Un bar plural a resguard de les esgarrinxades polítiques

BarcelonaEl bar del Parlament acostuma a ser notícia pels seus preus, sensiblement més populars que els que qualsevol ciutadà ha de pagar en una cafeteria a fora. Aquest dilluns, dia en què s'enceta l'onzena legislatura de la cambra -per l'independentisme, la que ha de servir per obrir el procés constituent cap a la República Catalana-, els nous diputats hi arriben amb temps. Ningú vol fer tard el primer dia. "Ja he fet bé ja d'agafar el tren i no pas el cotxe", confessa algú en una taula. Les cues per pagar els entrepans, les pastes i els cafès es va renovant, com un riu de cares incansable.

Un nou parlamentari de Junts pel Sí assegura que ha tardat dues hores per arribar. Les retencions a les carreteres no hi entenen de dies històrics. La vida fa el seu rumb. "Tinc aquella sensació de primer dia d'escola, de si he portat tots els llibres", diu content i animat. Al primer pis, al capdamunt de les escales nobles de la cambra, Raül Romeva diu que, si els parlamentaris no estiguessin entusiasmats avui, ja podríem plegar. De detalls sobre com avancen les negociacions amb la CUP, cap ni un. "Avancen". La insistència dels periodistes per la prosa topa amb la solemnitat poètica de la jornada. Romeva marxa per saludar la família abans que comenci el ple.

Tornem al bar. Eduardo Reyes, que és dels qui ha arribat d'hora, esmorza bé. Va amb corbata, a diferència de Romeva que, confessa, ha tingut dubtes sobre si posar-se'n. Al final ha decidit ser fidel al seu estil i anar sense. Antonio Baños, de la CUP, sí que en porta. I armilla, amb look d'intel·lectual de la Segona República. A l'entrada de la cafeteria, uns metres més enllà de Reyes, el grup parlamentari del PP -ara més petit que a l'anterior mandat- comenta la jugada a peu de barra, amb Xavier García Albiol i Andrea Levy al centre. En una altra taula, socialistes osonencs també fan petar la xerrada. Tot i la davallada de diputats del PSC, la comarca -una de les més sobiranistes del país- hi manté una representant, Marta Moreta, de Manlleu.

No només els diputats, de tots colors polítics, fan passar els nervis a cop de tallats i sucs de taronja. Consellers com Irene Rigau i Jordi Jané també hi fan cap. Avui tot són somriures i abraçades de cordialitat, abans que comencin les esgarrinxades polítiques en una legislatura, que de ben segur hi seran. Vénen mesos intensos, en aquest flanc no hi ha cap incertesa.

S'apropa el moment d'anar cap a l'hemicicle. Alguns, novells, es veuen perduts pel laberint arquitectònic. Els seus equips, discrets i efectius, els guien per entre micròfons i càmeres. Lluís Llach atén els mitjans disciplinadament, acompanyat de la Laura Almerich, la seva infatigable companya als escenaris. Carme Forcadell tanca els últims serrells amb Marta Rovira, la secretària general d'ERC. La nova presidenta del Parlament (que aleshores encara no ho és) es troba Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, que -bregat en la duresa del parlamentarisme a Madrid- s'estrena ara a Barcelona. Es fan dos petons. Com estàs, Carme?, li pregunten els periodistes. "Feliç!", exclama.

Avui, potser, comença tot.