El Parlament inicia la investidura amb el risc d’un no de la CUP

BarcelonaLa política catalana torna a estar pendent de la CUP. Quan tot semblava encaminat a la formació d’un nou Govern, hi pot haver un gir d’última hora. L’elecció de Quim Torra es pot veure frustrada per un no de la CUP que, forçada per tres assemblees territorials, reunirà demà el consell polític per valorar si -en contra del que havien dit fins ara- passen de l’abstenció al vot en contra. El motiu? Segons el document remès per les territorials del Barcelonès, el Camp de Tarragona i el Baix Llobregat, al qual ha tingut accés l’ARA, els anticapitalistes no poden ser “còmplices” d’un projecte que s’allunya de fer efectiva la República i claudica davant el veto del Tribunal Constitucional a la investidura de Carles Puigdemont. El debat d’investidura de Torra, doncs, comença avui pendent de la decisió que prengui la militància de la CUP demà. Si els anticapitalistes canvien d’opinió i es mouen de l’abstenció -que sí que mantindran avui-, dilluns en la segona volta Quim Torra no tindrà els vots necessaris per ser investit president i Catalunya entrarà, de nou, en terreny incert.

Els quatre diputats cupaires són, doncs, clau: amb les delegacions de vot de Carles Puigdemont i Toni Comín, JxCat i ERC sumen 66 vots enfront dels 65 de Ciutadans, el PSC, els comuns i el PP. Només que un representant de la CUP voti en contra de Torra, JxCat perdria la majoria simple necessària per investir-lo.

Consell polític a Cervera

El consell polític extraordinari, que inclou representants de tots els territoris i del grup d’acció parlamentària (GAP), que agrupa les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista, es reuneix demà al migdia a Cervera aprofitant l’assemblea nacional que la CUP ja tenia prevista. Debatran sobre si mantenen l’abstenció o es posicionen en contra de Torra, la qual cosa abocaria els grups polítics a una setmana frenètica per intentar evitar la repetició electoral -el límit és el 22 de maig-. En les últimes setmanes la pressió dels crítics amb l’estratègia de JxCat i ERC ha guanyat força: part de la militància recela d’avalar una investidura que no sigui de Puigdemont i un projecte que titllen d’“autonomista”. De contraris a la investidura n’hi ha de tots els sectors, incloses les dues organitzacions amb més pes dins la CUP: tot i que el debat ve impulsat per una part d’Endavant, també gent propera a Poble Lliure reclama apostar decididament pel no. “La CUP és la més coherent perquè defensa el mandat del referèndum i del 21-D”, assenyala un membre de Poble Lliure, que recorda que, en el discurs de dijous, Puigdemont va citar l’1 d’octubre però no es va comprometre amb la República. Les fonts consultades també es mostren crítiques amb el full de ruta d’ERC, plasmat en la seva proposta de ponència política. “Anem a eleccions i confrontem el seu programa autonomista”, reclama un militant d’Endavant.

Aquest sector retreu a les principals forces independentistes que condicionin el rumb del Procés a la repressió. “Als anys noranta teníem desenes de presos i l’independentisme no arribava al 30%, i ara estem gairebé al 50%”, critica un altre membre de Poble Lliure. “Han decidit tornar a l’autonomisme, assegurar cadires i trair la voluntat de l’1-O”, afegeix un regidor que no pertany a cap dels dos sectors. Arran, una de les organitzacions del GAP, també defensa el no. Altres veus de la CUP, però, volen mantenir l’abstenció: “Després d’unes eleccions l’escenari serà el mateix en el millor dels casos. No capgiraran la correlació de forces i haurem de tornar a negociar sobre el què i el qui”.

Davant de la decisió de la CUP, ahir fonts de JxCat mostraven preocupació. En la reunió que van mantenir els diputats del grup amb els cupaires al matí al Parlament se’ls va reiterar el pla de la legislatura: fer un Govern a Catalunya que gestioni el dia a dia; internacionalitzar el Procés a través del Consell de la República presidit per Puigdemont, i unprocés constituent impulsat per la ciutadania. Ara bé, la prova de foc serà el discurs de Torra avui. Fonts de JxCat expliquen a l’ARA que el discurs del nou candidat a la presidència farà referències al diàleg però també reivindicarà el referèndum de l’1 d’octubre i la República. “Tindrà la marca de Torra però tampoc es pot allunyar gaire del discurs que va fer Turull”, descriu un dels consultats.

Canvi d’àrees a l’executiu

Paral·lelament a la investidura, les negociacions per formar govern seguien ahir. Tot i que l’acord entre JxCat i ERC està tancat des de fa setmanes, els dos partits estan acabant de modelar l’estructura del Govern. Segons fonts coneixedores, JxCat estudia canvis en les competències de les conselleries que podrien condicionar el nom del seu titular. En concret, els canvis passarien per modificar el paper de Governació. Les competències d’habitatge es traslladarien a Territori, i les d’administració local, a Presidència. A canvi, Governació guanyaria el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), fins ara al departament de la Presidència. Si això acaba sent així, el secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, guanya punts per situar-se al capdavant del departament. Pel que fa a la resta de noms, JxCat manté que la seva intenció és la “restitució” dels consellers empresonats i a l’exili. És per això que, d’entrada, Jordi Turull seria nomenat per a Presidència; Josep Rull, a Territori, i Lluís Puig, a Cultura. Ara bé, fonts del grup admeten que hi pot haver problemes legals. Fonts jurídiques apunten que es podrien nomenar els consellers per decret i podrien prendre possessió a través de la signatura d’un document. Decisions, admeten, que el govern espanyol podria impugnar al Tribunal Constitucional. Això tindria una segona derivada: retardaria la formació del Govern i, amb això, també l’aixecament de l’article 155. “Ho hem de fer”, afirmen fonts de JxCat recordant que és una de les seves promeses electorals. En cas que l’Estat impedeixi el nomenament dels consellers empresonats, seria Elsa Artadi qui assumiria Presidència (d’entrada pilotarà Empresa); Damià Calvet substituiria Rull a Territori i Laura Borràs assumiria Cultura en lloc de Puig. ERC no descarta actuar en la mateixa línia, però ho cenyeix al camp simbòlic. En tot cas, la legislatura torna a estar en mans de la CUP.