El TSJC tomba l'últim intent de Borràs per frenar el judici

BarcelonaCop de porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'últim intent de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per frenar l'obertura de judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En una interlocutòria dictada aquest dilluns, el tribunal ha rebutjat per segon cop la petició de la líder de Junts per apartar el jutge instructor de la causa, Carlos Ramos, i l'advocat de la presidenta de la cambra, Gonzalo Boye, ja no presentarà més recursos. En qualsevol moment a partir d'ara, doncs, el magistrat pot enviar Borràs al banc dels acusats, cosa que implicaria que s'activés –si així ho acorda la mesa del Parlament– el mecanisme previst al reglament per a la suspensió dels diputats que s'enfronten a judicis per corrupció.

El mateix magistrat instructor ha inadmès l'últim recurs presentat per Boye demanant la seva recusació, després que la setmana passada ja rebutgés una primera sol·licitud del lletrat en el mateix sentit. En aquesta segona ocasió, Boye qüestionava que fos Ramos qui es pronunciés sobre la seva situació, ja que a parer seu això va en contra de la seva imparcialitat. Tanmateix, el jutge torna a inadmetre el recurs, li recrimina al lletrat que "abusi" d'aquest mecanisme i cita jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans per afermar el seu posicionament: "Les recusacions basades en motius d'ordre general i abstracte o amb manifest abús –és el cas de les invocades per la representació de la senyora Borràs– poden ser inadmeses pel mateix magistrat sense que això serveixi per qüestionar la seva imparcialitat".

Boye volia apartar Ramos perquè va ser escollit en una terna proposada per part del Parlament de Catalunya al Consell General del Poder Judicial gràcies a una "intervenció decisiva", segons el lletrat, del PSC, que ara ha demanat la dimissió de la presidenta de la cambra. Un argument que el TSJC tomba al considerar que no és una "causa legal" per apartar un magistrat d'un procediment, sinó que té a veure amb una forma d'elecció genèrica de tots els magistrats.

Decisió aquesta setmana?

En aquest últim escrit, el magistrat instructor torna a retreure a Borràs la voluntat de dilatar el procediment per evitar l'obertura de judici oral, una "preocupació" que manté perquè el procediment no pateixi dilacions "indegudes" a causa d'"actes processals fraudulents i abusius". És una incògnita si amb aquestes paraules el jutge deixa entreveure que dictarà l'obertura de judici oral aquesta mateixa setmana o s'esperarà al mes de setembre –l'agost és inhàbil–. El magistrat ha de prendre una decisió després de l'escrit de la Fiscalia, que manté l'acusació contra la líder de Junts per un presumpte delicte de prevaricació i falsedat documental arran de la contractació que va dur a terme quan era directora de la ILC. El ministeri públic li demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, mentre que Borràs manté que és "innocent" i es declara víctima d'una "persecució política".

Si el jutge actua, sigui quan sigui, el Parlament haurà de prendre una decisió: d'acord amb l'article 25.4 del reglament, la mesa ha d'acordar la suspensió "de manera immediata" dels diputats als quals s'obri judici oral per corrupció, de manera que l'òrgan rector de la cambra haurà de decidir si li aplica aquest supòsit a Laura Borràs. La clau, en aquest punt, és el que faci Esquerra, ja que pot decantar les majories dins la mesa, on hi ha representats tant Junts com els republicans, el PSC i la CUP. Mentre el partit de Borràs demana que no se li apliqui el 25.4, fins ara els republicans han mantingut que es tracta d'un cas de "corrupció" i, per tant, el més probable és que si es produeix una votació la presidenta de la cambra acabi suspesa.

Aquest dilluns la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, ja s'ha situat en l'escenari de la suspensió i ha assegurat que, mentre Borràs estigui sent jutjada i no pugui exercir els seus drets i deures com a diputada, la voluntat dels republicans és que Junts mantingui la presidència del Parlament. "Aquest és el nostre compromís", ha dit en roda de premsa, al·ludint al pacte d'inici de legislatura pel qual els d'Oriol Junqueras van assumir la presidència de la Generalitat i els de Borràs la del Parlament. Ara bé, això no és el que està previst al reglament. Segons l'article 40, en cas de "vacant, absència o impediment" de la presidència del Parlament, són les vicepresidències, per ordre consecutiu, qui l'ha de substituir de manera interina en l'exercici de les seves funcions. És a dir, o Alba Vergés (ERC), vicepresidenta primera, o Assumpta Escarp (PSC), vicepresidenta segona. El que sí que ja ha descartat Borràs és renunciar al càrrec: en cas de suspensió no permetrà que el ple esculli un nou o nova presidenta, ja que si fos absolta no podria recuperar el seu lloc.