S'ha insubordinat, el Parlament? Claus per entendre el primer pols pel 9-N (amb els tribunals a l'horitzó)

BarcelonaLa temperatura política al Parlament s'ha disparat aquest dimecres arran de la votació per desplegar un dels instruments essencials per preparar la consulta del 9 de novembre: la Comissió de Control. Els grups sobiranistes han aprovat la designació dels seus set membres, seguint les indicacions de la llei de consultes suspesa aquest dilluns pel Tribunal Constitucional (TC). El front del 'no' acusa els diputats que han votat la designació d'haver desobeït el TC i ja planegen portar-ho als tribunals. Aquestes són les claus per entendre el primer xoc legal per als preparatius del 9-N:

- Què és i per a què serveix la Comissió de Control?

La llei de consultes (aprovada el 19 de setembre pel Parlament i suspesa pel TC de forma cautelar en admetre dilluns a tràmit el recurs del govern espanyol) estableix que la Comissió de Control és "el principal òrgan encarregat de vetllar" perquè les consultes compleixin la normativa. Fa les funcions arbitrals que en unes eleccions desenvolupa la Junta Electoral Central. Ha d'estar composada per set juristes i politòlegs "de prestigi reconegut", designats per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP units superen aquest llistó). Els set experts triats pel Parlament són: Mercè Barceló, Joaquim Brugué, Alfonso González, Miquel Martín, Marc Marsal, Jordi Matas i Benet Salellas.

- Ja està funcionant la nova Comissió de Control?

No. El que ha fet el Parlament és triar els noms que n'han de formar part, però segons la llei de consultes encara queda per complir un últim pas: el president de la Generalitat els ha de nomenar oficialment mitjançant un decret. Mentre no estigui en marxa, la llei preveu que pugui assumir-ne provisionalment les funcions la ja existent comissió de control per tramitar les iniciatives legislatives populars (ILP). De fet, l'endemà que Artur Mas signés el decret de convocatòria, aquesta comissió ja va activar-se per començar a designar les set comissions de seguiment (equivalents a les juntes electorals provincials), però la suspensió del TC ha paralitzat les seves accions.

- Per què s'han arriscat els diputats sobiranistes amb aquesta votació?

Dimarts de la setmana passada, la junta de portaveus va incloure en l'ordre del dia del següent ple la votació de la nova Comissió de Control. En aquell moment, Mas ni tan sols havia signat el decret de convocatòria i ningú sabia encara quan es reuniria el TC per suspendre cautelarment el marc legal de la consulta. Però, segons fonts parlamentàries consultades per l'ARA, el front sobiranista ja llavors era conscient que aquesta sessió plenària podria ser presentada com el primer acte institucional de desobediència si el TC admetia abans a tràmit els recursos del govern espanyol. Malgrat el risc de situar-se en el punt de mira dels assessors jurídics del PP, l'acció comportava alguns avantatges: no implica comprometre cap funcionari per presumpta desobediència al TC, sinó que són els diputats d'un Parlament els que s'hi veuen involucrats, i el cost d'imatge d'emprendre accions legals contra ells agreujaria el contrast entre la gestió del conflicte que fa Mariano Rajoy i l'exemple del primer ministre britànic, David Cameron, que va permetre el referèndum a Escòcia.

- Ha comès el Parlament un acte de desobediència?

Tècnicament, la designació de la Comissió de Control no és el pas final per a la seva posada en marxa. Queda encara un tràmit: el decret de Mas per fer oficial els nomenaments. Aquest és l'argument esgrimit per les forces del dret a decidir per justificar la legalitat de la votació. Per assegurar-se'n, van encarregar un informe als serveis jurídics del Parlament. I el document aporta arguments per sostenir aquesta tesi, però també conté alguna puntualització que aboca alguns dubtes. L'informe diu que el nomenament "s'ha de realitzar per decret". "En conseqüència, l'acte parlamentari de designació no és un acte que produeixi plens efectes, ja que és imprescindible l'acte posterior de nomenament", assenyala el document. És per tant un acte "preparatori" però no "executiu". No obstant això, el text també recorda que la suspensió automàtica dels preceptes de la llei de consultes impugnats afecta també "el que regula la composició de la Comissió de Control". La suspensió abasta fins i tot aquelles resolucions que s'hagin pogut dictar en aplicació de la llei. El PP i C's s'aferren a aquesta reflexió per formular la seva denúncia.

- Com pot acabar aquest conflicte?

"Som davant la comissió de possibles delictes", ha afirmat el president de C's, Albert Rivera. El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, ha concretat que s'han vulnerat els articles 405 i 410 del codi penal i ha advertit que això pot comportar "conseqüències legals davant els tribunals de justícia" per als diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. El PP pensa portar el cas a la fiscalia. Va camí de ser el primer conflicte derivat del 9-N que acabi als tribunals.