El Parlament ha pagat 5,7 milions d'euros en pensions als expresidents de la cambra

BarcelonaEl PSC ha pres la iniciativa després de setmanes de debat entorn de l'eventual pensió d'expresidenta que podria cobrar Laura Borràs i aquest dilluns ha registrat una proposició de llei per eliminar els sous que tenen dret a rebre els expresidents del Parlament, entre els quals hi ha una pensió vitalícia. El text, al qual ha tingut accés l'ARA després que La Vanguardia avancés la notícia, proposa suprimir la totalitat dels articles de la llei 2/1988, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, i reduir i limitar en el temps les quantitats que ja perceben ara els expresidents de la cambra. En els últims 25 anys, el Parlament s'ha gastat 5,7 milions d'euros en aquestes prestacions.

Qui es veuria perjudicat si prospera la iniciativa del PSC? Aquest diari ha tingut accés a les pensions que han percebut els expresidents de la cambra des del 1998 –les dades anteriors no estan informatitzades–, sigui com a assignació temporal després de deixar la presidència o les pensions que actualment paga el Govern de forma vitalícia. Si tira endavant la reforma de la llei, deixarien de percebre una pensió de 80.000 euros l'any (79.999,64) les expresidentes de la cambra Carme Forcadell i Núria de Gispert, així com Joan Rigol. Alhora, tampoc podria seguir cobrant la viuda de l'expresident de la cambra Josefa Rovira Rivas, que percep 39.999,82 euros anuals en concepte de cònjuge de Joan Reventós. Tots ells perceben aquesta pensió vitalícia des que es van jubilar i, si no es reformés la llei, la cobrarien fins al dia de la seva mort.

Ara bé, els socialistes també proposen suprimir l'assignació temporal, que consisteix en cobrar un 80% del salari de president de la cambra com a mínim una legislatura després de deixar de ser-ho. D'aquesta manera, Laura Borràs, en cas que deixés de ser presidenta de la cambra, ja no cobraria aquesta assignació. Actualment ningú està cobrant per aquest concepte perquè l'expresident de la cambra Roger Torrent és conseller de la Generalitat i no pot compatibilitzar aquests diners amb cap altre sou públic.

Prèviament, en tot cas, sí que hi ha hagut expolítics que l'han cobrat. Així, Forcadell, abans de percebre la pensió vitalícia actual va tenir una assignació temporal de 79.933,62 euros i 106.666,14 euros anuals durant el 2018 i el 2019, quan encara no tenia 65 anys. També Ernest Benach, expresident de la cambra a partir de l'any 2010, va cobrar durant quatre anys més de 500.000 euros: el 2011 l'assignació va ser de 117.266,10 euros l'any; el 2012 i el 2013 de 105.946,96 euros, i el 2014 de 102.950,49. L'exdirigent d'Esquerra, a més, tal com va explicar l'ARA, va compatibilitzar-ho amb una altra prestació pública perquè no va ser explícitament incompatible fins al 2012: una indemnització com a diputat de 128.760 euros bruts el febrer del 2011.

De la mateixa manera, Joan Rigol també va tenir una assignació d'entre 112.468,37 i 120.814,12 euros en els anys 2004-2007, a més d'una indemnització com a exdiputat de 41.186 euros. A partir del 2008 ja va tenir la pensió vitalícia. D'altra banda, l'expresident de la cambra Joan Reventós va rebre una assignació temporal durant tres anys: el primer (1999) només de 6.020 euros, el 2000 ja en va cobrar 92.346 i el 2001 90.991 (a partir de llavors es va jubilar i va començar a gaudir de la pensió fins que es va morir el 2004, quan va passar a la seva viuda).

Com que el Parlament ha facilitat dades a partir del 1998, també se sap que Joaquim Xicoy i Heribert Barrera van cobrar una pensió vitalícia fins que van morir, el primer el 2006 i el segon el 2011.

Què diu la llei ara?

