recórrer els topalls als preus emparant-se en la Constitució". "El vot era sobretot ideològic", ha reblat.
També ha afegit que Junts ha agafat com a excusa la defensa nacional per preservar "models caducs" que "fan mal a la causa" i ha fet una defensa de l'aprovació de la llei "perquè els beneficis per a les majories eren importants". La consellera de Territori, Ester Capella, ha refermat el compromís amb la implementació de la llei d'habitatge, si bé ha aclarit que "defensar l'autogovern és defensar el dret a tenir drets". Per tant, ha sostingut que és "fals" que "interposant el recurs es posi en risc la contenció de preus" i ha concretat que el Govern procedirà a tractar amb l'executiu estatal les àrees on s'identifiquen les vulneracions. D'altra banda, la CUP ha avalat el recurs perquè "la llei arrasa competències" malgrat no confiar en l'alt tribunal. La diputada anticapitalista Montserrat Vinyets, això sí, ha avançat que presentaran una proposició de llei per a una nova regulació catalana de l'habitatge que "abaixi preus de lloguer i eviti desnonaments". I ha avançat que si hi ha un recurs al TC del PSOE ha dit que caldrà convocar una consulta popular sobre la qüestió. On sí que han coincidit els partits independentistes és en vincular la "lluita social" amb la "nacional", si bé no han concretat la fórmula.
Retrets i record de Bildu
El recurs del Parlament ha aixecat les crítiques dels comuns i el PSC per qüestionar ara una llei "pionera". La diputada del PSC Eva Candela ha reivindicat la regulació i ha recordat que la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ja havia plantejat dubtes sobre l'efectivitat dels topalls als preus. Així, ha argumentat que és una nova batalla entre Junts i ERC, i ha lloat la tasca de la diputada republicana al Congrés Pilar Vallugera en l'elaboració d'una llei que va dir que "marca el camí". En canvi, els comuns han recordat la posició de Bildu, contrària als recursos, i ha retret que des del Parlament "es faci el joc a Ayuso". "No es pot anar a missa i repicar, o es defensa la llei o se la recorre", ha retret als republicans. Pel que fa al PP, Cs i Vox, s'han oposat al recurs i han recordat "l'atemptat" a la propietat privada que suposa la llei estatal.
El Parlament ratifica els relleus dels senadors d'ERC i aprova una declaració contra Rubiales i Soteras
El Parlament ha ratificat la proposta dels relleus dels senadors de designació autonòmica d'ERC i Laura Castel i Héctor Sánchez substituiran Pau Furriol i Adelina Escandell. Castel ja havia estat senadora, mentre que Sánchez, que és coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa (aliat dels republicans), s'estrena.
D'altra banda, la cambra catalana també ha demanat la dimissió del president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras. En una declaració institucional signada per PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns, li han retret que hagi donat suport al president suspès de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, després del petó forçat a la jugadora Jenni Hermoso en la final del Mundial. Segons el text, que ha llegit la diputada de Junts Aurora Madaula, això ha evidenciat unes "actituds masclistes" i ha causat "una profunda indignació". Per això, demanen la dimissió de Rubiales, però també la de Soteras per haver-li "donat suport": "Amb aquestes actituds masclistes no poden representar unes institucions esportives que han de tenir com a objectiu el combat de la violència masclista". Tota la dreta espanyolista (Vox, Cs i PP) s'ha desmarcat de la declaració.