El Parlament es nega a concretar les primes de jubilació dels alts funcionaris

BarcelonaSi per saber el cost de les llicències per edat el procés es va allargar nou mesos plens de traves, el procediment per aconseguir les xifres de les primes de jubilació tampoc ha estat senzill. L'ARA va fer la petició de transparència l'1 de juny de l'any passat, reclamant que s'individualitzés la quantitat de diners que havien rebut en concepte de prima de jubilació tots els funcionaris del Parlament. La petició demanava que s'indiqués el grup i el nivell de cada treballador, però que les dades es lliuressin de forma anonimitzada –és a dir, sense noms i cognoms.

La cambra catalana va estimar en part aquesta reclamació en una resolució el 15 de juliol, però es va negar a donar xifres individuals escudant-se en la protecció de dades personals. Va lliurar les dades agregades el 29 de juliol de l'any passat i les va actualitzar el 19 de setembre després de detectar-hi un "error material". L'ARA va fer un recurs que no ha prosperat, tot i que la doctrina de l'Autoritat de Protecció de Dades avala lliurar les retribucions completes dels alts funcionaris que tenen llocs de responsabilitat o salaris elevats.

¿Com justifica el Parlament no concretar-ho? En la resolució signada per la coordinadora del Departament de Gestió Documental i Recursos d'Informació, Rosa Felicitat, del 15 de juliol s'afirma: "Les quantitats abonades en concepte de prima de jubilació no són quantitats vinculades als llocs de treball, sinó que són quantitats vinculades a cadascuna de les persones de forma individual i, per tant, són de caràcter personal". I afegeix que, malgrat que l'ARA ja demanava les xifres individuals de forma anonimitzada, no es poden donar xifres desagregades perquè "és necessari que cap persona [que ha cobrat aquest subsidi] sigui identificada ni tampoc identificable". Decideix, doncs, fer-ho de forma conjunta restringint el dret d'accés a la informació pública per "protecció de la intimitat".

D'aquesta manera impedeix conèixer realment què va cobrar la cúpula de l'administració parlamentària quan es va jubilar, cosa que contradiu la dinàmica de les resolucions de l'Autoritat de Protecció de Dades. En el marc d'aquesta petició, el Parlament no va demanar opinió a l'APD, però en altres peticions de transparència aquest organisme ha donat llum verda a donar xifres individuals, fins i tot amb noms i cognoms per a aquells que estiguin en llocs de comandament, d'especial responsabilitat o d'un alt nivell retributiu.

Per aconseguir les dades, l'ARA va presentar un recurs el 14 de setembre del 2022 davant l'Òrgan de Garantia d'Accés a la Informació Pública que tampoc va ser acceptat: es va rebutjar per una qüestió formal a l'hora de comptabilitzar els terminis –per dos vots a un–. Igualment, aquest diari va tornar a fer una petició de transparència davant el Departament de Gestió Documental i Recursos d'Informació reclamant de nou la informació i demanant que s'especifiquessin per anys els subsidis de jubilació, ja que els canvis de regulació apunten que la despesa es va disparar a partir de la reforma de l'any 2008. La cambra va denegar de nou la petició per ser "cosa jutjada".

Inadmissió

No és l'únic que s'ha negat a facilitar el Parlament. En primera instància, el Departament de Gestió Documental també va rebutjar una petició de l'ARA el 20 de setembre del 2022 en què se sol·licitaven tots els acords sobre les condicions laborals de la cambra catalana des del 1980. Es va negar a donar aquesta informació assegurant que no es podia considerar "informació parlamentària" i, per tant, no es va ni tramitar. L'ARA va guanyar el recurs davant l'Òrgan de Garantia d'Accés a la Informació Pública i la informació es va acabar lliurant el 3 de febrer.