El Parlament és l'única cambra a l'Estat que manté vigent una pensió vitalícia per als seus expresidents

BarcelonaEl PSC va obrir la caixa dels trons plantejant eliminar les pensions dels expresidents del Parlament: tant l’assignació que perceben immediatament després de deixar la presidència com la pensió vitalícia a partir dels 65 anys i també disponible per als seus cònjuges en cas de mort. Ara bé, què passa als altres parlaments de l’Estat? I al Congrés de Diputats? L’ARA ha consultat totes les cambres parlamentàries a escala autonòmica i estatal per saber quin és el règim per a les seves expresidències i la conclusió és que, almenys pel que fa a la pensió vitalícia, el Parlament de Catalunya és una excepció. De fet, la majoria no tenen previst cap règim especial i només el Congrés de Diputats i els parlaments de Galícia i Navarra tenen una assignació temporal per als presidents quan deixen el càrrec. La cambra espanyola també havia mantingut una pensió vitalícia a exdiputats que es va derogar el 2011. Malgrat això la cambra espayola segueix pagant a dia d’avui 3 milions d’euros anuals per aquest mateix concepte a 217 exparlamentaris i cònjuges vidus perquè no ho va eliminar de forma retroactiva.

Anem a pams. Quina és la legislació actualment vigent a Catalunya? Quan els presidents deixen el càrrec del Parlament, independentment del temps que hi hagin estat, tenen una assignació del 80% del sou –uns 120.000 euros anuals– com a mínim durant quatre anys o la meitat del temps que han exercit el càrrec. Un pagament que és incompatible des del 2012 amb qualsevol altra prestació pública i, segons fonts de la Generalitat, només es pot compaginar amb retribucions privades que tinguin a veure amb la gestió del patrimoni familiar, la creació literària o les despeses derivades de la participació en entitats benèfiques sense ànim de lucre.

A banda d’això, a partir dels 65 anys, si han estat un mínim de dos anys al càrrec els expresidents del Parlament català tenen dret a una pensió vitalícia que consisteix en el 60% del salari del president del Parlament i, en cas que es morin, el cònjuge vidu rep el 50% mensual del sou del president de la cambra també de forma vitalícia. Actualment, cobren 80.000 euros l’any les expresidentes de la cambra Carme Forcadell i Núria de Gispert, així com Joan Rigol. A partir del novembre de l’any que ve, s’hi podria acollir també Ernest Benach perquè arribaria a l’edat de jubilació. Alhora, la cambra catalana també paga la pensió de forma vitalícia a la viuda de l'expresident de la cambra Joan Reventós, Josefa Rovira Rivas, que percep uns 40.000 euros anuals. Des del 1998 la Generalitat –que és qui paga aquest tipus de pensions– ha destinat 5,7 milions d'euros en aquest tipus d'assignacions.

Aquesta situació no es dona als altres parlaments a escala autonòmica i al Congrés de Diputats. En el cas de l’Estat, les assignacions per a les expresidències de les Corts Generals estan regulades a l'article 10 de la llei de pressupostos del 1981 –aprovada el desembre de 1980– on s’estableix que els expresidents del Congrés tindran dret a percebre una indemnització mensual "igual a la dotzena part del 80% del total de retribucions assignades al càrrec" durant un màxim de 24 mesos. Fonts del Congrés aclareixen que un expresident de les Corts cobra tants mesos com anys ha exercit a la presidència, amb el màxim de dos anys. És a dir, un president que s'hagi estat quatre anys al càrrec, cobrarà durant quatre mesos. D’altra banda, les mateixes fonts asseguren que no hi ha cap pensió vitalícia quan es jubilen a partir dels 65 anys.

Així, el règim de la cambra catalana és més beneficiosa que la de l'Estat, tot i que això abans no era així: fins al 2011 tots els parlamentaris espanyols tenien dret a una prestació vitalícia només per haver estat set anys de diputats o senadors amb l'objectiu que, un cop jubilats, arribessin a cobrar la pensió màxima vigent en aquell moment. Però no només ells: també la podien rebre aquells que no complien el requisit dels set anys –i les seves vídues i els seus fills menors de 25 anys– per una mesura de "gràcia" que concedia la mesa del Congrés. Com que no es va eliminar de forma retroactiva, la cambra espanyola encara paga a 217 exdiputats i cònjuges per aquestes prestacions amb un cost de 3 milions d'euros l'any.

Assignació temporal o règim equiparable als diputats

Pel que fa a les cambres autonòmiques, cap de les que han respost a la petició de l’ARA tenen una pensió vitalícia per als seus expresidents i només dues –Galícia i Navarra– tenen prevista una assignació temporal. El Parlament gallec té una regulació semblant a la que hi ha actualment al Congrés de Diputats: en el seu reglament de distincions i condecoracions estableix que les persones que "hagin exercit el càrrec de president del Parlament tindran dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que hagin estat en el càrrec i com a màxim durant vint-i-quatre mensualitats, una compensació mensual equivalent al 80% del sou".

També Navarra s'hi assimila: els presidents del Parlament podran percebre dos anys del 80% del sou i, a més a més, una mensualitat extra del sou de diputat com a exparlamentaris. Aquest pagament és incompatible amb qualsevol retribució pública o privada en el cas navarrès, mentre que en el gallec només s'explicita la incompatibilitat amb qualsevol prestació pública. És a dir, en el cas de Galícia no s'especifica què passa si l'expresident del Parlament té ingressos privats: "El reglament no diu res al respecte. Arribat el cas s'hauria d'estudiar", asseguren fonts parlamentàries.

Més enllà d'aquests casos, la resta d'autonomies no tenen previst cap règim especial per als expresidents de les seves cambres parlamentàries (altra cosa és els expresidents del govern): ni el País Basc, les Illes Balears, Andalusia ni les Corts Valencianes, així com tampoc la Rioja, Cantàbria, les Canàries, Múrcia, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Astúries, Aragó ni l'Assemblea de Madrid. Algunes –com Extremadura o Castella-la Manxa– tampoc compten amb cap indemnització per als seus parlamentaris, mentre que la resta d'autonomies equiparen l'assignació als expresidents a la dels exdiputats -que no tenen atur- quan deixen el càrrec.