Una prova més que Carles Puigdemont no podrà ser president
BarcelonaA Catalunya hi ha hagut cinc governs de coalició des del 1980, i en absolutament tots s'ha complert aquesta condició: el president del Parlament i el de la Generalitat sempre han tingut colors diferents. El soci majoritari presidia el Govern i el minoritari la cambra catalana. Va passar amb Pasqual Maragall (PSC) i Ernest Benach (ERC); amb José Montilla (PSC) i, de nou, Benach; amb Carles Puigdemont (CiU) i Carme Forcadell (ERC); amb Quim Torra (Junts) i Roger Torrent (ERC) i, en la legislatura passada, amb Pere Aragonès (ERC) i Laura Borràs i, més tard, Anna Erra, totes dues de Junts. Fins i tot si tenim en compte els governs de CiU –eren dos partits que formaven una federació– es complia el patró: Generalitat per Convergència i Parlament per Unió. El premi gran per al partit gran i el de consolació per al petit. Ara, Puigdemont vol ser candidat a la investidura sense tenir la majoria necessària per guanyar-la i el seu partit no ha volgut renunciar a tenir la segona autoritat del país.
Josep Rull presidirà la cambra i serà l'encarregat de triar candidat. O Puigdemont o Salvador Illa. Cap dels dos té ara com ara els vots suficients per sortir-se'n, però només el socialista sembla tenir possibilitats mínimament coherents. Illa només hauria de convèncer ERC, tot i que aquest dilluns ja ha demostrat que el farà suar. Els republicans han rebutjat l'oferta del PSC que els hauria fet presidir el Parlament a canvi de deixar-los en la rampa de sortida cap a un tripartit. De moment, s'han volgut estalviar el tràngol, però no es tanquen la porta a seguir-hi negociant. I, de fet, el resultat a la mesa fa apujar el preu que haurà de pagar Illa si vol evitar una repetició electoral. De moment, però, tira endavant el pacte independentista, suficient per controlar la mesa del Parlament però no per arribar a la majoria necessària per investir al futur president de la Generalitat.
