El Parlament estudia fer plens telemàtics només en situacions de "força major" i si ho volen 90 diputats

BarcelonaTelemàticament, i amb alguns recels, la ponència del Parlament per reformar el reglament de la cambra comença a prendre forma. A la reunió d'aquest dimarts es va avançar en dos detalls importants, segons ha avançat l'ACN i ha pogut confirmar l'ARA. Així, es va constatar que hi ha un principi d'entesa sobre quins són els supòsits pels quals es pot activar el funcionament "excepcional" del Parlament i, per tant, hi pot haver plens telemàtics, i també sobre quants vots caldrien per prendre aquesta decisió.

Segons diverses fonts parlamentàries, els grups volen incloure al reglament que el Parlament entrarà en mode d'excepcionalitat "davant de situacions de força major o greu risc col·lectiu, catàstrofe i calamitats públiques". El redactat imita el del decret del Govern que es va aprovar la setmana passada i que regulava el funcionament de les administracions públiques a través de mitjans electrònics durant la pandèmia.

El segon punt que genera un cert acord és que aquest context especial només es podrà activar si així ho avala per majoria absoluta la mesa del Parlament i ho ratifica el ple del Parlament per una majoria qualificada de dos terços. Així, la majoria independentista, amb els números actuals, perdria el control sobre quan es pot activar el Parlament en mode telemàtic. Dos terços significa 90 diputats de 135, i actualment JxCat, ERC i la CUP en sumen 70. Per exemple, per canviar la llei electoral de Catalunya també és necessiten aquests 90 parlamentaris. No s'ha pogut arribar mai a un acord per reformar-la.

De moment, aquesta aproximació entre grups parlamentaris és més verbal que no pas escrita. S'ha encarregat als lletrats del Parlament que de cara a la setmana vinent portin una proposta de "síntesi" de com s'hauria de reflectir definitivament el text de la reforma.

Es mantenen els recels

Malgrat que s'hagi avançat en aquesta qüestió, es mantenen els recels. Per començar els de JxCat. Sempre han sigut els principals defensors dels plens telemàtics i consideren que aquest redactat és massa "restrictiu". Tot i això, asseguren que no el bloquejaran. A l'altre extrem hi ha el PSC, Cs i el PP, que van tornar a exposar dimarts els seus dubtes sobre la reforma. Recorden que el Parlament ja ha estat funcionant les últimes setmanes de manera excepcional sense necessitat de tocar el reglament. Tots aquests grups coincideixen en expressar un temor: que la reforma no sigui tant per preparar el Parlament davant una nova pandèmia com per fer algun dia una investidura telemàtica com la que es va intentar el gener del 2017 de Carles Puigdemont. "JxCat vol això sens dubte", assenyala una font consultada.

Tot i els recels, el PSC ha entrat en la negociació dels canvis del reglament: "No en som partidaris, però fem propostes i negociem per minimitzar el dany", conclouen. Des del PP tampoc creuen necessari tocar el reglament quan la pandèmia actual "és una circumstància que en quaranta anys ha passat una vegada". L'oposició també veu algunes llacunes en l'actual reforma. Demanen, per exemple, que es reguli específicament quan duraria el període d'excepcionalitat. Alguns grups han demanat fins i tot que es reflecteixi per escrit que no es podrien fer plens telemàtics ni amb sessions d'investidura, ni amb mocions de censura ni amb qüestions de confiança.

Quan podria estar enllestida la reforma? Alguns grups de l'oposició estan segurs que JxCat i ERC volen portar-la al ple vinent, previst per al 21 de maig. Els dos interessats no donen pistes.

La polèmica sobre el micro obert del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, en la reunió de dimarts de la mesa, encara s'arrossegava avui dimecres. Costa (JxCat) va intentar maniobrar amb el vicepresident segon, Joan García (Cs), contra el president de la cambra, Roger Torrent (ERC). Avui la líder dels taronges a Catalunya, Lorena Roldán, ha volgut treure ferro a la qüestió. Ho ha considerat una "anècdota" i una conversa "normal" entre vicepresidents. Per a ella, l'episodi només evidencia "el pols i la picabaralla permanent" de JxCat i ERC. De fet, uns quants dirigents republicans han utilitzat Twitter per demanar la dimissió de Costa. Des de JxCat no han volgut polemitzar-hi. Fonts del grup argumenten que és una "conversa privada" en una "reunió no pública". "No entrarem en un estira-i-arronsa de versions", han resumit.