Privilegis al Parlament: la cambra paga 1,7 milions d'euros anuals a funcionaris que ja no hi treballen

Dos ex secretaris generals, acollits a aquest règim, cobren més de 10.000 euros al mes

La mesa del Parlament, presidida per Ernest Benach, en una imatge a l'hemicicle de la cambra del 17/11/2006
6 min

BarcelonaDos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix  només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).

La meitat de les persones en llicència per edat són funcionaris dels rangs més alts de la cambra (A1), que s’emporten la part més grossa del pastís. Les xifres individuals són dispars perquè depenen de la categoria del funcionari, però de mitjana les retribucions més baixes van des de gairebé els 4.000 euros al mes per catorze pagues –uixers auxiliars o telefonistes– fins als 10.000 euros mensuals en el cas dels ex secretaris generals o excaps de departament. O el que és el mateix: entre 56.000 i 150.000 euros l’any sense treballar durant un màxim de cinc anys. Algunes d’aquestes retribucions poden superar la dels consellers del Govern –115.517 euros l’any– i alts càrrecs –92.063– i fins i tot la del president de la Generalitat, Pere Aragonès –130.250–, i se situen molt a prop del de la presidenta de la cambra, Laura Borràs –155.570–. Seria el cas dels dos exlletrats que estan acollits en llicència per edat i que van ocupar el màxim càrrec a l’administració parlamentària: Imma Folchi, que va ser secretària general del Parlament entre 1999 i 2015, i Pere Sol, que va ocupar el mateix càrrec del 2015 al 2016. Aquest diari s’ha intentat posar en contacte amb ells, sense èxit, a través del departament de comunicació del Parlament.

La llicència per edat és un règim especial en què el treballador manté la seva condició de funcionari malgrat que no vagi a treballar: no només se li continua pagant el sou sinó que se li apuja per no perdre poder adquisitiu, continua acumulant triennis i se li mantenen les quotes a la Seguretat Social perquè no l'afecti a l'hora de jubilar-se. És beneficiós per a la persona que s'hi acull però té efectes contraproduents per a l’administració. Més enllà de la despesa pública que comporta, la plaça no es pot cobrir fins que el funcionari en llicència per edat es jubila, de manera que si falten recursos humans s’ha d’ampliar la plantilla i, per tant, la despesa. La llicència per edat està regulada als estatuts interns de la cambra, que fixen les condicions dels treballadors. Aquest reglament acostuma a passar desapercebut i al llarg dels anys se n’han anat millorant les condicions a través d'un pacte entre els treballadors del Parlament representats en el consell de personal –l’equivalent al comitè d’empresa– i els polítics de torn que ocupaven els llocs a la mesa de la cambra.

250.000 euros per al cap dels lletrats

El cas de la llicència per edat és el més xocant, però hi ha altres beneficis: la prima de jubilació, que consisteix en percebre un any sencer de sou quan el treballador es jubila –tot i que els que estan en llicència per edat no la reben completa–, o els triennis, és a dir, la retribució que reben els funcionaris per antiguitat. A diferència del que paga la Generalitat als seus funcionaris –una quantitat fixa que aquest 2022 seran 47,67 euros al mes pels empleats de més rang–, al Parlament per cada tres anys treballats a l’administració s’aplica un augment del 5% el sou. Si es porten molts anys de funcionari es tracta d’una part molt important del salari, que no es publicita argumentant que són dades de caràcter personal. En el cas de la secretaria general del Parlament, però, s’ha fet una excepció per primer cop a petició d'aquest diari al considerar que és un càrrec de confiança de la mesa i de direcció pública. Així ho ha dictaminat l’òrgan de garantia de transparència del Parlament –tot i que en un primer moment es va rebutjar donar la informació–, de la mateixa manera que considera que es poden fer públics també els triennis que cobra el lletrat major del Parlament (també triat per la mesa).

El secretari general del Parlament, Xavier Muro, sortint del TSJC.

