El Parlament aprova aquest divendres uns pressupostos ja superats pel covid-19

BarcelonaEl Parlament aprovarà aquest divendres els pressupostos del 2020, previstos abans que esclatés la crisi sanitària i que ja han quedat superats pel pessimisme del nou escenari econòmic. Tot i això, el Govern i els comuns, socis en aquesta causa, han defensat que és millor aprovar-los igualment, ja que Catalunya actualment es regeix pels comptes prorrogats del 2017, i argumenten que en calen uns de nous. Exposen que entre les bondats dels nous pressupostos hi ha un augment de la despesa de 3.000 milions d'euros (malgrat que la seva disposició també dependrà ara de si hi ha canvis en els ingressos) i la capacitat inversora de la Generalitat, segons ha argumentat aquest dijous la portaveu del Govern, Meritxell Budó. També s'ha compromès que, un cop aprovats, el Govern estudiarà quines modificacions fer per adaptar-los a la nova realitat econòmica i social.

Com va avançar l'ARA, aquest dijous el Govern i els comuns s'han reunit abans de l'aprovació definitiva dels comptes. Hi havia dos representants del departament d'Economia (ERC), dos del de Presidència (JxCat) i dos del grup que encapçala Jéssica Albiach. Segons les fonts consultades, la trobada ha servit per acabar d'aclarir les votacions que hi haurà en el ple d'aquest divendres. Però encara no s'han abordat les modificacions estructurals que s'introduiran als pressupostos per afrontar el covid-19 i s'han emplaçat per a més endavant.

De fet, el Govern no té encara tancat cap document sobre les noves previsions macroeconòmiques, segons informen les fonts a l'ARA. Tot i haver-se compromès a enllestir-lo abans de la reunió, aquest dijous no hi ha hagut cap discussió preliminar sobre la situació econòmica del país arran de la pandèmia. Més enllà dels canvis que necessàriament hi haurà d'haver en les partides pressupostàries, fonts governamentals posen èmfasi en els diners que puguin provenir de l'Estat (del pagament de deutes o de liquiditat extraordinària) i de la flexibilització del dèficit.

Fonts de JxCat admeten que, malgrat que els pressupostos del 2020 donen més marge de maniobra a la Generalitat que els prorrogats del 2017, seran insuficients per abordar les conseqüències de la crisi sanitària. En aquest sentit, veuen bé començar a treballar ja en els comptes del 2021, que s'haurien de presentar a la tardor. Aquest és un canvi de plantejament respecte a inicis d'any, ja que el 29 de gener el president, Quim Torra, va donar la legislatura per acabada per la manca de confiança entre JxCat i Esquerra i va anunciar eleccions després de l'aprovació dels comptes. Ara tot ha canviat i l'executiu no descarta haver de caminar més enllà del que tenia previst per la crisi social i econòmica del covid-19 fins a esgotar la legislatura: el mateix president ha reiterat en els últims dies que la seva prioritat és l'emergència del coronavirus.

Canvis profunds

Quan el Govern va presentar els pressupostos al Parlament el 29 de gener faltaven dos dies perquè es diagnostiqués el primer cas de coronavirus a Espanya i 27 per al primer de Catalunya. Encara faltava més d'un mes perquè l'OMS alertés del risc de pandèmia. Així, la majoria de previsions que contemplen els comptes de la Generalitat han saltat pels aires i en cap cas preveuen la crisi sanitària.

Els números dissenyats pel departament d'Economia que pilota el vicepresident, Pere Aragonès, preveien llavors el creixement d'un 1,9% del PIB català el 2020. Ara mateix és impensable que es pugui complir. Hi ha poques dades precises encara sobre com pot afectar la crisi sanitària a l'economia catalana. El Banc d'Espanya i el Fons Monetari Internacional (FMI) han fet alguna aproximació més recent de l'impacte que pot arribar a tenir a nivell de l'Estat i que, per tant, incloue necessàriament Catalunya. Fa tres dies el Banc d'Espanya va preveure la pitjor caiguda de l'economia espanyola des de la Guerra Civil. L'organisme va pronosticar una davallada del PIB espanyol d'entre el 6,6% i el 13,6% pel covid-19 (depenent de l'optimisme de la previsió), mentre que l'FMI va xifrar la caiguda en el 8%.

A més, la Generalitat va preveure al gener acabar el 2020 en una taxa d'atur del 9,5% i no generar dèficit públic –una imposició de l'Estat–, mentre que tres mesos més tard els organismes xifren l'atur per sobre del 20% –es preveia que enguany el conjunt d'Espanya estigués al voltant del 13%– i el dèficit per sobre del 7% –la previsió era d'un 2,1%.

També cal veure com afectarà la crisi als ingressos de la Generalitat. Els comptes preveuen 20.000 milions d'ingressos per la part de recaptació de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials que pertoquen a la Generalitat, unes previsions que no es podran complir si es té en compte l'impacte que tindrà sobre aquests tributs l'atur i la caiguda del consum i del turisme que ha generat el virus. Aragonès ha dit aquest dijous que la seva opció és aplicar polítiques "contracícliques" i que descarta les receptes d'austeritat de la crisi del 2008, però no n'ha donat més detalls.

Esmenes a la llei d'acompanyament

El Consell de Garanties Estatutàries va avalar la constitucionalitat del projecte de pressupostos, però va qüestionar parts de la llei d'acompanyament. Com a conseqüència, l'executiu i els comuns han decidit presentar esmenes per adaptar els comptes a les seves recomanacions, malgrat que es tracta d'un òrgan consultiu. Algunes suprimeixen els canvis legals que permetien a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat personar-se com a acusació particular en procediments penals.

ERC, JxCat i els comuns havien introduït aquesta modificació en la llei d'acompanyament per blindar la seva participació en les causes contra les càrregues de l'1 d'octubre. El CGE va considerar, però, que no era constitucional per dos motius: perquè ho establia com una possibilitat de caràcter general, quan la jurisprudència del Tribunal Constitucional ho limita a situacions concretes, i perquè es tracta d'una qüestió que hauria de regular l'Estat. "Volem evitar qualsevol conflicte amb el Constitucional en aquests moments", expliquen fonts parlamentàries per justificar que finalment aquest aspecte hagi caigut dels pressupostos. Fonts dels comuns, a més, argumenten que han decidit retirar l'esmena perquè els serveis jurídics han vist poc marge per modificar-la i adaptar-la perquè fos constitucional.

Vot telemàtic només de JxCat

D'altra banda, el d'aquest divendres serà el primer ple que es fa al Parlament des que es va declarar l'estat d'alarma a l'Estat. Serà excepcional: només hi intervindran 21 diputats i els parlamentaris podran votar a través de la delegació de vot o, per primer cop en la història, de manera telemàtica.

Després de dies d'estudi els serveis de la cambra han proporcionat una solució informàtica perquè els membres dels grups puguin votar des de casa, sense necessitat de delegar el vot al seu portaveu o president. Segons fonts parlamentàries, només els diputats de JxCat han optat per aquesta fórmula, en la línia del que ja han anat reclamant tota la legislatura: adaptar el Parlament a mitjans telemàtics. La resta dels grups delegaran el vot a un representant del seu partit, tal com feien els presos polítics quan eren diputats al Parlament.

La sessió començarà amb el control al Govern i al president de la Generalitat, que fa gairebé dos mesos que no es fa. Seguirà amb la convalidació de diversos decrets llei que ha aprovat l'executiu i que necessiten l'aval de la cambra, i finalitzarà amb l'aprovació dels pressupostos del 2020.

Serà una sessió plenària llarga i amb un hemicicle sota mínims.