Borràs avisa: “Els que em vulguin morta, m’hauran de matar i embrutar-se les mans”

BarcelonaPodia passar en qualsevol moment i va succeïr dimarts al migdia en plena reunió ordinària de la mesa del Parlament: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir enviar a judici la presidenta de la cambra, Laura Borràs, per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental arran de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Una decisió que aboca la líder de Junts a la suspensió com a diputada aquesta mateixa setmana: si no hi ha canvis d'última hora, així s'acordarà en una reunió de la mesa aquest dijous a les dotze.

Borràs, però, ha insistit aquesta matinada que no pensa plegar voluntàriament. "He dit i repetit que no dimitiré. Perquè fer-ho significaria acceptar que he fet el que m’acusen d’haver fet i no. I els que em vulguin morta, m’hauran de matar i embrutar-se les mans", ha etzibat a Twitter en resposta a un usuari que l'instava a no rendir-se i a plantar cara fins al final. "Jo he vingut a fer la independència, no a suïcidar-me per l’autonomia", ha afegit en la mateixa piulada.

I és que amb l'excepció de Junts, la resta de partits amb representació en aquest òrgan –Esquerra, el PSC i la CUP– han coincidit que després de la decisió del jutge instructor s'ha d'aplicar l'article 25.4 del reglament de la cambra, que preveu la suspensió "immediata" d'un diputat si se li obre un judici oral per delictes vinculats per la corrupció.

¿És un cas de corrupció la causa de la Institució de les Lletres Catalanes? Encara que Borràs hagi insistit per activa i per passiva que no, que es tracta de "repressió política", no ha convençut ni els seus socis de govern, Esquerra, ni els cupaires ni tampoc els socialistes. "Per responsabilitat i pel compromís contra la corrupció considerem que s'ha de produir la suspensió", ha deixat clar aquest dimarts a la tarda en roda de premsa des del Parlament la portaveu i secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha aclarit que per a Esquerra no hi ha dubtes que la causa que afecta Borràs és de presumpta corrupció. En el mateix sentit s'ha expressat la portaveu de la CUP, Laia Estrada, que com a molt s'ha obert a demanar un dictamen a la comissió de l'Estatut dels Diputats un cop ja suspesa la presidenta de la cambra per veure en quina situació queda la parlamentària. "Demanarem aquesta suspensió i hi votarem favorablement", ha afegit al seu torn la portaveu dels socialistes, Alícia Romero, que ha argumentat que l'article del reglament és molt clar i s'ha d'aplicar afecti qui afecti. 

Malgrat la contundència de la decisió, tots els grups parlamentaris han tornat a demanar a Laura Borràs que faci un pas al costat abans que dijous sigui forçada a marxar. Esquerra, per exemple, ha insistit que sol·liciti la suspensió per iniciativa pròpia a partir de l'article 25.2 del reglament, que permet a qualsevol diputat fer-ho quan se li obre judici oral. Aquesta decisió s'hauria de votar igualment per majoria absoluta del ple després d'un dictamen de la comissió de l'Estatut dels Diputats. El PSC i la CUP, al seu torn, han anat més enllà i li han demanat que si és suspesa renunciï al càrrec per escollir un nou president i evitar així una situació d'interinatge a la cambra catalana. I és que si Borràs no fa aquesta renúncia explícita, no pot ser substituïda i la vicepresidenta primera, Alba Vergés (ERC), haurà d'assumir les seves funcions de manera temporal. Una solució que la resta de grups creuen que posa la institució en una situació delicada si s'allarga en el temps. 

Hores després de la decisió del TSJC, Borràs ha exposat en un llarg fil a Twitter els arguments pels quals fa quatre anys que defensa que és "innocent" i víctima d’una "persecució política". "Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, espero, desitjo i vull creure que els membres de la Mesa actuaran com a diputats demòcrates, respectuosos amb els drets fonamentals, i no pas com a jutges o inquisidors i prendran, en consciència, la decisió política més equànim", ha dit sobre la seva suspensió, en contra de la qual un grup de suport seu ja ha convocat per aquest dijous a les 11:30h una protesta davant del Parlament. 

I què en diu Junts de tot plegat? El partit no ha comparegut en tota la jornada i ha decidit convocar una reunió de direcció aquest dimarts a la tarda per abordar l'obertura de judici oral a la seva presidenta. Dins la cúpula de la formació hi ha opinions diverses malgrat que fins ara han mostrat públicament el suport a Borràs. Si bé els més fidels (com Francesc de Dalmases, Aurora Madaula o Aleix Sarri) han tancat files amb la seva líder a Twitter, altres dirigents de la cúpula no combreguen amb l'estratègia que està seguint Borràs per defensar-se –mesclant el seu cas amb el Procés– i menys si això ha d'implicar tensió a dins al Govern, que el sector més institucional de Junts no vol comprometre acabi com acabi el cas de Borràs. Un posicionament que han expressat en el debat de l'executiva d'aquest dimarts. Ara bé, ¿aquestes opinions tenen força per imposar-se dins el partit? Depèn, en gran mesura, del posicionament que prengui el secretari general, Jordi Turull, i si es desmarca de Borràs o li fa costat com ha fet fins ara en aquesta qüestió. Aquest dimarts ha tancat files: en un comunicat al vespre, JxCat ha reiterat el suport "sense fisures" davant la "persecució política" que veu en el cas de la ILC.

Decisió del magistrat

El jutge ha obert judici oral després que la Fiscalia sol·licités per a Borràs 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per fraccionar presumptament contractes quan dirigia la ILC amb l'objectiu de beneficiar un amic, Isaías Herrero, que també serà jutjat juntament amb un altre empresari definit pel fiscal com a "col·laborador necessari". En la seva resolució, el magistrat deixa clar que el judici no presumeix culpabilitat, però també diu que "existeix una base indiciària seriosa i consistent" sobre els fets recollits durant la instrucció i l'acusació del ministeri públic. Amb aquest argument, envia Borràs al banc dels acusats, on haurà de respondre per 18 contractes de treballs informàtics sota sospita. El ministeri públic sosté que la presidenta de Junts va cometre un "abús de funcions" per afavorir Herrero i que era "conscient" que infringia les normes de contractació pública quan li adjudicava a dit diversos contractes amb un cost total del voltant dels 300.000 euros. Borràs, però, sempre ha dit que no ha comès cap delicte.