La renovació dels òrgans no trenca amb els vincles partidistes

La majoria dels nous membres tenen adscripció política o havien ocupat càrrecs en el passat

El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, saludant aquest dijous al vicepresident en funcions i presidenciable d'ERC, Pere Aragonès
22/12/2021
3 min

BarcelonaLes legislatures catalana i espanyola avancen en paral·lel i amb fites similars. Tant a Catalunya com a l'Estat s'ha aconseguit pactar els pressupostos, que veuran la llum de manera imminent, i en tots dos casos hi ha hagut acord entre el govern i el primer partit de l'oposició per desbloquejar la dilatada renovació d'òrgans que depenen del Parlament i el Congrés, respectivament. I aquí també hi ha semblances: l'entesa del PSOE i el PP per nomenar els nous magistrats del Tribunal Constitucional (TC), entre d'altres, va generar una gran controvèrsia pels forts vincles partidistes dels noms escollits. L'independentisme no va estalviar crítiques per aquest fet, especialment en relació amb els candidats dels populars al TC —al quals ha intentat recusar sense èxit—, però el pacte assolit ara per ERC i JxCat amb el PSC situa al capdavant dels organismes desencallats diverses figures lligades a les tres formacions signants. En aquest cas, és cert, no es tracta d'òrgans jurídics.

Deixant de banda l'elecció de consens de la nova síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas -que, tot i això, havia desenvolupat diversos càrrecs governamentals durant els governs de Jordi Pujol-, la configuració de la resta d'organismes desbloquejats deixa entreveure el color polític de les candidatures. En el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la presidència porta el segell d'ERC: Rosa Romà ja va ser designada el 2019 pels republicans com a directora de Màrqueting, Innovació i Ciutadania del Servei Català de la Salut. I entre la resta de consellers, els d'Oriol Junqueras també hi han situat Lluís Noguera, ex secretari general de Cultura amb Joan Manuel Tresserras.

Per part de Junts, Àngels Ponsa, nova vicepresidenta de la CCMA, va ser precisament consellera de Cultura entre el setembre del 2020 i el maig del 2021, abans que Esquerra assumís la cartera, mentre que Pep Riera és actual diputat del partit al Parlament. Amb tot, és el PSC —que havia insistit en buscar perfils més tècnics que polítics per als nous nomenaments— qui s'endú una quota més alta de membres a l'organisme: Gemma Ribas, que va ser cap de premsa del PSC i directora de comunicació de presidència amb José Montilla; l'exconsellera de Benestar i exdiputada socialista al Parlament Carme Figueras i Lluís Garriga, conseller nacional del PSC i excap de premsa de Joan Clos quan era alcalde de Barcelona.

Del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) també se'n desprenen adscripcions polítiques. Començant pel seu president, Xevi Xirgo, que a banda de director d'El Punt Avui és una persona molt propera a l'expresident Carles Puigdemont i autor del seu últim llibre. S'hi evidencia, doncs, la mà de Junts, com passa amb la d'ERC en el cas de la periodista Laura Pinyol, que havia estat cap de premsa de Josep-Lluís Carod-Rovira quan era vicepresident del Govern, i sobretot amb la del PSC: Enric Casas, un dels nous consellers del CAC, era fins aquest passat cap de setmana el secretari de comunicació dels socialistes —de qui n'ha dirigit la publicitat electoral durant molts anys—. És una persona molt propera a Miquel Iceta i actualment exerceix de cap de gabinet de l'alcalde de Viladecans, el també socialista Carlos Ruiz.

De tots els nous càrrecs, però, probablement la cara més coneguda és la de Meritxell Borràs. La nova directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va ser la consellera de Governació de Junts en el govern de Carles Puigdemont i, arran de l'1-O, el Tribunal Suprem la va condemnar a un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència. Una pena que va acabar de complir el juny de l'any passat. A l'espera de saber com resolen els tres partits la imminent renovació d'alguns òrgans més —com la Sindicatura de Comptes o el Consell de Garanties Estatutàries—, les designacions fins ara no s'escapen dels vincles partidistes.

stats