El Parlament comunica al TC que el castellà ja és vehicular amb la nova llei

BarcelonaEl català continua sent la llengua normalment emprada en l'ensenyament, però, per primer cop, la nova llei reconeix que el castellà també ho és, tot i que sense cap percentatge malgrat el que volia imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest és l'argument principal que el Parlament ha comunicat al Tribunal Constitucional per defensar la legalitat de la nova legislació aprovada ara fa uns mesos i després de molt debat per la majoria de la cambra –el PSC, ERC, JxCat i els comuns. El conflicte sobre el català no ha acabat i la pilota torna a estar en el camp dels tribunals: el PP i Cs van recórrer la norma –juntament amb el decret del Govern per definir l'ús de les llengües en els projectes lingüístics de cada centre– i també el TSJC, que ha presentat una qüestió d'inconstitucionalitat.

D'aquesta manera, la cambra catalana defensa que la nova normativa s'ajusta al que ha dit el TC fins ara, sobretot a partir de la sentència de l'Estatut de l'any 2010: que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya i que també s'ha de reconèixer el castellà. Una manera d'intentar, doncs, mantenir l'actual model lingüístic adaptant-se a la jurisprudència del Constitucional, però deixant clar que la decisió sobre l'ús de les llengües a l'ensenyament ha de ser de les escoles i de la Generalitat. No dels tribunals, que consideren que han anat massa enllà intentant "coartar" la potestat legislativa del govern català.

Per blindar la nova llei del català –que va definir la llengua catalana com a "vehicular" i el castellà com a "curricular"–, el Parlament defensa que s'admet el castellà com una "llengua d'aprenentatge" en el sistema educatiu juntament amb el català. Un concepte que en les al·legacions -signades pel lletrat Antoni Bayona- es considera que té un sentit "equivalent" a vehicular. És a dir, malgrat les diferents interpretacions que han fet els partits que van signar la llei, s'obre la porta a impartir assignatures diferents de les de llengua en castellà. "[La norma] No es refereix només a l'ensenyament o coneixement de les llengües com a matèria d'estudi, sinó a la seva utilització en l'ensenyament, i això afecta tant el català com el castellà", argumenta la cambra en les al·legacions. En resum, justifica que el que fa la nova llei aprovada pel PSC, Esquerra, JxCat i els comuns és "reconèixer el català com a centre de gravetat i llengua vehicular i d'aprenentatge normalment utilitzat en el sistema educatiu, però sense que això exclogui que el castellà també tingui la condició de llengua docent".

"La llei i el decret llei impliquen com a novetat del règim lingüístic en l'ensenyament, que el castellà tingui la condició de llengua d'ensenyament o llengua docent, és a dir, de llengua vehicular. Això contradiu l'argument de fons dels recurrents [PP i Cs] que les normes impugnades s'han dictat amb el propòsit d'excloure el castellà com a llengua d'ensenyament a Catalunya"

Així, la cambra catalana assegura que la norma impugnada pel PP i Cs no exclou el castellà com a llengua d'ús en l'ensenyament com argumenten aquests partits, sinó el contrari: que reconeix per primer cop que també es pot ensenyar en castellà a Catalunya. Ara bé, sense percentatges com volia el TSJC (amb el 25%) i d'acord amb les necessitats de cada centre educatiu.

"[Les normes impugnades] Reconeixen a la llengua castellana la condició de llengua d'ensenyament a Catalunya. Aquest ús mai ha sigut exclòs per la normativa lingüística catalana, però tampoc havia sigut reconegut expressament fins ara. En canvi, ara sí que passa amb la nova normativa, i això posa en evidència el plantejament dels recursos [del PP i Cs] que atribueixen a les normes impugnades la voluntat d'excloure l'ús del castellà en l'ensenyament no universitari"

Ara bé, ¿quan ha de ser el castellà utilitzat com a "vehicle de comunicació en l'educació"? El Parlament defensa que això és una qüestió que el legislador ha deixat en mans dels centres educatius. És a dir, que no pot ser que sigui un percentatge fix i homogeni com va fixar el TSJC amb el 25%. "No es pot basar en criteris uniformes i rígids, perquè els centres educatius presenten situacions sociològiques particulars i diferents entre ells, que són molt rellevants a efectes de l'ús de les llengües oficials en l'ensenyament", diuen les al·legacions.

Crítica a l'actuació del TSJC

Alhora que reconeix la jurisprudència constitucional en la nova llei, el Parlament també defensa que la Generalitat té tot el dret a decidir com l'aplica. És a dir, argumenta que el TC ha fixat les condicions generals sobre l'ús de les llengües a Catalunya però que, alhora, ha "reservat un marge de decisió als poders públics" sense indicar "com ha de concretar-se el reconeixement" de l'ús del català i el castellà a les escoles. En aquest sentit, la cambra catalana critica el PP i Cs per intentar imposar el seu model a través dels tribunals; i també carrega contra el TSJC per la interpretació "incorrecta" que considera que fa de la jurisprudència del TC i intentar condicionar l'actuació de la Generalitat en l'àmbit de les seves competències.

Remarca que el TC mai ha precisat "de quina manera el legislador" ha de concretar l'ús del castellà en l'ensenyament, cosa que sí que s'atreveix a fer el TSJC quan estableix que s'ha d'impartir el 25%. "Coarta l'exercici de la potestat legislativa", critiquen les al·legacions de la cambra catalana sobre el tribunal, quan asseguren que "no pot actuar com un límit a l'exercici de les competències legislatives que l'Estatut atribueix a la Generalitat en matèria de llengua i educació".

"La sentència del TSJC planteja un greu problema de competència jurisdiccional, ja que està condicionant la potestat legislativa sense que la jurisprudència constitucional ho legitimi, perquè imposa l'opció per un model d'ús de llengües basat en percentatges [...]. Pretén imposar als poders públics, inclòs el legislatiu, una condició d'exercici de les seves competències que la jurisdicció ordinària no pot imposar i, menys encara, configurant-ho amb caràcter general".

Per tant, la cambra catalana argumenta que la nova llei i el decret sobre el català és una opció legislativa "plenament vàlida" i que no suscita cap mena de "retret constitucional i estatutari" perquè es fonamenta amb "principis compatibles" amb aquest marc. Per tot això, el Parlament demana al TC que es desestimi el recurs del PP i Cs i que el nou consens normatiu mantingui la seva vigència.

Interpretacions diferents

L'acord sobre el català va ser interpretat de manera diferent per part dels partits polítics que en van formar part. Per a Esquerra i Junts, el pacte garantia que el català seguia sent la llengua vehicular de l'escola catalana i que l'ús del castellà no s'incrementaria per aquesta reforma legal. En canvi, per al PSC –els comuns no van entrar en aquesta discussió–, la nova llei continuava donant un paper central al català però li adjudicava un paper diferent del castellà. Segons va argumentar la portaveu socialista, Alícia Romero, en el seu moment el reconeixement del castellà com a "curricular" en el text legal implicava que a partir d'ara s'utilitzaria en matèries que no són estrictament l'ensenyament de la llengua castellana.

La interpretació que comptarà, en tot cas, sobre la nova legislació del català a l'escola serà la que faci a partir d'ara el Tribunal Constitucional. D'això dependrà la presència del català i el castellà a les aules de Catalunya.