El Parlament estrena un nou període d’incertesa
La situació de Torra i l’amenaça d’unes noves eleccions marquen l’activitat de la cambra en aquest principi de 2020
BarcelonaEl Parlament obrirà demà un nou cicle de plens desprès de l’aturada per les vacances de Nadal. Si fóssim davant d’una sèrie d’intrigues polítiques, seria una de les temporades més esperades. Per tots els interrogants que hi ha sobre la taula i, sobretot, per la incertesa del seu desenllaç.
La inhabilitació de Torra
Cap a un nou xoc d’estratègies entre JxCat i ERC
La trama principal versarà sobre el futur de Quim Torra i totes les mirades estaran posades en el Tribunal Suprem. Si l’alt tribunal confirma la seva inhabilitació s’obrirà un escenari inèdit: un president cessat per la justícia. La llei catalana de la presidència és clara: entre les causes del cessament d’un president hi ha “una condemna penal ferma que comporta la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics”. Però Torra ja ha deixat clar que no se n’anirà així com així. El president està disposat a no complir amb el Suprem si el Parlament l’avala. “El president farà cas del que digui el Parlament de Catalunya”, repeteixen des de JxCat. A la pràctica, el president busca socialitzar la seva desobediència i, per tant, arrossegar amb ell el president del Parlament, Roger Torrent (ERC). S’albira, doncs, un nou xoc d’estratègies entre socis de Govern. JxCat té clar el guió i ERC espera. “La llei de la presidència i l’Estatut són clars: si Torra és inhabilitat, el Parlament no hi té res a dir”, diu un diputat experimentat de l’oposició. L’escenari més probable és que tot derivi en unes eleccions anticipades, però ni JxCat ni ERC volen quedar com els responsables de no haver pogut esgotar la legislatura.
A la fi uns pressupostos
L’acord està tancat i la tramitació pot durar dos mesos
Una segona trama, potser menys emocionant però també decisiva, serà l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat d’aquest any. El Govern i els partits catalans fa tres anys que són incapaços d’aprovar-los. Enguany l’acord està encarrilat i JxCat, ERC i els comuns tiraran endavant els comptes. Aquí la qüestió crítica són els temps. Els pressupostos es registraran al Parlament a finals de mes i fonts de la conselleria d’Economia calculen que es necessitaran dos mesos per aprovar-los definitivament. Per tant, aquí l’amenaça no és tant una falta d’acord com el fet que una eventual inhabilitació de Torra i unes possibles eleccions els puguin fer descarrilar. Hi ha 3.000 milions d’euros d’augment de la despesa en joc.
La ‘llei Aragonès’
JxCat i ERC, obligats a buscar socis pel no de la CUP i els comuns
L’activitat legislativa del Parlament no s’ha caracteritzat en l’actual legislatura per ser frenètica, precisament. Però en les pròximes setmanes -al febrer, segurament- arribarà al ple una norma de transcendència, la llei de contractes i serveis a les persones, coneguda pels seus detractors com la llei Aragonès, en al·lusió al vicepresident català. Els defensors hi veuen un instrument per facilitar la vida a les administracions, i els crítics, una porta que facilita la privatització de certs serveis públics. La CUP i els comuns ja han dit que s’hi oposaran per terra, mar i aire. Així, JxCat i ERC hauran de mirar a la bancada dels escons constitucionalistes per trobar un soci. El PSC apareix com el millor aliat potencial, però no deixa clar què farà. Un dels interrogants del nou període de sessions al Parlament serà si l’acostament dels socialistes amb ERC per la investidura de Sánchez es traduirà també a l’hemicicle català. Fonts del PSC posen en valor el pacte, però avisen que a Catalunya continuarà fent “d’oposició” per visualitzar-se com a “alternativa”, ja que donen l’avançament electoral gairebé per descomptat.
Un grup en perill de trencar-se
Demòcrates sospesa divorciar-se d’Esquerra
ERC i Demòcrates es van presentar junts en les últimes catalanes, però la seva relació no ha sigut mai fàcil. Els republicans han virat cap a un independentisme més pragmàtic i els de Toni Castellà continuen instal·lats en l’unilateralisme. Això ha fet que Demòcrates hagi obert una reflexió interna que s’allargarà fins a finals de març per decidir si abandona el grup republicà al Parlament. Els seus dos diputats passarien a ser parlamentaris no adscrits i la majoria que dona suport al Govern passaria dels 66 diputats als 64, una mica més lluny encara de la majoria absoluta (68). Llums, càmera i acció. Que comenci la nova temporada parlamentària.