El Salvador, l'avi de Salvador Illa, el carboner del Montseny que es feia la seva pròpia ratafia

BarcelonaEls Illa van baixar del Montseny. Van baixar d'aquells boscos plens de pins, plens de faigs, verns i pollancres cap al Vallès. "Com era el meu avi? Era un home de muntanya", diu el candidat socialista Salvador Illa tot recordant l'avi, de qui va heretar el nom. "Va néixer en una masia del Montseny, i l'àvia va néixer a trenta passes de l'avi", afegeix. El candidat té molts records sobre els seus avis, el Salvador Illa i l'Ana Moré, ja que va viure amb ells molts anys. Quan el pare del polític es va casar, tots van anar a viure plegats a la mateixa casa a la Roca del Vallès. En una llar on els nets mirarien fascinats aquell home que havia fet tota mena de feines als boscos. "No era un home de pagès, era un home de muntanya. Va ser carboner i va ser cisteller. També venedor ambulant durant una part de la seva vida. I va netejar boscos, així que moltes setmanes no dormia a casa, ja que es quedava a dormir al Montseny", relata Illa, que també guarda bons records d'en Jaume i la Maria, els avis materns. Ara bé, com que no va compartir sostre amb ells, no en té tants records.

En canvi, sí que recorda un munt d'anècdotes de l'àvia Ana, aquella dona que va fer de modista: "Va cuidar-nos, ja que l'avi passava dies fora. No sempre hi era. Ella sí. Recordo jugar a la cuina, amagant-li el davantal, quan cuinava. Era una dona molt intel·ligent, molt. Un pilar de la família". Una generació que treballava amb les mans, fos cosint, cuinant o carregant carbó. "A l'avi el recordo fent cistells. Buscant vímets, partint les canyes, donant-los forma", rememora. Difícil no sentir-se fascinat per la figura d'un avi que anava al bosc a buscar pinyes i herbes per fer-se "la seva ratafia i els seus licors". Un home que tenia el seu hort, ja que s'estimava la terra, fet que va ajudar en aquella postguerra en què les taules estaven buides a l'hora de sopar. I les panxes també. L'avi Salvador va patir la Guerra Civil, ja que el van reclutar i va marxar al front, d'on tornaria malalt. Però va tenir sort, ja que va poder tornar sencer a aquell Montseny on coneixia tots els camins. Illa, per cert, té un altre record molt especial relacionat amb l'avi Salvador: el futbol. "Va aficionar-se a l'esport a Cardedeu. El futbol el va atrapar. I era ell qui els caps de setmana ens portava a tots a Sarrià a veure els partits de l'Espanyol". Aquell avi que l'aixecava per sobre de les espatlles, fort com era, quan caminaven pel Montseny, era el mateix amb qui patia al vell Sarrià. Avi i net, dos Salvadors units per una passió.