L'últim joc del gat i la rata de Carles Puigdemont
BarcelonaL'exili de Carles Puigdemont va començar fa set anys sortint en cotxe des de casa seva a Girona i esquivant la vigilància policial que hi havia sobre ell, malgrat que encara no tenia cap ordre de detenció en contra. Unes setmanes abans ja havia excel·lit en el joc del gat i la rata canviant de vehicle sota un pont per despistar un helicòpter policial que el seguia mentre anava a votar al referèndum de l'1-O. Durant tot aquest temps, l'estratègia política de l'expresident ha hagut de tenir en compte la persecució judicial i policial per evitar ensurts que el deixessin fora de joc abans d'hora. Per això, aquella detenció a Alemanya el març del 2018, el preludi d'unes setmanes de presó que van fer que el jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, somiés que el joc s'havia acabat va ser un dels moments més delicats de l'exili. Avui, un cop Puigdemont s'ha deixat veure a Barcelona, l'expresident ha demostrat que encara té ganes d'una última partida: ara, a més de Llarena, amb els Mossos d'Esquadra com a contrincants.
Tothom ha pogut comprovar que Puigdemont és a la capital catalana. Almenys durant uns minuts. Poca estona abans de les 9 del matí ha arribat a l'escenari situat a l'Arc de Triomf sense ser detingut, hi ha pujat, s'ha adreçat als catalans i ha acabat desapareixent entre els milers de persones que corejaven el seu nom. El líder de Junts és conscient que, si continua a Catalunya, amb tota seguretat acabarà sent detingut, però busca el moment òptim per treure'n la màxima rendibilitat política. Ell ha denunciat dalt de l'escenari que Espanya no està aplicant la llei d'amnistia -de la qual s'hauria de beneficiar- i ha ofert una frase premonitòria als seus seguidors, que ha fet presagiar que assumia que seria detingut poc després: "Quan ens tornem a veure..."
No se l'ha tornat a veure en públic des de llavors. Hi ha hagut corredisses dels agents dels Mossos que seguien la seva intervenció a l'Arc de Triomf i preocupació entre els comandaments, que han activat el dispositiu Gàbia poc després, un cop han hagut de reconèixer que li havien perdut la pista. Fins al Parlament hi han arribat els milers de manifestants que eren a l'Arc de Triomf (3.500 segons la Guàrdia Urbana), però els Mossos continuaven preguntant-se a través dels seus intercomunicadors on s'havia ficat Puigdemont. "Busquen al president Puigdemont de la mateixa manera que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a les portes de l'1-O buscant les urnes", ha ironitzat Albert Batet (Junts) quan li ha arribat el torn de parlar en el debat d'investidura de Salvador Illa.
El missatge que volia transmetre la cúpula del cos és de tranquil·litat, assegurant que tenien controlats els vehicles als quals Puigdemont hauria pogut pujar després del seu discurs. Però s'han acabat complint els seus pitjors malsons. La imatge dels Mossos serà la més perjudicada per tot plegat. I no perquè hi hagi ciutadans que els reclamin la desobediència a les ordres judicials de detenció, sinó perquè s'ha fet palès que, després de set anys jugant al gat i la rata amb la justícia espanyola per Europa (la immunitat parlamentària li va permetre prendre's un descans, tot i la detenció a Sardenya), Puigdemont també és capaç de fer-ho en territori espanyol.
A hores d'ara hi ha tres preguntes que cal fer-se. La primera: on és Carles Puigdemont? La segona: quina és la seva destinació final? La sessió d'investidura ja ha quedat clar que no. La tercera, què pretén? Independentment del seu acte de rebel·lia, Salvador Illa ha estat investit president i, més enllà de fer passar Llarena i els Mossos per incompetents una última vegada, no queda clara la seva finalitat. I si ha decidit tornar a l'exili? Llavors haurà de ser ell qui expliqui el perquè del nou canvi d'opinió.