¿La resolució de l’ONU afecta el cas de Laura Borràs?

BarcelonaLa resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU condemnant Espanya per haver suspès els drets dels presos polítics abans de la sentència no ha servit aquest dijous perquè el PSC, ERC i la CUP canviessin d’opinió sobre la suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament, però sí que serà una arma que utilitzarà la defensa de Borràs en el camí que s’obre ara al Tribunal Constitucional. De fet, des del seu entorn consideren tan important el precedent que ara dubten sobre si la següent parada hauria de ser la justícia europea o l’ONU –les dues jurisdiccions són incompatibles–. Tot i que no ha estat rellevant per a la decisió de la mesa, ha estat un dels debats centrals de la jornada: ¿la resolució de l’ONU també val pel cas de Borràs o, com diu ERC, no té res a veure? L’ARA ha consultat experts constitucionalistes per valorar aquesta qüestió.

Joaquín Urías, professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, veu dues diferències molt clares entre els dos casos. La primera, que l’ONU condemna que Espanya retallés els drets dels presos utilitzant preceptes jurídics que no encaixaven en la seva situació i, en canvi, la suspensió de Borràs “estava prevista al reglament”, que preveu la suspensió dels diputats quan se’ls obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Una altra cosa, avisa Urías, és que l’article 25.4 “plantegi molts dubtes pel que fa al respecte a la presumpció d’innocència” i, en aquest sentit, el professor creu que la cambra preveu “de manera errònia” aquest supòsit. Al mateix temps, Urías hi veu una altra diferència: si el cas dels presos és l’actuació “d’algun poder de l’estat que intenta limitar la funció dels òrgans representatius”, en el cas de Borràs és “el mateix òrgan representatiu” que decideix suspendre-la.

El professor de dret públic de la UOC Pau Bossacoma, en canvi, considera que aquest últim punt “no és una diferència rellevant”. Fins i tot creu que el fet que sigui el mateix Parlament –guiat per “majories i la lògica política"– el que té la potestat de suspendre els deures i drets dels diputats pot haver de requerir més “prudència” o “proporcionalitat” a l’hora de plantejar-se la suspensió abans d’una sentència. En aquest sentit, considera que els criteris que posa sobre la taula la resolució del comitè de les Nacions Unides s’han de tenir en compte en el cas de Borràs. Fa referència a l’“objectivitat”, la “raonabilitat” i la “individualització” que demana l’ONU si hi ha el precepte legal per suspendre drets polítics abans de la sentència. Creu que això posa de manifest que l’article del reglament no es va fer correctament, ja que és genèric, “no dona seguretat jurídica” ni és “ponderat”. Uns problemes que podria assenyalar el Tribunal Constitucional –diu– si hi ha un recurs d’empara per part de la presidenta. En tot cas, sí que veu diferències en el cas dels presos polítics: el comitè de l’ONU, diu, apunta que en el seu cas els fets de l’1-O no encaixaven amb la rebel·lió i, per tant, per això no hi havia previsió legal per suspendre’ls –explica–, mentre que en el cas de Borràs sí que “sembla que hi ha una previsió legal” al reglament però “està mal feta”.

Causes objectives

En la mateixa línia, la constitucionalista Montserrat Nebrera creu que els casos no tenen res a veure pel que fa al tema, ja que un es tracta de l’1-O i l’altre és una causa de presumpta corrupció, però també conclou que des del punt de vista “formal” el comitè de l’ONU està “posant en dubte la possibilitat de suspendre drets polítics abans de la sentència si les causes no estan molt objectivades”. Afirma que el problema de fons és de “tècnica jurídica” perquè l’article no preveu els “efectes secundaris” de la seva aplicació: “És un nyap”. En tot cas, recorda que es va aprovar per part de la mateixa majoria independentista el 2017 i assenyala que és paradoxal que una part dels que el van aprovar ara no vulguin que se li apliqui.