Qui es va resistir a donar les dades sobre les llicències per edat?

BarcelonaMés enllà del cost que suposava per al Parlament mantenir pràcticament el 100% del sou de 21 funcionaris que ja no hi treballaven l’abril del 2021 -1,7 milions d’euros-, l’altre fet rellevant al voltant de les dades destapades per l’ARA dilluns és la dificultat que va tenir aquest diari per accedir-hi. Han calgut nou mesos perquè la cambra catalana respongués sobre l’ús que fa dels recursos públics. Per quin motiu? Quina baula de la cadena de transparència ha fallat?

La unitat encarregada de rebre les peticions d’accés a la informació pública és la Direcció d’Estudis Parlamentaris, rebatejada com a Departament de Gestió Documental i Recursos d’Informació, que pilota Rosa Escrihuela. Va ser aquesta unitat la que va rebutjar en primera instància facilitar les dades sobre les retribucions dels funcionaris que estan en llicència per edat i la que es va resistir després a fer-ho quan hi havia una resolució favorable de l’òrgan de transparència del Parlament. Ho va fer també a l’empara de l’actual secretària general, Esther Andreu, a qui es va traspassar l’assumpte davant la negativa d’aquest òrgan intern a donar la informació sobre els salaris. Però Andreu no va fer res: no va respondre a les múltiples queixes d’aquest diari ni tampoc va propiciar l’entrega de la informació fins que no hi va intervenir directament la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Durant aquest estira-i-arronsa va dimitir l’òrgan de garantia de transparència sencer: l’ex lletrat major Antoni Bayona ho va fer perquè no s’estava complint amb la seva resolució -és a dir, perquè el Parlament no estava lliurant la informació-, mentre que Anna Casas, lletrada, i Blanca Martínez, arxivera, van al·legar altres motius.

Proposta de reforma

Fonts parlamentàries asseguren que fins ara aquest sistema havia funcionat bé per resoldre peticions dels diputats respecte a altres administracions, però que ha fallat quan la pregunta ha sigut sobre el Parlament. És per això que la vicepresidenta segona de la mesa, Assumpta Escarp, encarregada de les qüestions de transparència, prepara una proposta de reforma. Fonts dels grups expliquen que la idea és que qui hagi de respondre les peticions de transparència sigui una unitat més “reforçada” i “independent” de l’administració parlamentària i allunyada de la tecnoestructura, que és qui acaba portant el dia a dia del Parlament. És a dir, que no necessàriament hagi de ser un funcionari de la mateixa administració qui hagi de decidir si donar o no dades sobre el personal.

També es plantegen canvis en el sistema de recurs: si el Parlament no lliura una informació, ara es pot interposar una queixa davant de l’òrgan de garantia de transparència -a l’ARA li va donar la raó, tot i que no aconseguia que s’executés la resolució-, però no es descarta fer un conveni amb la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), ens independent al qual estan adherits tant la Generalitat com els ajuntaments, perquè també s’hi pugui acudir en cas que la cambra veti dades. Paral·lelament, ERC, JxCat, el PSC, els comuns i la CUP han registrat una iniciativa per reformar el reglament que, entre altres coses, abordarà la transparència, com va avançar Efe.

Per què no es volia donar la informació? “Volien evitar que es conegués que hi havia un malbaratament de diners públics”, va valorar divendres a Cafè d’idees l’exlletrat Francesc Pau, ja jubilat i no acollit a la llicència per edat: “Era públic, però no se’n feia gaire publicitat per evitar que es revoqués”. De fet, algunes fonts parlen fins i tot d’una mena de consigna per no fer gaire soroll quan una persona marxava en llicència per edat: és a dir, per no fer explícit que una persona deixava de treballar a partir dels 60 anys però que seguia cobrant.