Parlament

El Parlament mantindrà la prima de jubilació dels funcionaris fins al 2050

La institució ha negociat amb els funcionaris una eliminació gradual a canvi que abandonin la via judicial, però afegeix el complement de productivitat i el pla de pensions

Imatge de l’hemicicle del Parlament de Catalunya buit.
05/11/2024
3 min

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha arribat a un acord amb els funcionaris de la cambra per acabar amb el litigi judicial que els treballadors havien presentat fruit dels intents de retallar algun dels privilegis laborals que mantenen. El premi de jubilació –una anualitat sencera que cobraven en el moment de jubilar-se– és un dels que protagonitzaven l'estira-i-arronsa entre les parts. Finalment, es mantindrà fins al 2050, tot i que aplicant un topall: els que es jubilin fins a finals d'aquest any cobraran 89.667 euros com a màxim (la majoria dels treballadors no passa d'aquesta xifra, però alts càrrecs de la cambra tenen sous superiors als 200.000 euros anuals) i la xifra s'anirà reduint progressivament fins al 2050. El 2029, per exemple, serà de 57.387 euros. Abans d'aquest any s'hauran jubilat una setantena de funcionaris de la cambra. El 2040 la xifra màxima serà de 25.000 euros i el 2049 de 2.500.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons la cambra, l'acord amb els treballadors implicarà una despesa de 8,9 milions d'euros per a les arques del Parlament, una xifra inferior a la que el Parlament hauria hagut d'assumir si els tribunals haguessin donat la raó als treballadors (17 milions). Els empleats que ha contractat el Parlament últimament ja no tindran aquestes primes.

Per "refer la confiança dels treballadors", la mesa del Parlament també ha cedit en tres qüestions més. Recupera el pla de pensions per als treballadors i també el complement de productivitat que es van suspendre el 2013 fruit de les retallades derivades de la crisi econòmica i manté "l'incentiu de compromís", abans anomenat premi de vinculació.

Les disputes salarials van començar el 2022 després de l'exclusiva de l'ARA sobre les llicències per edat –els treballadors del Parlament cobraven cinc anys sense treballar abans de jubilar-se–, moment en què la mesa presidida per Laura Borràs va intentar limitar algun dels privilegis dels treballadors. Arran d'un informe de l'Oficina Antifrau del 2023 també es van eliminar els premis de vinculació. Les dues parts han signat el pacte aquest dimarts, forjat en la negociació col·lectiva, que serà aprovat per la mesa el dijous i que també rebrà el vistiplau de la Comissió d'Afers Institucionals, amb un canvi als Estatuts del Règim i el Govern Interiors (ERGI).

Més diners a repartir

El pla de pensions es torna a activar i es repartiran 900 euros a l'any per treballador, alhora que també torna a escena el complement de productivitat, que permetrà cobrar fins a un 70% d'una mensualitat addicional cada any si se superen uns objectius professionals marcats. Totes dues mesures formaven part dels acords sobre les condicions de treball del 2008 impulsats pel llavors president del Parlament, Ernest Benach, que també va impulsar les primes i les llicències d'edat. Malgrat que les condicions actuals són ambigües, l'acord pel complement de productivitat fa constar una voluntat que encara no implementa: "Es proposa substituir-lo progressivament per un enfocament basat en la direcció per objectius, que permeti la carrera horitzontal dels funcionaris".

En paral·lel, es modifica el premi de vinculació –o incentiu de compromís– que equivalia a un mes de vacances o de retribució quan un funcionari complia 25, 30, 35 i 40 anys treballant a la institució, mentre que a partir d'ara serà una aportació al pla de pensions d'una mensualitat o un mes de vacances addicional.

Tot aquest paquet de mesures arriba amb "la voluntat de racionalitzar les condicions laborals i impulsar la modernització de l'administració", segons fonts parlamentàries, i destaca les "característiques molt singulars" del cos de funcionaris del Parlament. Un comunicat del personal de la cambra, que representa 204 empleats en la negociació col·lectiva, ha valorat "de forma molt positiva" el pacte i "ha exigit tenir la seguretat jurídica que es respectaran els acords".

stats