La norma actual preveu que aquells que hagin exercit el màxim càrrec a la institució puguin percebre, "per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura" (quatre anys), una assignació mensual equivalent al 80% de la seva retribució en el càrrec. I si la presidència del Parlament s'ha exercit durant un mínim de dos anys, quan els expresidents arriben als 65 anys també tenen dret a una pensió vitalícia mensual "igual al 60%" del sou del president de la cambra. Aquesta pensió es manté en cas de defunció per al cònjuge viudo, però limitada a la meitat.

La reforma proposada pels socialistes estableix un règim transitori durant el qual s'eliminarien gradualment aquests sous que ja s'estan pagant: l'assignació temporal es reduiria al 20% i la pensió vitalícia al 10%. En els dos casos, a més, només es cobraria durant sis mesos més des de l'última assignació. Pel que fa als diners percebuts pels cònjuges viudos, que el PSC recorda que "ja disposen" de protecció en "els sistemes de previsió social", la pensió es reduiria al 5% i venceria també al cap de mig any.

El debat sobre si Laura Borràs, presidenta suspesa del Parlament, tindria dret o no a percebre la pensió vitalícia –aquest diumenge va complir dos anys en el càrrec, però des del juliol de l'any passat està suspesa– plana sobre la iniciativa socialista, si bé el partit de Salvador Illa no fa referència al cas de la líder de Junts en l'exposició de motius de la proposta. Tampoc ho vinculen al fet de si un expresident condemnat per corrupció (Borràs està pendent de la sentència del cas de la Institució de les Lletres Catalanes) podria gaudir d'aquestes prerrogatives. Per contra, els socialistes argumenten que les "circumstàncies" que van donar sentit a la llei 2/1988, firmada per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, "han canviat notablement".

Un "privilegi injustificable"

"No trobem en l'actualitat presidències exercides per persones de llarga trajectòria política en la lluita per la recuperació de les institucions democràtiques i que poguessin haver trobat seriosos impediments, a causa de les seves carreres de cotització, per atendre aquelles necessitats personals i polítiques", s'apunta. I també es destaca que ha canviat la "percepció social" sobre aquesta mena d'assignacions, que es veuen com un "privilegi injustificable". "Potser també hi ha contribuït el fet que puguin ser percebudes per persones que han estat relativament poc temps en l'exercici del càrrec", s'afegeix, si bé aquests motius també valdrien per a les assignacions que reben els expresidents de la Generalitat, que no han estat qüestionades pel PSC.

Preguntada sobre per què la seva proposta se centra només en expresidents del Parlament, la portaveu del partit, Èlia Tortolero, ha dit que "avui la proposta és la dels expresidents" i que això "no tanca" que més endavant se'n puguin fer d'altres. Tot i això, tant ella com el líder del partit han volgut desvincular la iniciativa de Borràs. "No contra res, sinó a favor del Parlament, hem adoptat aquesta iniciativa", ha mantingut Salvador Illa en una atenció a mitjans des del País Basc.

Els comuns ja han sortit a pronunciar-se a favor de la iniciativa. "Ja és hora d'acabar amb els privilegis desfasats en el marc del Parlament", ha recalcat el seu portaveu, Joan Mena. La posició d'ERC té més matisos. La seva secretària general adjunta, Marta Vilalta, s'ha obert a estudiar la proposta, però ha reptat els socialistes a canviar també la llei que regula els sous dels expresidents de cambres com el Congrés i el Senat. "Aquest replantejament s'ha de fer a tot arreu. Que es faci a totes les cambres, si no podríem caure en la demagògia i en l'antipolítica", ha argumentat. Al seu torn, Junts per Catalunya també s'ha mostrat disposat a "racionalitzar" les pensions d'expresidents del Parlament, però ha demanat fer-ho des del "consens" i tenint en compte el "prestigi de les institucions". En aquest sentit, el portaveu del partit, Josep Rius, ha considerat que veu "oportunisme" en la proposta del PSC.