Mas ja no seria a temps de convocar eleccions per al 9-N: calen 54 dies d'antelació
Per "seguretat jurídica", els experts recomanen complir els terminis que marca la llei electoral espanyola, i no els 40 dies que estableix l'Estatut
BarcelonaArtur Mas ja no seria a temps de convocar eleccions anticipades pel 9 de novembre. Als despatxos dels partits polítics catalans, la possibilitat que Mas optés per un avançament electoral pel mateix 9-N en cas que el Tribunal Constitucional (TC) impedís la consulta era una hipòtesi que fa dies que circulava. Fins i tot el diari 'El Mundo' assegura en la seva edició d'aquest dimarts que el president de la Generalitat pretén fer coincidir la consulta i unes eleccions anticipades al Parlament el mateix dia 9 de novembre, en una mena de convocatòria amb doble urna.
El desconcert sobre quin límit de temps té Mas per convocar eleccions per aquell dia prové d'una contradicció en la legislació vigent: l'article 75 de l'Estatut indica que el decret de dissolució de la cambra catalana ha d'establir la convocatòria d'eleccions, "que han de tenir lloc entre els 40 i els 60 dies següents a la data de publicació" d'aquest decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), però el cas és que a Catalunya encara no s'ha aprovat una llei electoral pròpia que desenvolupi tots els procediments d'elecció. I el mateix Estatut manté vigent una disposició transitòria del text estatutari de 1979, en què s'estableix que, mentre no hi hagi una llei catalana que ho reguli, s'aplicarà la normativa vigent per a les eleccions a les Corts, és a dir, la llei prgànica de règim electoral general, coneguda com a LOREG, en què es preveu un termini de 54 dies d'antelació.
Fonts parlamentàries consultades per l'ARA, però, assenyalen que per "seguretat jurídica" no seria gens recomanable agafar-se a l'article 75 de l'Estatut i convocar les eleccions amb tan sols 40 dies d'antelació. Si Mas gosés fer-ho, tindria temps fins al 30 de setembre per convocar-les, però el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ja ho ha descartat i, a més, jurídicament es podria arribar a qüestionar-ne la validesa. Tenint en compte aquest criteri, les tres convocatòries electorals decretades d'ençà de l'entrada en vigor de l'Estatut (Pasqual Maragall el 2006, José Montilla el 2010 i el mateix Mas el 2012) han respectat els 54 dies que marca la LOREG.
Fonts jurídiques subratllen també que el termini mínim de 40 dies d'antelació recollit a l'Estatut no és aplicable mentre a Catalunya no s'aprovi una llei electoral que desenvolupi aquesta previsió. Mentrestant, cal regir-se per la norma supletòria, en aquest cas la LOREG. En l'hipotètic cas que Mas es plantegés anunciar aquest dimarts mateix unes eleccions anticipades, la cita amb les urnes ja se n'aniria com a mínim al 16 de novembre, tot i que Homs ha deixat clar que no té al cap convocar eleccions "ni el 9-N ni a continuació".
Sobre la taula sí que hi ha la possibilitat de no esperar a esgotar la legislatura el 2016 i celebrar abans uns comicis amb caràcter plebiscitari, entre desembre d'enguany i març del 2015, en cas que l'Estat obstaculitzi la consulta del 9-N. Mas n'ha parlat en privat amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, a qui ha suggerit en tal cas constituir una candidatura unitària. Aquest pot ser el debat central de la política catalana en els propers mesos si no poden haver-hi urnes el 9 de novembre.
