La mesa amb més baixes de la història del Parlament

Amb la sortida de Laura Borràs de la presidència del Parlament, la mesa de la cambra d’aquesta tretzena legislatura ja és la més inestable de tota la història. En poc més d’un any i cinc mesos –o el que és el mateix, 511 dies–, ja han marxat cinc membres de la mesa en una situació excepcional que mai s’havia produït fins ara. La mesa amb més canvis sobtats havia sigut l’anterior, amb un total de quatre. El primer dels cinc canvis que ha viscut l’actual mesa va ser el de Jaume Alonso-Cuevillas per Aurora Madaula en la secretaria segona. 

L’advocat va ser apartat per la direcció de Junts per la polèmica que va obrir quan va qüestionar la desobediència simbòlica. Es referia a resolucions com les que el Parlament va aprovar sobre el rei i l’autodeterminació i que han comportat que els membres independentistes de la mesa encapçalada per Roger Torrent ara estiguin en mans del TSJC. Cuevillas, jurista de professió, va afirmar que tramitar-les davant el risc de ser inhabilitats no era una “confrontació intel·ligent”, sinó tot el contrari. Cuevillas va ser fulminat del càrrec per Junts i ostenta el rècord de brevetat a la mesa, amb només 26 dies. Cap mesa havia viscut un canvi en els primers 100 dies de mandat. 

Només dos mesos després, Alba Vergés, que ara s’ha convertit en vicepresidenta en funcions de presidenta, va rellevar Anna Caula quan aquesta va ser nomenada secretària de l’Esport. Caula és després de Cuevillas la persona que menys temps ha estat a la mesa, amb tan sols 95 dies en aquest òrgan. La tercera a sortir va ser la socialista Eva Granados, que a l’octubre va ser designada senadora autonòmica pel Parlament per convertir-se en la portaveu del PSOE a la cambra alta. Granados va ser substituïda per Assumpta Escarp com a nova vicepresidenta segona de la mesa. 

Més controvertida va ser la sortida de Pau Juvillà de la mesa. Carles Riera es va convertir al febrer en el nou secretari tercer de la mesa de la cambra en substitució del també anticapitalista Pau Juvillà després que perdés l’escó a instàncies de la Junta Electoral Central i Borràs no acceptés que delegués el vot.

Relleus amb comptagotes fins al 2017

Tot i que en els dos últims mandats hi ha hagut cinc i quatre canvis, fins ara els relleus no eren habituals. Pràcticament en totes les legislatures només s’ha viscut un canvi, i només en tres mandats n’hi ha hagut dos. De fet, a la segona legislatura no hi va haver substitucions. Els motius són diversos, però el fil conductor que més es repeteix és el d’un membre de la mesa que passa a un altre càrrec. A part de Caula i Vergés –que el 2018 va deixar la mesa per ser consellera de Salut–, el popular Jordi Cornet el 2012 va deixar la mesa per ser delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca i el convergent Francesc Codina el 2000 per ser president del CAC. També el 2008 el diputat de CiU Ramon Camp va abandonar la mesa al ser nomenat vocal del CGPJ. 

Esquerra és el partit que ha impulsat més canvis des del 1980, amb un total de cinc substitucions. El segueix de prop CiU, amb quatre, i després ja venen Cs, el PSC, ICV i Junts, amb dues, i la CUP, amb una.