La lluita de la CUP per no compartir grup amb Aliança Catalana al Parlament
Els cupaires reclamen la cessió d'un diputat a ERC per tenir grup propi i autonomia
BarcelonaEnmig de les negociacions entre les forces independentistes per la mesa del Parlament i la presidència de la Generalitat, hi ha un tema paral·lel que complica més l'equació: la demanda de la CUP per tenir grup propi. Els resultats de les eleccions al Parlament van deixar els cupaires amb només quatre representants –en calen cinc per tenir grup– i la formació anticapitalista no vol compartir, de cap de les maneres, grup mixt amb Aliança Catalana, als antípodes dels seus postulats tot i ser també independentista. "És tan senzill com que no volem estar amb Aliança Catalana per tot el que comporta ideològic i els volem confrontar", assenyalen des de les files cupaires.
I és que no tenir grup propi també limita l'acció parlamentària, amb menys temps per intervenir –se l'han de repartir proporcionalment els grups que hi estiguin representats– i per presentar propostes de resolució. Així, compartir grup mixt implicaria que els dos partits s'haguessin de coordinar, per exemple, per repartir-se el temps en les intervencions al ple o en la participació a les comissions. Una coordinació logística que ja els va generar xocs amb el PP el 2017, quan les dues forces es van quedar amb quatre diputats, i que també va ser motiu de fricció el 2010 entre Solidaritat Catalana per la Independència i Ciutadans.
El reglament de la cambra catalana estableix que si els subgrups parlamentaris no es posen d’acord sobre el nombre de diputats a les comissions i a les meses que els corresponen, els temps d’intervenció i el nombre màxim d’interpel·lacions i de preguntes amb resposta oral que els pertoca en cada sessió plenària, la mesa del Parlament ha d’establir la distribució proporcional de totes aquestes qüestions entre els subgrups. La CUP, però, no vol haver d'arribar a aquest extrem i fa setmanes que negocia amb diferents partits perquè els cedeixin un escó que els permeti disposar de grup propi. Fonts del partit assembleari han revelat a l'ARA que estan converses amb ERC, tot i que també van explorar els comuns, que en tenen 6, després que aquests manifestessin que estaven disposats a cedir-ne un, tot i que finalment s'hi van negar.
El temps els apressa. El reglament dictamina que els grups parlamentaris s’han de constituir en el termini de vuit dies hàbils a partir de l’endemà de la constitució del Parlament, amb un escrit a la mesa del Parlament, que han de signar tots els diputats que desitgen constituir el grup i en el qual han de fer constar la denominació del grup, els noms de tots els membres i els de les persones que el representen. Els diputats que no s'integrin en els terminis establerts en cap grup parlamentari queden incorporats directament al grup mixt. El problema és que el reglament no preveu la possibilitat de cedir diputats temporalment, fet que complica la gestió: al Congrés i el Senat la gestió és més habitual i, sense anar més lluny, aquesta mateixa legislatura PSOE i Sumar van cedir diputats a Junts i ERC perquè poguessin formar grup parlamentari propi a les dues cambres.
L'assignació econòmica
Si ara alguna formació els cedís un representant, aquest diputat s'integraria formalment a l'espai del grup mixt, però tindria llibertat de vot per desmarcar-se de la CUP en les votacions parlamentàries, seguint les directrius del seu partit. L'inconvenient és que si en algun moment aquest diputat decidís marxar del grup que constituís la CUP, el titular de l'escó ja no podria tornar amb el seu grup parlamentari i passaria a ser diputat no adscrit. Si la CUP no aconseguís grup propi, podria crear un subgrup parlamentari, tal com queda recollit al reglament, pel fet de tenir tres diputats. A efectes pràctics, els cupaires seguirien compartint grup mixt amb Aliança Catalana i haurien de coordinar-s'hi, però tindrien més drets i autonomia i també, per exemple, veu i vot a les reunions de la junta de portaveus. La CUP, però, vol batallar fins al final per aconseguir grup propi. També per una qüestió econòmica. L'assignació que reben els grups parlamentaris també és més gran que la que reben els del grup mixt perquè la subvenció fixa i la variable que atorga el Parlament té en compte "la importància numèrica" de cada un d’ells a l'hora de facilitar recursos humans i materials.