El Parlament defensa els premis de jubilació per “compensar” la plena disponibilitat dels treballadors

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha pagat 3,9 milions d'euros en premis de jubilació, subsidis que en el cas de l'excúpula funcionarial s'han elevat a més de 100.000 euros de mitjana. Tot i que és una figura gairebé inèdita en aquests termes (les primes en altres llocs són més baixes), la cambra catalana defensa la permanència d'aquest privilegi. Fonts de l'administració parlamentària justifiquen la mesura per la "plena disponibilitat", argumenten, que requereix l'activitat parlamentària.

"Pretén compensar les característiques específiques dels serveis que presten els funcionaris de l'administració", afirmen aquestes fonts, entre les quals citen la "plena disponibilitat" per donar suport a l'activitat parlamentària, l'assessorament en funcions legislatives, la "poca mobilitat interna" dins l'administració i la "immediatesa" de les actuacions que s'han de realitzar.

En aquest sentit, des de l'administració parlamentària remarquen que aquestes condicions han tingut l'aval dels polítics. El premi de jubilació forma part de les condicions de treball del personal del Parlament, que és fruit de la negociació dels representants en matèria de recursos humans de la mesa del Parlament –formada pels partits– amb el consell de personal (una mena de comitè d'empresa de la cambra catalana). "Tots aquests acords han tingut el vistiplau de les respectives meses del Parlament", recorden les fonts.

Així, també recorden que el Parlament té "autonomia organitzativa" i "financera" i que, per tant, després de la negociació entre polítics i funcionaris es poden establir les condicions de treball que es vulguin –independentment de les que tenen els funcionaris de la Generalitat– i destinar-hi els recursos que també avalin la majoria de grups polítics.

Des de la mesa del Parlament, l'entorn de la vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, es limita a dir que no faran "valoracions polítiques de les condicions laborals dels treballadors acordades i pactades". I és que el premi de jubilació també ha estat aprovat per la mesa actual de la cambra catalana. Tampoc JxCat n'ha volgut opinar, tot i que se li ha fet la pregunta al seu secretari general, Jordi Turull.

En roda de premsa, la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, ha defensat aquest privilegi remarcant que amb el temps "s'han anat endurint" els criteris per tenir-hi accés. Ara bé, fonts del partit precisen que el que consideren "vàlid" és "l'últim acord" sobre el tema, que es va firmar el 2021 –perquè tenia l'aval de la mesa i dels treballadors–, però que no comparteixen "tot l'historial" de la prestació, que es remunta al 2008. Vilalta ha mostrat suport als treballadors de la cambra: "Massa poques vegades els agraïm la feina que desenvolupen". També s'ha pronunciat el president del Govern, Pere Aragonès, que ha subratllat que "a la Generalitat no hi ha criteris com aquests" quan els funcionaris acaben la seva feina.

Han mostrat una actitud diferent el PSC i els comuns. La portaveu socialista, Èlia Tortolero, ha assenyalat que "ningú ha de tenir privilegis" i que "des de la mesa" de la cambra catalana "intentaran resoldre" aquest fet. Al seu torn, el portaveu dels comuns, Joan Mena, ha assegurat que els subsidis suposen una clara situació de "privilegi" i han reclamat que els representants de la mesa del 2008 –la que va aprovar que la prima fos un any sencer de sou– donin explicacions sobre el tema.

Les primes es mantenen

Tot i que el cobrament d'un any sencer de sou, com a premi al jubilar-se, es va instaurar el 2008, recentment la mesa actual va tornar a avalar aquesta mesura el 2021. Només va restringir els requisits per poder-hi accedir: si abans es requeria una antiguitat de sou de cinc anys, actualment s'han d'acumular 16 anys de treball a la cambra.

Cal tenir en compte que de les 71 persones que han percebut aquest subsidi de jubilació, n'hi ha hagut 34 que segons reconeix el Parlament ho han combinat amb la llicència per edat (amb un cost de 14,2 milions d'euros des del 2008). És a dir, han estat fins a cinc anys cobrant sense treballar i després han obtingut un any extra de sou quan s'han retirat. Ha sigut el cas de l'excúpula funcionarial, que ha percebut entre 6.000 i 10.000 euros al mes estan en llicència per edat (el salari varia en funció dels triennis i el Parlament tampoc el vol individualitzar) i després un any extra de sou de 100.000 euros de mitjana –el Parlament es nega a individualitzar xifres– quan ha arribat a l'edat reglamentària de jubilació.