Política02/09/2016

El Parlament apel·la a la "inviolabilitat" dels diputats per defensar Forcadell i la votació del procés constituent

Les al·legacions de la cambra insisteixen que la llibertat d'expressió també empara les opinions que "contrarien, xoquen o inquieten l'Estat"

O.m.
i O.m.

BarcelonaEls lletrats del Parlament ja han fet arribar al Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions contra la suspensió per part de l'organisme de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Una de les parts decisives del text és la que fa referència al paper de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, sobre la qual es podrien demanar responsabilitats penals per haver permès la votació del 27 de juliol. Segons expliquen els serveis jurídics parlamentaris a la pàgina 24 de les al·legacions, Forcadell està emparada en la "inviolabilitat parlamentària" que apareix en l'article 57.1 de l'Estatut. "L'actuació de la presidenta quedaria coberta per aquesta inviolabilitat", assegura el document remès al TC.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els lletrats també s'encarreguen de defensar que existeix una "estreta relació" entre la llibertat d'expressió i el dret a participació dels representants polítics. En aquest punt cita anteriors opinions del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que defensen la llibertat d'expressió "també per a la difusió d'idees i opinions que contrarien, xoquen o inquieten l'Estat o una part qualsevol de la població".

Cargando
No hay anuncios

En el text, de 36 pàgines, es reiteren alguns dels arguments utilitzats per tres membres de la mesa en els seus informes jurídics individuals, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Un dels principals punts és la defensa de la llibertat dels diputats i de la cambra legislativa de debatre sobre qualsevol qüestió. Així, consideren que la mesa no pot fer un "control preventiu" de constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries presentades, ja que aquestes es poden modificar durant el tràmit legislatiu i poden acabar acomodades a la Constitució i a les resolucions del TC. Així, asseguren que es podria arribar a l'absurd de prohibir qualsevol debat sobre educació, salut o serveis socials, ja que són qüestions vinculades a la resolució del 9-N impugnada i anul·lada.