Així, la cambra catalana ha facilitat el que cobrava el secretari general l’abril del 2021, Xavier Muro, ara lletrat ras: percebia 18.190 euros al mes, dels quals 7.166 eren triennis. És a dir, dels 254.671 euros anuals, gairebé la meitat eren per antiguitat: 100.325 euros. Una retribució que gairebé duplica la del president del Govern. El sou de l’actual secretària general de la cambra, Esther Andreu, nomenada al juny, podria rondar la mateixa xifra, ja que també va entrar fa més de trenta anys com a lletrada, però no es pot concretar perquè la cambra només ha facilitat dades de l’abril argumentant que és quan es van demanar. Per aquest mateix motiu no s'ha facilitat el sou del lletrat major, que a l’abril estava vacant: són 8.997 euros mensuals (125.959 anuals) pel càrrec sumats als triennis acumulats de la persona que l’ocupi.

A conseqüència d’aquesta política de protecció de dades del Parlament, tampoc es pot saber el sou exacte de les persones que estan en llicència per edat i s’ha de fer un càlcul aproximat. El Parlament ha lliurat les retribucions bàsiques i els complements que perceben els funcionaris acollits a aquest règim, però ha facilitat els triennis que cobren agrupant tots els empleats públics del mateix nivell. Per calcular el sou real dels dos ex secretaris generals de la cambra, Folchi i Sol, l'ARA ha estimat que pel temps que porten a l’administració podrien estar rebent uns 5.000 euros al mes per triennis –segons fonts parlamentàries– a més de 5.729 euros mensuals per ser exlletrats tot i que ara no ocupin el lloc de treball. Folchi va entrar el 1981 com a lletrada –va ser la primera dona–, però va estar un temps al Govern i a l’empresa privada, mentre que Pere Sol va ser lletrat des de la dècada dels noranta, segons diverses fonts. Per calcular els triennis cal tenir en compte que Muro, encara actiu com a lletrat, cobra 7.166 euros mensuals en concepte d’antiguitat: els seus triennis corresponen a haver entrat al Parlament de lletrat el 1992 i haver estat els anys previs en altres administracions.

Canvis recents

L’origen de la llicència per edat es troba l’any 2008, quan Ernest Benach (ERC) presidia el Parlament, acompanyat dels vicepresidents Ramon Camp (CiU) i Higini Clotas (PSC). Fonts parlamentàries expliquen que en aquell moment es va argumentar que serviria per donar incentius a una administració amb poques possibilitats d’ascendir laboralment i també per “rejovenir” el personal, malgrat que les places en llicència per edat no es poden ocupar formalment perquè encara estan en “serveis actius”. Les mateixes fonts també esgrimeixen que la introducció d’aquesta figura s’ha de posar en context: era un període precrisi i no hi havia la mateixa sensibilitat a l’hora de gastar els diners públics.

Ara bé, aquesta figura ha superat tots els tests d’estrès fins al 2021, malgrat les dificultats econòmiques dels últims anys i el fet que hi hagi hagut presidents de diversos colors polítics –Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent–. Només el 2017, quan Sol era secretari general, es va reduir mínimament una part del percentatge que es cobrava dels complements específics. L’actual mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs, després que l’ARA fes la petició a l’abril, ha introduït reformes que es van aprovar a la darrera mesa del 2021. Es va modificar la llicència per edat per contribuir a la “contenció econòmica” de la cambra i perquè “no entorpeixi la gestió dels recursos humans” –el capítol de despesa de personal funcionari va ser de 12,9 milions el 2021–. Des de l’1 de gener del 2022 la llicència per edat s’ha convertit en una mena de reducció progressiva de jornada per un termini de cinc anys, lligant el sou a l’assistència. En tot cas, hi ha una pròrroga que fa que no afecti ni les 21 persones que ja estan en aquest règim ni les que ho van demanar l’any passat. Els treballadors que ho sol·licitin entre el 2022 i el 2023 també poden optar a una llicència a temps complet sense ocupar el lloc de treball, però cobrant menys que ara.

stats