La mesa accepta la delegació de vot de Puigdemont tot i l’avís dels lletrats

BarcelonaLa majoria independentista al Parlament va guanyar ahir un vot més. La mesa del Parlament va acceptar la sol·licitud de Carles Puigdemont per delegar el vot en tots els plens, incloent-hi el d’investidura. Una decisió que es va prendre fent valer els vots de JxCat i ERC -Cs i el PSC hi van votar en contra- i malgrat el rebuig dels lletrats de la cambra. Segons fonts parlamentàries, els serveis jurídics van advertir que en les mesures cautelars que el Tribunal Constitucional (TC) va dictar sobre la investidura a distància de Puigdemont també es prohibia la delegació de vot dels diputats exiliats, sobre els quals recau una ordre de detenció i presó. “Espero que la mesa rectifiqui”, va avisar la portaveu socialista, Eva Granados, que va anunciar que presentaria una petició de reconsideració. També ho faran Ciutadans i el PP. El líder dels populars, Xavier García Albiol, fins i tot va amenaçar d’acudir al TC perquè creu que el vot de Puigdemont vulnera els seus drets.

Tanmateix, fonts de JxCat neguen la major i asseguren que, un cop ha estat privat de llibertat, Puigdemont està en la mateixa situació que Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Oriol Junqueras, diputats empresonats a Madrid que en el ple de la setmana passada ja van poder votar. En relació a l’advertiment dels lletrats, les mateixes fonts responen que les cautelars es referien a la investidura a distància i que no es poden fer extensives a tots els casos. Alhora, recorden que va ser el mateix jutge Pablo Llarena qui va suggerir en una de les seves interlocutòries que la mesa de la cambra podia permetre la delegació del vot en els casos dels empresonats, ja que estaven en una situació d’“incapacitat legal”. També citen el mateix Llarena quan es va negar a tramitar l’euroordre contra Puigdemont durant el seu viatge a Dinamarca argumentant que el president buscava ser detingut per poder ser investit i delegar el vot.

La prova de foc serà el ple ordinari de demà, en el qual -si la mesa no canvia d’opinió- Puigdemont ja podrà participar a través de la delegació del seu vot. Si aquestes votacions no són impugnades pel govern espanyol, es confirmarà que Puigdemont pot votar a distància i que, per tant, a JxCat i ERC només els faltaria un vot per garantir-se la investidura amb l’abstenció de la CUP. Tota la pressió recauria, aleshores, sobre Toni Comín, que manté l’escó i no pot votar.

Tanmateix, l’elecció d’un nou president de la Generalitat encara està en l’aire. Ahir ERC va tornar a reclamar rapidesa a l’hora de formar govern i escollir un cap de l’executiu que sigui “efectiu”. “No ens serveix de res tenir un president una tarda, necessitem tenir un govern que permeti recuperar tots els espais de poder democràtic. I el necessitem amb la màxima celeritat possible”, va assegurar el secretari d’Economia i nou home fort d’ERC, Pere Aragonès, en una entrevista a RAC1. Malgrat tot, va deixar clar que a qui li correspon nomenar el candidat a la presidència és a JxCat. Però la llista del president no ha proposat una alternativa des que Llarena va empresonar Turull, l’últim candidat a ser investit.

Govern abans de Sant Jordi

El pla a partir d’ara, segons fonts de JxCat, passa primer per proposar Jordi Sànchez perquè el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la seva investidura després que el comitè de drets humans de l’ONU hagi instat Espanya a “garantir els seus drets polítics”. Un moviment que, admeten les mateixes fonts, servirà per posar a prova el jutge però no per aconseguir fer Govern, ja que pronostiquen que Llarena tornarà a vetar l’exlíder de l’ANC. Ahir la portaveu del grup, Elsa Artadi, va viatjar a Madrid per despatxar amb els consellers Josep Rull i Jordi Turull, i el vicepresident del Parlament, Josep Costa, s’ha desplaçat a Alemanya per analitzar l’escenari amb Puigdemont. Un cop se superi aquesta fase, la incògnita és quin candidat proposarà JxCat, que, tot i això, treballa amb l’escenari de tenir govern abans de Sant Jordi.

Diverses fonts veuen amb bons ulls l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que té carnet del PDECat i, a més, ha sigut de les veus que han reivindicat amb més força el referèndum de l’1 d’octubre. Altres veus també posen sobre la taula Quim Torra -que forma part del nucli dur dels independents més partidaris d’investir Puigdemont si s’obre una finestra d’oportunitat- o Marc Solsona, impulsat des del PDECat. Qui cau de les travesses és Elsa Artadi, a qui se situa ara a la conselleria de la Presidència. Ara bé, aquest últim moviment genera preocupació dins de JxCat, on hi ha veus que identifiquen Artadi com l’única amb prou autoritat per gestionar un grup parlamentari molt heterogeni. Una funció que, si marxa al Govern, quedarà vacant.