BarcelonaEl procés català va arribar ahir al Parlament irlandès. El secretari d’Afers Exteriors del Govern, Roger Albinyana, i el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, van comparèixer en audiència al Leinster House, la seu del Parlament d’Irlanda, per explicar el procés sobiranista i la situació política que es viu a Catalunya. La compareixença va ser una iniciativa del diputat laborista Dominic Hannigan, president de la comissió d’Afers Europeus del Parlament, i estava oberta a membres electes tant del Parlament com del Senat. A què respon l’interès per la realitat catalana? En primer lloc, a la coneixença dels país pel turisme o perquè empreses irlandeses estan presents a Catalunya o hi col·laboren. I, en segon lloc, també hi ha les multitudinàries manifestacions de la ciutadania pel dret a decidir, va apuntar Hannigan en la seva intervenció.
El secretari Roger Albinyana va exposar la situació política a Catalunya posant èmfasi en el “caràcter plebiscitari” de les eleccions del 27 de setembre. Així, va explicar que aquests comicis han de “suplir” el referèndum perquè el govern espanyol “s’ha negat” a acceptar-lo. Els diputats irlandesos també van escoltar Royo. El secretari general del Diplocat va reivindicar el caràcter “plenament democràtic, pacífic i integrador” del moviment sobiranista.
En declaracions a l’ARA, Royo va assegurar que a Irlanda és “més fàcil” explicar la qüestió de les plebiscitàries, ja que l’any 1918, arran d’unes eleccions generals britàniques, els membres electes irlandesos van convertir els comicis en un “referèndum de facto ” sobre la independència. “No van prendre possessió a Westminster, sinó que van constituir l’Assemblea Nacional d’Irlanda”, va apuntar. “Saben perfectament de què els estem parlant”, va afegir en referència els comicis del setembre. Aprofitant el debat sobte les llistes sobiranistes el 27-S, Royo també va afirmar que una “llista unitària de la societat civil pot reforçar el caràcter plebiscitari del 27-S”. Els diputats irlandesos van centrar les seves intervencions en el 27-S, la pertinença d’una eventual Catalunya independent a la UE i en qüestions financeres i monetàries. La idea és que experiències així es repeteixin en altres països.