El PSC accentua el marcatge al Govern per no diluir-se com a alternativa

BarcelonaL'escenari que el trencament del Govern ha obert en la legislatura catalana destaca no només per la incertesa sinó també –i sobretot– pels equilibris. I els del PSC són especialment significatius. Salvador Illa, que ha vist en la sortida de Junts de l'executiu una oportunitat per acabar de desarmar la majoria independentista, s'ofereix per aprovar els pressupostos d'ERC amb l'aspiració d'inaugurar un nou joc d'aliances al Parlament i reforçar el relat de l'oposició responsable davant la crisi. Però els socialistes són conscients que en aquesta missió, que de retruc laminaria la posició republicana a Madrid, corren el risc d'aparèixer com a crossa de l'executiu i –encara pitjor per als seus interessos electorals– d'un partit independentista. La seva estratègia, en un moment de màxima competència en el paper d'oposició, es basa en donar-ne una de freda i una de calenta al Govern, combinant la mà estesa amb un reforç del marcatge al president i als consellers per intentar no diluir-se com a alternativa a la Generalitat.

Segons ha comprovat l'ARA, el PSC ha registrat una vintena de peticions de compareixença dels consellers en comissió des que el gabinet monocolor de Pere Aragonès va començar a caminar, fa només onze dies. "No és un Govern nou i no li donarem dos mesos per situar-se, s'ha de venir plorat de casa", deia fa una setmana la portaveu del partit al Parlament, Alícia Romero. Fonts socialistes expliquen que l'objectiu és fiscalitzar els "temes pendents" amb els consellers que ja eren al Govern i forçar que els que acaben d'arribar expliquin els seus plans, incidint en possibles canvis d'orientació de les polítiques que fins ara pilotava Junts. Les mateixes fonts admeten que els nous membres del consell executiu sempre compareixen a petició pròpia per explicar les línies del seu departament, però reivindiquen la seva iniciativa com a mesura de pressió.

Les peticions, que han de ser votades per majoria, es dirigeixen a tots els consellers del Govern, que en alguns casos han rebut més d'una sol·licitud, com passa amb la titular de la Presidència, Laura Vilagrà, i el d'Interior, Joan Ignasi Elena. La segona a Elena és arran del cessament del comissari Josep Maria Estela, un fet que el PSC ha convertit els últims dies en cavall de batalla per confrontar la gestió dels Mossos i abanderar les tesis de la seguretat i l'ordre. Illa fins i tot ha arribat a reclamar la dimissió del conseller, de qui no ha descartat demanar la reprovació. El discurs del líder socialista, de fet, evidencia aquest estira-i-arronsa constant a l'espera de veure cap on es mou ERC davant la seva clara minoria al Parlament. De moment no reclama eleccions, però recalca que no votarien els comptes "gratis" i, malgrat insistir que no està ara mateix sobre la taula, ha deixat la porta oberta a impulsar una moció de censura contra el president Aragonès si finalment opta per prorrogar els pressupostos.

La viabilitat d'una moció de censura

Al partit veuen factible que no hi hagi comptes el 2023 pels recels d'ERC a fotografiar-se amb el PSC i la seva voluntat d'esprémer els fruits a Madrid, però deixen clar que si aquest és el desenllaç s'adoptarà una actitud molt més bel·ligerant i es plantejaran nous escenaris. El de la moció de censura, ara per ara, seria més simbòlic que efectiu. Suposant que Illa aconseguís el suport de la triple dreta i dels comuns, encara hauria de convèncer Junts o la CUP perquè el fessin president, cosa que difícilment passarà. Amb tot, l'amenaça velada d'intentar fer caure Aragonès li serveix per intentar amortir les acusacions de connivència de la resta del constitucionalisme, que suca pa en la possible entesa entre socialistes i republicans des que, amb la implosió del Govern, Pedro Sánchez va cridar a garantir l'"estabilitat". "Jo apuntalo Catalunya, no apuntalo cap govern", s'ha defensat Illa en les últimes setmanes. El que sobretot busca el PSC, però, és apuntalar-se ell mateix com a alternativa de cara a les pròximes eleccions, hi hagi o no entesa per als pressupostos a Catalunya i a l'Estat. Les enquestes, de moment, premien els seus equilibris.