Llum verda a la tramitació de la llei electoral, abocada per ara al fracàs
CiU i ERC veten les esmenes a la totalitat de PSC, PP, C's i ICV-EUiA en un debat marcat pels retrets sobre el paper dels partits els últims 35 anys. El recompte únic o territorialitzat, principal punt de desacord que en bloqueja l'aprovació definitiva
BarcelonaLlum verda del Parlament a la tramitació del projecte de llei electoral de Catalunya després que els vots de CiU i ERC hagin tombat les quatre esmenes a la totalitat presentades a la proposta d'articulat de la llei, que, a falta d'acord en ponència, no inclou el model electoral, és a dir la fórmula per traduir els vots en escons. Malgrat un debat minat de retrets per 35 anys d'absència de llei electoral pròpia -el PSC, el PP i C's n'han culpat CiU-, els grups parlamentaris han mostrat voluntat d'acord durant la tramitació parlamentària per arribar al consens de dos terços del Parlament que fixa l'Estatut per aprovar la normativa electoral.
El cert, però, és que la proximitat d'una cita electoral de la transcendència del 27-S dificulta les cessions, que tots els partits diuen estar disposats a fer, però que han estat insuficients per acordar el sistema durant set anys de discussions en ponència parlamentària. El recompte únic o territorialitzat, i en conseqüència l'equilibri entre proporcionalitat i pes del territori, esdevé el principal punt de desacord que en bloqueja l'aprovació en la votació definitiva prevista pel juliol.
CiU no vol sentir a parlar de recompte únic nacional, que genera recels també a ERC, en considerar que relega els territoris menys poblats a la irrellevància electoral. En canvi, el PSC tanca la porta a cap sistema que no prevegi un recompte nacional que adjudicaria escons al territori en funció del pes de cada partit a nivell nacional, i no en funció del pes que els donin els habitants de cadascuna de les circumscripcions, un element que comparteix amb ICV-EUiA.
Tants partits, tants models
Pel ponent de CiU a la ponència de la llei electoral, Lluís Coromines, el fet que el text que ha entrat a tràmit no inclogui el sistema electoral és fruit d'un acord ampli per debatre sobre el model a partir de les esmenes que presentin cadascun dels partits. "Mai havíem arribat fins aquí, i ara ho hem de rematar, hem d'arribar fins al final. No ens podem quedar només amb aquest debat a la totalitat", ha defensat. Ha advertit que les alternatives són o bé “una llei antiga amb un sistema que no vol ningú”, en referència a l'actual, o bé “una llei moderna que incorpori com a mínim el vot preferent i tot allò que es consensuï sobre proporcionalitat”, en referència a l'acord de mínims que estan disposats a acceptar CiU, ERC i ICV-EuiA, però que necessita els vots del PSC per prosperar. En qualsevol cas, ha avisat que CiU "no pot admetre que la gent del territori no esculli els seus propis diputats". I ha recriminat al PSC falta de voluntat d'acord.
El diputat del PSC Celestino Corbacho ha atribuït a la “falta de voluntat” de CiU el bloqueig del sistema electoral. “CiU no ha volgut mai, ni ara ni quan tenia majories, canviar la llei electoral”, ha recriminat. Ha defensat la que ja és la tercera proposta de model electoral del PSC, que passa per mantenir l'actual preassignació de diputats a cadascuna de les quatre circumscripcions provincials, però el repartiment es faria en funció del pes de cada partit a nivell nacional, al marge del pes territorial. Així, si a un partit el votés el 20% de l'electorat d'una circumscripció, però a nivell nacional tingués només el 10% del vot, en la circumscripció en qüestió només tindria el 10% dels diputats preassignats. Corbacho ha defensat que molts dels avenços que inclouen els títols d'administració electoral es poden aplicar ja ara sense necessitat de fer una llei específica.
El republicà Roger Torrent ha lamentat que els “retrets” entre partits hagin presidit un debat que arribava al ple del Parlament per primer cop en 35 anys. “Creuen que després de 35 anys esperant aquest debat, podem portar-lo ara al terreny dels retrets, del festival dels retrets, les recriminacions, el greuge i demagògia? Això va just en contra del que pretenem amb aquesta llei”, ha asseverat Torrent, que ha defensat el model electoral que van proposar la comissió d'experts nomenats el 2007 per tots els grups del Parlament. ERC, com CiU, ICV i la CUP, confia que es pugui arribar a un consens sobre el sistema via la transacció de les esmenes durant els pròxims dos mesos de tràmit parlamentari, cosa que per ara queda lluny.
El diputat del PP Santi Rodríguez ha retret a CiU i ERC les "presses" per portar la llei electoral al Parlament. Així, ha criticat que el principal escull de CiU sigui el "recompte únic", un requisit que per als populars és imprescindible per garantir la proporcionalitat del sistema. Rodríguez ha defensat el model alemany per desencallar les negociacions. Un sistema de doble urna que combina circumscripcions uninominals per escollir diputats vinculats al territori i circumscripció única. En aquest sentit, ha reptat a CiU a donar suport el seu model, ja que també defensen un sistema de doble urna però sense recompte únic. "Només cal que el president de la Generalitat demostri que que està pel model alemany i no per l'actual" per tirar endavant la llei electoral, ha dit, apuntant una majoria CiU, PSC i PP. D'altra banda, s'ha mostrat favorable al text presentat per la ponència amb algunes reticències en el desbloqueig de les llistes, el vot anticipat o l'obligació d'estar censat en un territori per poder-se presentar.
El diputat d'Iniciativa Jaume Bosch ha defensat que el text que ha arribat al Parlament que no inclou el sistema electoral és una “bona base per a l'acord”, i ha justificat la seva esmena precisament pel fet que l'articulat que ara es debatrà en comissió no inclogui el títol de model electoral. Els ecosocialistes defensen el model holandès, amb circumscripcions veguerials i recompte nacional però amb correcció per evitar la caiguda del pes territorial. Ha admès, però, que amb aquest model, “amb vots de Barcelona s'escullen els diputats del territori”. “I què?”, ha afegit, per defensar que no pot ser que els vots de les zones més poblades valguin la meitat que les menys poblades. Malgrat la defensa del seu propi model, però, ICV-EUiA està disposada a assumir un model de mínims en benefici del consens amb CiU, ERC i la CUP que inclouria tots els elements d'administració i autoritat electoral consensuats i mantenir l'actual sistema amb llistes desbloquejades per poder triar els candidats preferits de cada llista i correcció de la proporcionalitat a l'alça.
C's, en canvi, ha criticat que mentre CiU i ERC “intenten alterar l'ordre institucional a Catalunya”, el Parlament no és capaç de sumar dos terços per una nova llei electoral que, a criteri dels d'Albert Rivera, ha de garantir que tots els vots valguin igual. Ha mostrat proximitat amb el model holandès d'Iniciativa. El diputat Carlos Carrizosa ha criticat, com també ha fet el PP, la “pressa” per aprovar ara la llei electoral, i ha asseverat que a CiU i ERC “els interessa que no hi hagi sistema perquè l'actual els dóna més escons dels que els correspondrien per número de vots”.
La CUP ha defensat el que el diputat Quim Arrufat ha batejat com "el sistema holandès adaptat o el sistema alemany modificat" per arribar a la síntesi entre proporcionalitat i territorialitat que permeti un consens prou ampli com perquè es pugui desbloquejar el model. Això sí, ha lamentat que moltes de les propostes que inclou la nova llei en matèria de transparència, estalvi i retiment de comptes ja es podrien aplicar ara sense necessitat de crear una nova norma.