El Parlament examina l'estabilitat del Govern
El debat de política general, que comença aquest dimarts, mesurarà de nou la sintonia entre ERC, JxCat i la CUP
BarcelonaDes de les eleccions del 14-F, l'independentisme té més diputats que mai al Parlament (74) i branda sovint la bandera d'haver superat per primera vegada la barrera del 50% dels vots en uns comicis, però fins avui tot això no s'ha traduït ni en una unitat política més gran del moviment ni en més estabilitat del Govern. El debat de política general, que comença aquest dimarts i que durarà fins dijous servirà per tornar a examinar l'estat de la qüestió. ¿Tenen ERC, JxCat i la CUP un denominador comú per fer avançar amb solvència la legislatura? L'inici del curs polític parlamentari -serà el primer ple des de l'aturada estival- permetrà calcular les possibilitats d'entesa per als pròxims quatre anys. El debat també servirà per llegir fins a quin punt el PSC i els comuns volen involucrar-se en la governabilitat catalana, sobretot a l'hora d'afrontar la negociació dels pressupostos de la Generalitat, que són a la cantonada.
El d'aquest dimarts també serà el primer debat de política general amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. El de l'any passat, a les portes de la inhabilitació de Quim Torra, ja es va saldar amb un fotografia de l'independentisme que no ha variat gaire: els tres partits discrepaven sobre com calia reaccionar a la decisió del Tribunal Suprem -ERC i la CUP volien eleccions i JxCat no-. De fet, precisament aquest dimarts es complirà el cinquè aniversari de l'últim full de ruta compartit per tot l'independentisme i que fins i tot van subscriure temporalment els comuns: El "O referèndum o referèndum" que va pronunciar en el mateix l'hemicicle el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que acabaria amb la convocatòria de l'1 d'octubre de 2017. Des de llavors, més recels que horitzons compartits.
Però malgrat el pronòstic reservat del moment polític, Aragonès afronta el ple com una nova oportunitat per reivindicar el seu govern i la seva estratègia per afrontar el conflicte polític, la de la via dialogada amb el govern espanyol. Fonts de la Presidència expliquen que aquest dimarts el president refermarà "l'aposta per la via de la negociació per resoldre el conflicte polític amb l'Estat" amb el referèndum i l'amnistia com a fites i formulat com una proposta per "a tot el país sencer". Malgrat que no constitueix cap novetat destacada en el guió, sempre és rellevant solemnitzar el tema en seu parlamentària, sobretot després de la nova sacsejada que ha provocat la detenció i posterior alliberament a Sardenya de l'expresident Carles Puigdemont.
La principal via per mesurar la unitat independentista seran les propostes de resolució que cada grup presenta en un debat així i que es votaran dijous a la tarda. ERC, JxCat i la CUP ja fa dies que preparen les seves amb els seus propis accents, i la qüestió serà si són capaços de posar-ne alguna en comú. Els contactes han començat, però no serà fàcil. Si ERC manté la via negociada contra vent i marea, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ja avisava aquest dilluns que la detenció de Puigdemont tornava a evidenciar la "poca credibilitat" de la taula de diàleg. Els de Puigdemont no tenen previst presentar cap text contrari a la taula de negociació, però sí que elaboraran propostes per marcar perfil. La CUP també fa setmanes que es pronuncia amb crítiques al Govern per la negociació amb l'Estat i, de fet, la setmana passada ja va convocar assemblees territorials per analitzar els "incompliments" del pacte d'investidura que al març va firmar amb ERC.
Més enllà del Procés
Tot i que el Procés segueix marcant una part important de l'agenda política, Aragonès és el primer que s'ha fixat l'objectiu que no ho determini tot. Així, des del Palau de la Generalitat també s'assenyala que el debat servirà per aportar concrecions al llistat d'intencions que va fer en el seu ple d'investidura en clau de "reconstrucció" de la Catalunya de la postpandèmia. Transició ecològica, feminisme i polítiques socials seran alguns dels temes dels quals farà bandera. Tant ell com el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat), s'han proposat aïllar el Govern de les discrepàncies del Procés i busquen que amb les polítiques del dia a dia l'executiu mostri la cohesió que li manca quan ha de parlar d'estratègia política.
Tampoc en aquest àmbit el debat de política general es preveu gaire més plàcid, ja que s'espera que tots els grups maniobrin per intentar posicionar el Parlament a favor o en contra de dos temes controvertits que no generen consens: l'ampliació de l'aeroport del Prat i la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. I en aquest punt, les discrepàncies són transversals i superen la tradicional divisió entre el bloc independentista i el no independentista. Per exemple, el PSC és un fervent partidari de tots dos projectes, mentre que els comuns els veuen amb recel amb la mateixa intensitat. Tampoc el Govern d'ERC i JxCat pensa el mateix que la CUP.
Una part dels focus d'aquest dimarts també seran per als socialistes, ja que és el primer debat de política general des que lideren el bloc constitucionalista després del daltabaix electoral de Ciutadans. El seu líder, Salvador Illa, ha combinat fins ara la mà estesa amb la crítica frontal sense acabar de decantar-se clarament per cap de les dues opcions. Des dels escons de l'executiu català escoltaran amb atenció la seva intervenció, sobretot en el punt en què hauria d'aclarir si és seriosa l'oferta de negociació dels pressupostos de l'any que ve. La Generalitat insisteix que la CUP és el soci prioritari, però els cupaires cada vegada donen més senyals d'estar molt lluny d'avalar els comptes. A més, els comuns tampoc estan gaire disposats a fer com el 2020 i donar-hi el seu vot. La negociació dels pressupostos aquesta tardor serà la prova definitiva per saber quina estabilitat té el Govern.